A l’últim ple de l’Ajuntament de Barcelona de maig tots els grups municipals van avalar el nomenament de Marta Labata com a nova directora general de Barcelona de Serveis Municipals (B:SM) en substitució d’Ignasi Armengol, en el càrrec des del 2011 a proposta del govern de Xavier Trias. El president del consell d’administració de l’empresa municipal, Jaume Collboni, va agrair als grups “l’esperit constructiu i la unitat” demostrats per nomenar Labata i va remarcar que el relleu no havia estat volgut, ja que s’havia produït per la dimissió d’Armengol. El líder del grup municipal del PSC va voler treure ferro a la polèmica que ha suscitat la marxa precipitada del màxim responsable de B:SM assegurant que el seu adéu “és fruit d’una decisió personal“.
Tanmateix, malgrat els intents de Collboni de fer veure que no ha passat res, la realitat és molt diferent. Ignasi Armengol va comunicar a principis de maig la seva decisió de plegar per “les constants interferències polítiques” patides per part del primer tinent d’alcalde, Gerardo Pisarello, i pel regidor de Presidència, Territori, Aigua i Energia, Eloi Badia. Aquestes “interferències” tindrien a veure amb la diferència de criteris entre la direcció de B:SM i el bipartit sobre temes tan sensibles com la creació d’una nova funerària municipal, la remunicipalització de la gestió de l’aigua i l’enfrontament judicial amb les companyies elèctriques Endesa i Gas Natural per la inclusió de la clàusula sobre pobresa energètica en el plec de condicions del contracte per gestionar la infraestructura elèctrica de la ciutat.
DIFERÈNCIES IRRECONCILIABLES
La renúncia d’Armengol adduint pressions polítiques no deixa de sorprendre, sobretot si es té en compte que ell va ser col·locat en el càrrec fa sis anys per les seves afinitats ideològiques amb CiU. A més, es dona el cas que l’estructura que gestiona les empreses municipals de Barcelona opera amb una certa autonomia, però ha de retre comptes de la feina feta a l’executiu. En aquest cas, en la marxa d’Armengol ha pesat que era un home de la confiança de l’anterior alcalde convergent, però també les discrepàncies sobre la política de remunicipalitzacions de serveis públics que es planteja el bipartit d’Ada Colau, i que topa frontalment amb la política d’externalitzacions portada a terme pel govern Trias.
La sobtada dimissió d’Ignasi Armengol ha obligat l’executiu a trobar-li un substitut a corre-cuita i el PSC ha imposat la seva opció a BComú. La persona escollida per Collboni per liderar a partir d’aquest mes de juny B:SM és Marta Labata, llicenciada en dret que ha fet carrera a Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) –on el PSC continua mantenint una quota de poder molt important en l’estructura directiva–, primer com a responsable de recursos humans i després coordinant la gestió de la xarxa d’autobusos. Les coincidències entre Labata i Armengol no acaben aquí. Tots dos provenen de TMB, tots dos han tingut responsabilitats en la gestió del personal de l’empresa i en la gestió dels autobusos, i tots dos guanyen més diners que l’alcaldessa de Barcelona.
LLEGEIX EL REPORTATGE COMPLET A L’EDICIÓ EN PAPER D’EL TRIANGLE D’AQUESTA SETMANA
