Les estructures empresarials de la ciutat de Terrassa viuen una situació de tensió sense precedents en els últims anys. Aquest matí a les 8 hores (!), el consistori ha celebrat un ple extraordinari on, a proposta de l’alcalde, Jordi Ballart (PSC), s’ha procedit a l’inici de l’expedient de liquidació del contracte de gestió del servei de l’aigua a l’empresa La Mina (Mina Pública d’Aigües de Terrassa SA), vigent des de l’any 1941.
Aquesta empresa, fundada l’any 1842, està fortament arrelada a la història de la ciutat i està presidida per Marià Galí, al seu torn, president de la Cambra de Comerç de Terrassa i membre d’una de les famílies egarenques de tota la vida. En el seu consell d’administració hi participa també Antoni Abad, president de la patronal Cecot, el combatiu braç empresarial de Convergència-PDCAT. Els principals accionistes de La Mina són Agbar i el BBVA (que ha heretat l’antiga participació de la Caixa de Terrassa), a més d’uns 400 veïns.
Davant el venciment de la concessió de 75 anys atorgada l’any 1941, l’alcalde Jordi Ballart –amb l’assessorament del tècnic jubilat Joan Gaya, contractat per l’Ajuntament de Terrassa- ha apostat per la municipalització de la gestió de l’aigua. Al seu torn, els directius de La Mina han proposat a l’Ajuntament la constitució d’una empresa mixta, oferta que ha estat rebutjada per l’alcalde, que ha denunciat públicament que ha rebut pressions i amenaces.
De fet, l’Ajuntament ja era accionista de La Mina amb el 4,5% de participació. Però l’alcalde Jordi Ballart va decidir vendre-la l’any 2014 per 1,5 milions d’euros. Ara, el consistori valora les instal·lacions i els actius de l’empresa en només 1,8 milions, quantitat que els gestors de La Mina consideren totalment irrisòria i la situen al voltant dels 60 milions d’euros en el cas que tiri endavant la municipalització.
En aquesta guerra de l’aigua desfermada a Terrassa, que està provocant una gran polèmica a la ciutat, sobten diverses contradiccions. En primer lloc, l’actitud de l’alcalde Jordi Ballart, que xoca frontalment amb la de l’exalcalde Manuel Royes –tot un referent del socialisme local- que s’ha pronunciat de manera contundent a favor de la renovació de la concessió del servei a La Mina. I és que aquesta empresa centenària pot desaparèixer si es queda sense aquest contracte, ja que les altres concessions que té a la comarca (Viladecavalls, Ullastrell, Matadepera i Rellinars) són molt petites i la fan inviable.
En aquest conflicte també és molt paradoxal la posició de CiU, que governa amb el PSC a l’Ajuntament. La regidora Meritxell Lluís, la dona del conseller de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull, garanteix el suport del seu grup a la municipalització del servei d’aigua, en contra del factòtum empresarial processista, Antoni Abad (Cecot), membre del consell d’administració de La Mina. Josep Rull, al seu torn, està estretament vinculat amb l’alcaldessa de Sant Cugat i presidenta de la Diputació de Barcelona, Mercè Conesa, que és terrassenca d’origen. Per acabar d’embolicar la troca, Antoni Abad acaba de donar a Alfons Conesa, el seu pare, un càrrec a la Cecot.
El clan de Sant Cugat (Lluís Recoder, Pau Villoria, Joan Pinyol…), del qual Mercè Conesa n’és ara el màxim exponent, va tenir un paper determinant en la polèmica privatització, l’any 2012, de l’empresa pública Aigües Ter Llobregat (ATLL) a l’empresa Acciona, actualment pendent del Tribunal Suprem. L’aigua que distribueix La Mina a Terrassa la compra, precisament, a l’ATLL i el comissionat de l’Aigua, Joan Gaya, nomenat per l’alcalde Jordi Ballart, ha estat assessor remunerat d’Acciona.
