Sigui dit amb tot el respecte per la noble raça del llop: Abdelbaki Es Satty, l’imam de Ripoll a qui es considera el cervell de la cèl·lula jihadista que va perpetrar els atemptats del passat 17 d’agost, era un “llop“. Originari de la zona del Rif, al nord del Marroc, militava en el radicalisme jihadista des de ben jove i des de fa més de 15 anys, un cop emigrat a Espanya, es dedicava a promoure la lluita a mort contra els “infidels” i els “creuats” que havien envaït Palestina, l’Afganistan o l’Iraq.
Després dels atacs de les Rambles de Barcelona i de Cambrils, el focus mediàtic s’ha concentrat en el grup de joves de Ripoll que havien estat abduïts i manipulats per Abdelbaki Es Satty, a qui els Mossos d’Esquadra consideren que va morir en la tremenda deflagració fortuïta del xalet okupat d’Alcanar. De l’imam s’ha explicat que va ser contractat per la comunitat musulmana de Ripoll l’any 2015, poc després que sortís de la presó de Castelló, on havia estat tancat quatre anys per un delicte de tràfic de drogues i que aquí hauria fet una estreta amistat amb Rachid Aglif, un dels condemnats pels atemptats de l’11-M a Madrid.
En el seu expedient judicial només hi figura la seva condemna per narcotràfic, antecedent que desvirtua el seu perfil de “llop” jihadista -primer, vinculat a Al Qaeda i després al Daesh– que ha marcat la seva trajectòria vital. Cal tenir en compte que el corrent del jihadisme en el qual militava Abdelbaki Es Satty justifica que es pugui traficar amb drogues o portar una vida “occidentalitzada” si això serveix per aconseguir diners per a la causa i per “despistar” a la policia. Des d’aquesta perspectiva, sembla clar que els 12 quilos d’haixix que la policia li va confiscar l’any 2010 a Ceuta, i que van portar-lo a la presó durant quatre anys, estaven destinats a obtenir diners per continuar amb la seva tasca jihadista.
LA TRAMA DE VILANOVA I LA GELTRÚ
Abdelbaki Es Satty coneixia Catalunya la mar de bé. Es movia per aquí com un peix a l’aigua i estava molt arrelat a Vilanova i la Geltrú, on consta que hi va viure durant llargues temporades des de l’any 2000. Per tant, la seva pista no s’ha de buscar a Ripoll, on només hi va passar els dos últims anys, sinó a la capital del Garraf, que és realment on hi va establir la seva base operativa a Catalunya per predicar i estendre la jihad.
En els arxius de l’Audiència Nacional hi ha enterrat un sumari judicial que, a la llum dels atemptats de Barcelona i de Cambrils, produeix esgarrifança. Són els 15.000 folis de l’anomenada Operació Chacal, que EL TRIANGLE ha exhumat i on el nom d’Abdelbaki Es Satty hi surt de manera reiterada.
El 10 de gener de 2006, la Policia Nacional i la Guàrdia Civil van practicar una vintena de detencions de ciutadans musulmans, quasi tots magrebins, que vivien majoritàriament a Vilanova i la Geltrú. Se’ls acusava de formar part d’una organització islamista radical que es dedicava a formar i a enviar combatents a les “zones calentes” de l’Orient Mitjà, en concret a l’Iraq i l’Afganistan. També se’ls imputava haver ajudat a fugir a un implicat en els atemptats de l’11-M a Madrid, Mohamed Belhad.
La investigació, menada pel jutjat n. 5 de l’Audiència Nacional, havia començat dos anys abans i era el resultat de tres pistes que seguien separadament diversos cossos de seguretat: d’un cantó, els vincles a Espanya del Grup Islàmic Combatent Marroquí (GICM), que havia perpetrat els terribles atemptats de Casablanca de l’any 2003, amb 45 morts; de l’altre, un terrorista fugitiu de l’escamot jihadista que va organitzar els atemptats del 2004 als trens de rodalies de Madrid, que van causar 191 morts; i, finalment, el jihadista suïcida que el 12 de novembre de 2003 va atacar la base de l’exèrcit italià a Nasiriya (Iraq), provocant 28 morts.
Els fils d’aquestes investigacions confluïen a Vilanova i la Geltrú i tenien un denominador comú: l’empresari Mohamed Mrabet Fahsi, que tenia vàries carnisseries a la ciutat i era el president de l’associació islamista que gestiona la mesquita d’Al Furkan. Durant mesos, Mohamed Mrabet Fahsi va ser sotmès a una exhaustiva vigilància policial i es van identificar als membres d’aquesta trama vinculada al GICM.
Segons consta en el sumari de l’Operació Chacal, Abdelbaki Es Satty era un dels homes de la màxima confiança de Mohamed Mrabet Fashi, fins al punt que el va nomenar imam de la mesquita Al Furkan. En l’escorcoll que es va fer al domicili de l’empresari, al carrer Lepant n. 52 de Vilanova i la Geltrú, la Guàrdia Civil hi va trobar tres transferències bancàries a nom d’Abdelbaki Es Satty, a més de diversa correspondència personal de l’imam, fet que demostra la seva estreta relació i complicitat.
En el decurs de les investigacions, la Policia Nacional havia detectat que Abdelbaki Es Satty era un membre rellevant de la cèl·lula de Vilanova i la Geltrú i per això va demanar al jutge la intervenció de la línia del seu telèfon mòbil. Però, curiosament, poc després es va aixecar aquesta intervenció amb l’argument que, possiblement, feia servir un aparell amb un altre número.
En els interrogatoris que es van fer a la vintena de detinguts en l’Operació Chacal, molts d’ells van identificar la foto d’Abdelbaki Es Satty com la persona que donava les xerrades particulars on s’incitava a participar a la jihad. Un testimoni també va assegurar que l’imam havia compartit pis, durant una temporada, amb Belgacem Bellil, que després es va traslladar a l’Iraq i es va suïcidar en l’atemptat de Nasiriya contra el quarter italià.
Malgrat totes aquestes proves i evidències, Abdelbaki Es Satty, que surt reiteradament esmentat en el sumari de l’Operació Chacal pels altres membres del grup, no va ser detingut ni tan sols interrogat com a testimoni. Per què?
Llegint el sumari es pot constatar que la Guàrdia Civil tenia un “talp” en el grup que comandava Mohamed Mrabet Fahsi, a qui s’identifica amb la clau B-05. En la seva declaració judicial, el testimoni protegit B-05 va “cantar” qui eren els membres més actius de la cèl·lula jihadista i, de manera sorprenent, no esmenta el nom de l’imam Abdelbaki Es Satty, tot i que era l’encarregat de “menjar el coco” als més joves del grup de Vilanova i la Geltrú, com deu anys més tard va fer amb els nois de Ripoll.
Aquest “oblit” només té una explicació plausible i inquietant: que el mateix Abdelbaki Es Satty fos el “talp” que la Guàrdia Civil va batejar com a B-05. Els 24 morts dels atemptats de les Rambles i Cambrils mereixen que això s’aclareixi.
