En el Parlament més independentista de la història i que fa bandera del “dret a decidir” resulta que qui mana és… el cònsol dels Estats Units a Barcelona, Marcos Mandojana. Això cal inferir després que la representant de Junts x Sí a la comissió d’Economia i Hisenda, Maria Senserrich (PDECat), hagi forçat la retirada de l’article 181 del projecte de llei d’acompanyament de pressupostos que s’està tramitant a la cambra catalana.
Aquest article preveia la modificació puntual de la llei de l’Esport de l’any 2000 per tal que, a partir d’ara, en tots els establiments públics on es practica l’activitat física hi hagi un tècnic acreditat que vetlli i supervisi els exercicis amb l’objectiu d’evitar problemes de salut. En principi, això podria semblar una mesura raonable i positiva… però ha desfermat una guerra d’interessos econòmics que ha saltat a la política i, fins i tot, a l’alta diplomàcia.
En el rerefons d’aquest conflicte hi ha l’agressiva estratègia d’implantació i expansió a Catalunya de dues franquícies nord-americanes de fitness –Anytime i Snap– que funcionen gairebé sense personal i que obren les 24 hores. Per entendre’ns: mentre, per exemple, cadascun dels clubs del grup Claror té, de mitjana, uns 76 empleats, els d’Anytime, que rutllen dia i nit, només en tenen sis per cada centre. Això fa que els costos siguin brutalment inferiors i que aquestes dues franquícies puguin oferir uns preus low cost per sota dels de mercat.
Com és obvi, aquesta estratègia de reduir el personal d’atenció al mínim té un risc potencial per als clients que es deixen seduir pels preus low cost dels fitness made in USA. Què passa si un usuari té una crisi cardíaca o es fa mal amb els aparells de musculació a les tres de la matinada? D’aquí que les entitats i empreses que gestionen els fitness “normals” veiessin amb bons ulls la introducció d’aquest article a la llei d’acompanyament de pressupostos, que garanteix la presència permanent d’un monitor.
Però Anytime i Snap tenen els braços molt llargs. Segons explica la revista CMD Sport, publicació de referència en el sector del fitness, van fer arribar la seva queixa per aquest article 181 de la llei d’acompanyament de pressupostos al cònsol dels Estats Units a Barcelona que, al seu torn, s’hauria reunit amb la consellera de Presidència de la Generalitat, Neus Munté, per expressar-li la seva protesta per aquest “atac” contra els interessos d’aquestes dues empreses nord-americanes. EL TRIANGLE ha parlat amb l’oficina de premsa del consolat i la resposta ha estat un poema: “No donem informació sobre l’agenda del cònsol” (sic).
El cert és que, per art d’encanteri, aquest article 181 que figurava en el projecte de llei presentat pel govern de Junts pel Sí ha estat retirat, en el tràmit de debat en comissió, per la representant de la coalició que dona suport al govern, Maria Senserrich, amb l’argument que atempta contra la lliure competència.
