La fusió de CaixaBank i Bankia. És una bona decisió?

A la UE hi hauria d’haver uns pocs grans bancs, ben solvents, regulats i controlats, que competissin en el mercat financer mundial i una xarxa de bancs més petits transnacionals o no, per donar servei de proximitat a les famílies i a les pimes. Tots ells adequats a les noves tecnologies i a la competència de sectors no bancaris. La fusió entre CaixaBank i Bankia  no va en aquesta direcció.

La història de Bankia és prou coneguda. L’any 2011 es van fusionar Caja Madrid amb sis caixes més. El juliol de 2011 va sortir a borsa. El valor de les accions va ser manipulat i milers de petits inversors van ser estafats. L’any 2012, per evitar que el banc fes fallida, va ser rescatat i nacionalitzat per l’Estat, el qual va aportar 22.400 milions d’ajut públic. Per intentar recuperar aquest deute el govern espanyol ha intentat inútilment vendre al mercat la seva participació a Bankia.

La 'solució' trobada pel govern espanyol és fusionar-la amb CaixaBank. El nou banc esdevé així el primer banc espanyol, amb uns actius de 664.000 milions d’euros, 55.000 empleats i 6.700 sucursals. És una fugida endavant. La fusió no presenta cap projecte il·lusionant de futur vinculat a Europa i als profunds canvis que es preveuen en el sector financer mundial. Reduir oficines i personal no resoldrà els problemes de fons. En un moment de gran feblesa de tot el sistema financer espanyol, sumar un malalt a una entitat amb febleses, anuncia ja que haurà de rebre nous ajuts públics.

La Caixa de Pensions per a la Vellesa i d'Estalvis de Catalunya i Balears, fins ara “La Caixa”, va ser fundada a Barcelona l’any 1904 per Francesc Moragues i Barret. Té una llarga història. Ha sobreviscut durant més de cent anys, revolucions, república, guerra civil i dictadura. Amb els seus actius de 445.000 milions d’euros, 35.000 empleats i 4.600 oficines que li permeten estar arrelat a Catalunya i tenir una alta penetració a tot España, pensant en gran, podria haver format part d’un important banc transnacional europeu que és cap on va el futur.

 Aquesta fusió redueix la competència i concentrarà encara més el sistema financer que actualment ja està a Madrid.  El resultat final de la fusió és de témer que ja és conegut. Nominalment tindrà la seu a València, però es dirigirà i gestionarà des de Madrid. És un procés ja viscut. Les fusions entre companyies amb seu a Barcelona com Catalana de Gas, la constructora FCC o l’elèctrica Enher, ja ens van ensenyar el camí, han acabat a Madrid. El decret del govern espanyol per facilitar el trasllat d’empreses fora de Catalunya només va reblar el clau.

Els poders fàctics espanyols sempre han impulsat la centralització a Madrid. Només cal veure el sistema radial d’autopistes, ferrocarrils, vols a l’aeroport de  Barajas o els cinturons-autopistes entorn de Madrid, que han fet fallida, i que estem pagant entre tots. ¿On estan les principals institucions de l’Estat o les companyies que cotitzen a      l’IBEX 35? Ja han aconseguit també que Madrid sigui la comunitat amb el PIB més gran en volum i per càpita.

La centralització des del punt de vista econòmic, social i cultural és ineficient i no aprofita el potencial humà i econòmic que hi ha a tot el país. Després ens sorprenem dels problemes que genera la “España vacia”. Les elits extractives que fomenten la centralització, estan més preocupades per influir en el BOE i guanyar concursos d’obra pública, que en modernitzar el país. La seva acumulació de poder i capacitat d’influència, buidant Espanya, només pot portar a la decadència.

Amb aquesta fusió les activitats financeres de les empreses i famílies catalanes se’ls allunya dels centres de decisió. Amb tots els seus defectes les caixes d’estalvi i els bancs catalans van omplir el paper de proximitat i relació personal.

La crisi sanitària, econòmica i social actual i les profundes transformacions que es preveuen, esperem que afavoreixin el sorgiment de noves elits que amb una visió de globalitat, centrant el seu interès en la innovació, la competitivitat i l’eficiència amb sensibilitat social i ecològica, aprofitin la potencialitat de tot el país. Seria una bona manera per pensar que un futur millor per tots és possible.

Share on facebook
Facebook
Share on twitter
Twitter
Share on whatsapp
WhatsApp

AVUI DESTAQUEM

Deixa un comentari

Notícies més llegides