Enric Vila s’ha marcat un article a El Nacional titulat “Marta Ferrusola, imperfecta però lliure“, en el qual destaca que els valors de l’esposa de l’expresident Jordi Pujol poden aguantar una societat i un país “per molt, suposadament, que hagi robat“. També expressa que el discurs de l’exprimera dama oficiosa sobre la seva estima a Catalunya no xoca contra el fet que hagi pogut “distreure” diners de les arques espanyoles.
Quan un altre periodista, Marcos Lamelas, ha qualificat a Twitter d’indefensable la idea que atribueix a l’article de Vila -“si roben els nostres, fantàstic si roben els altres, intolerable”, l’opinador d’El Nacional li ha respost: “Ets taaaaan ruch! Però taaan ruch. Sempre he explicat la corrupció a Espanya com una conseqüència de la sagrada unitat sense violència“.
El tuit de Lamelas, però, no és ni de bon tros el més dur contra el seu article. De fet, ha tingut una enganxada amb una usuària madrilenya, que ha titllat de “porqueria infecta” el seu escrit. “Diuen que parlen de la Ferrusola però parlen de la unitat d’Espanya i de la colonització que la sustenta. S’indignen amb ells mateixos”, interpreta Vila.
Aquest periodista es distingeix entre els col·laboradors dels mitjans públics catalans per defensar els Pujol, disculpant els seus marros tot argumentant que no era possible “construir una mica de poder” durant els 80 sense embrutar-se les mans.
Sobre el que ell anomena la “immigració franquista a Catalunya”, en descriu el tarannà com un resultat de “l’explotació de l’enveja” als catalans. De fet, sosté que els polítics que critiquen els Pujol estan explotant aquesta suposada enveja. “El fet de tenir diners sembla que sigui pecat en aquest país, i això també s’ha d’acabar“, va dir al 324.
No totes les reaccions al seu controvertit article sobre Ferrusola han estat escomeses. El filòsof Bernat Dedéu troba que és una petita obra d’art.
