Sindicats, patronal i govern l'han subscrit recentment. Tot un èxit. Ara hauria de prosperar més la negociació dels partits polítics. Per a això, la dreta neoliberal hauria de deixar d'estar enrocada i aferrissada. Aquests acords són necessaris, també, per millorar la imatge de país i la seva posició en relació amb les ajudes europees.
Encara que aquest acord social és una simple declaració d'intencions en què es pacta el desacord, conté compromisos a desenvolupar en les taules de diàleg que s'organitzin relatives a l'economia, a política industrial, a relacions laborals i a polítiques socials. Perquè prosperin adequadament, els sindicats han d'impulsar la participació dels treballadors, aturats i pensionistes, en assemblees informatives a l'respecte.
L'Acord obvia la derogació de la reforma laboral i la substitueix per la de modernitzar el marc laboral. Tornar al passat sense més és inconvenient, sí, però no es pot oblidar que és inexcusable revisar, acomodar i actualitzar la negociació col·lectiva sindical sense la primacia del conveni d'empresa, la ultraactivitat, la possibilitat d'extingir o modificar el contracte de treball de forma unilateral per l'empresari, la subcontractació i externalització de serveis, el treball a distància i en plataformes digitals, la contractació temporal, la flexibilitat interna, la reordenació i la reducció del temps de treball, etc.
Sostenir amb suficiència el sistema públic de pensions i garantir el poder adquisitiu és ineludible. Reforçar els serveis públics de sanitat i de dependència, millorar el servei públic d'ocupació estatal, maltractats i reduïts per retallades de plantilles i d'inversions, és urgent. Els ERTOs han de mantenir la seva utilitat.
El suport públic amb 50.000 milions d'euros per a la solvència i la inversió empresarial en sectors estratègics és eloqüent. El pacte per la reindustrialització, la transició verda i l'economia circular, la digitalització, l'economia social i el suport als autònoms és important. Reduir l'economia submergida, lluitar contra el frau i l'evasió fiscal, es veuen enfosquits per la falta de referència a l'increment necessari de la tributació.
Perquè no quedin en un simple ornament els mecanismes eficaços que s'anuncien, per a la formació i requalificació dels treballadors de cara a la seva capacitació, en particular en l'àmbit digital i tecnològic, entre els negociadors i assessors haurien d'incloure a tècnics en organització del treball i a professionals de l'educació.
La Comissió mundial sobre el futur de la feina de l'OIT, de gener de 2019 diu que "l'organització de la feina i dels mercats laborals és essencial per determinar el grau d'igualtat que arriben les nostres societats".
Els sistemes de simplificació de la feina i de valoració de llocs, que s'utilitzen per tot arreu, tendeixen a convertir el treballador en un autòmat que ha d'adaptar-se al lloc de treball predissenyat, precisament, prescindint d'ell, dels seus coneixements i aptituds, perquè pugui ser ocupat per qualsevol amb una ínfima formació requerida. Es converteix el treballador en un simple apèndix del sistema, amb una intervenció en el procés productiu parcial, subordinada, accessòria i intercanviable. Així tots els treballadors passen a ser prescindibles i substituïbles en qualsevol moment. El centre de treball es pot reubicar sense problemes. L'ergonomia, a l'oblit.
La transformació del procés educatiu, de l'ensenyament i de l'aprenentatge s'ha d'escometre amb un correlat específic a la feina. Incentius suficients per estudiar i formar-se requereixen una repercussió directa en l'ocupació, en la seva remuneració i en l'estatus que proporcioni.
Cal ensenyar direcció, gestió i control de l'empresa, dels processos productius, dels circuits electrònics i digitals per on circulen el coneixement i la informació, per intervenir i evitar que la formació sigui només per ocupar un lloc de treball desprofessionalitzat, canviant i precari. El coneixement i la informació sustenten el poder; evitem que només el tinguin ells.
