En record de Johan Cruyff se seguiran escrivint i dient tantes rondalles, llegendes, barbaritats i ocurrències com vulguin aportar els seus seguidors més extrems, especialment d’aquells sectors laportistes i guardiolistes del barcelonisme que ja el van utilitzar en vida com a estilet contra els expresidents Josep Lluís Núñez i Sandro Rosell i contra Josep Maria Bartomeu.
La veritat sobre la relació entre Cruyff i el Barça des que va trepitjar la gespa blaugrana el 1974 donaria una visió menys romàntica, filosòfica i altruista de la seva figura i la seva obra. Al seu voltant es va anar teixint per una banda una imatge mediàtica i futbolística de divo il·luminat i revolucionari del futbol i de l’altra una complexa trama propagandística i de negocis lligada a les males arts i interessos de les forces més fosques de l’entorn del club.
Jaume Roures, el fundador i cap de Mediapro, va ser el seu representant oficiós durant anys, abans d’incorporar Joan Laporta a l’equip i un conglomerat mediàtic dirigit per periodistes com Joan Patsy al seu dia i més modernament Xavi Torres, i implicant la totpoderosa Corporació (TV3 Catalunya Ràdio) i un pool de mitjans i periodistes catalans, personalment i editorialment alineats de manera incondicional amb el cruyffisme i les seves derivades, com RAC-1, El País, El Periódico, Ara i la mateixa SER Barcelona, de vegades no només des de l’àrea d’esports.
NEGOCIACIÓ A DIVERSES BANDES
El final d’aquesta relació Barça-Cruyff, malauradament precipitat per culpa d’un càncer de pulmó imparable a finals de març d’aquest any, també va ser objecte d’una negociació entre el cruyffisme i el club resolta amb un contracte subscrit a favor de la Cruyff Foundation de dos milions d’euros que pagarà la Fundació del club a raó de 400.000 anuals durant cinc temporades.
“Sí. Hi va haver una abraçada final entre Cruyff i el FC Barcelona en els últims mesos. Qualsevol que conegui el meu pare sap que la seva prioritat ha estat la seva fundació i l’atenció als nens més necessitats. Hi ha dedicat molt de temps els últims anys i va ser un acord final preciós entre la Fundació Cruyff i la Fundació FC Barcelona, l’última signatura del meu pare en vida“, va afirmar el seu fill Jordi Cruyff durant el discurs que va fer a la sala de premsa del Camp Nou amb motiu de la cerimònia oficial del club en memòria de Johan.
Pocs mesos abans del desenllaç, però, les xifres no arribaven a aquesta proporció, se situaven substancialment per sota dels 100.000 euros anuals amb el total vistiplau i l’aprovació de la fundació de l’exentrenador holandès, beneficiària d’un projecte cofinançat pel Barça i la Caixa, que aportava una quantitat igual, com a mínim.
Aquest acord previ, més de quatre vegades inferior al definitiu, es va obtenir en un marc d’optimització d’unes relacions que mai es van trencar entre les dues fundacions, la Cruyff Foundation i la Fundació FCB, però que sí que van passar per moments difícils quan Sandro Rosell va exigir la justificació dels diners lliurats a la Cruyff Foundation en inversions directes a programes d’ajuda.
LLEGEIX EL REPORTATGE COMPLET A L’EDICIÓ EN PAPER D’EL TRIANGLE D’AQUESTA SETMANA
