Europa, comunica

Ho deia el pensador José Luís Sampedro amb la seva precisa clarividència: "Europa és com un cap que mai es posa al telèfon". En la tragèdia d'Open Arms la inacció europea clama el cel. O el vell continent dorm o comunica, el cas és que no es posa al telèfon.

El vaixell de l'ONG badalonina, que la matinada de dissabte va rescatar 39 persones més, compleix nou nits a alta mar amb 121 persones a bord -ara ja en són 160-, esperant un port segur en el qual atracar. Tant Malta com Itàlia, els ports més propers, es neguen a rebre'ls mentre la resta de països comunitaris no es comprometi a reubicar els rescatats, un acord que encara no s'ha produït. Ara, sembla que Malta hauria fet un primer gest, acceptant-ne 39.

Mentrestant, en un espectacle vergonyós sense precedents, Espanya i Itàlia es van passant la pilota. El ministre de l'Interior d'Itàlia, l'ultradretà Matteo Salvini, en campanya electoral permanent, manté la seva negativa a acollir l'Open Arms. A més, insisteix que "el vaixell és espanyol i els immigrants a bord estan sota la directa responsabilitat de Madrid". Espanya, en canvi, es limita a tornar-li la pilota a Roma. El govern de Pedro Sánchez recorda que en el seu dia ja van ser solidaris amb l'Aquarius i que Salvament Marítim ja a rescatat milers de persones, com si fos suficient. S'oblida de dir, per exemple, que les concertines que havien de desaparèixer de les tanques de Ceuta i Melilla allà segueixen.

Què ha fet Europa aquests dies de deriva a alta mar dels 121 migrants? Entre poc i res; el president del Parlament Europeu, David Sassoli, instava Europa a fer-se càrrec del drama, però sembla que ningú es dona per interpel·lat. És més fàcil criticar el despropòsit de Donald Trump de construir un mur a la frontera amb Mèxic, que reconèixer les mateixes vergonyes. Si bé és cert que la idea de Trump és una salvatjada, no ho és menys abandonar a la seva sort els migrants que intenten salvar la vida, arriscant-la, per arribar a Europa.

Open Arms pateix per la salut dels migrants que ha rescatat i truca a Europa en general i a Espanya en particular perquè li ofereixen una solució, però aquests, distrets amb les seves bagatel·les, no agafen la trucada. Aquesta no és l'Europa que ens havien venut i que molts havíem comprat; aquella primera idea no era la d'un continent maldestre i faltat de sentiments, que és en el que s'ha convertit. Open Arms demana ajuda i al seu rescat només acudeix l'actor Richard Gere, carregat d'aliments i bones intencions. On és Espanya? On és Europa. No hi són, ni se'ls espera. Si Robert Schuman alcés el cap…

Share on facebook
Facebook
Share on twitter
Twitter
Share on whatsapp
WhatsApp

AVUI DESTAQUEM

Deixa un comentari

Notícies més llegides