És descarat, cansat i fa basarda. Molta. L’enveja, mirar-se de reüll, les malfiances i els intents de tapar-se entre consellers del govern de JxCat i ERC estan arribant a punts inaudits. I és que en l’escena política s’ha instaurat ja tant la idea que les eleccions catalanes poden arribar en qualsevol moment, que els equips dels consellers intenten de totes passades que els seus patrocinats surtin a totes les fotos en positiu possibles, i si pot ser aixafant la guitarra als de l’altre partit soci, millor.
Així, com que l’executiu català té poques coses de què presumir, quan hi ha una convocatòria pública d’alguna mesura positiva sempre hi va el conseller del ram, cosa natural. Però l’ambient preelectoral i la competència interna fan que, si el conseller és d’ERC, s’hi deixi caure un de JxCat per allà, o si és de JxCat n’hi aparegui també un d’ERC. Fins i tot passa quan són el president o el vicepresident els que encapçalen la delegació del govern. És tan descarat que fins i tot envien consellers que sovint no tenen cap competència ni relació amb el tema en qüestió. Es tracta de figurar per figurar i, sobretot, que no figuri l’altre sol.
