Els vots en blanc de Convergència, el PNB i ERC han facilitat que els candidats promoguts pel pacte de PP i C’s controlin la presidència i la Mesa del Congrés dels Diputats. En cas d’haver volgut, ambdues forces independentistes catalanes podrien haver fet president de la cambra el socialista Patxi López, però els convergents han tirat per la via -aparentment- pragmàtica, embeinant-se el procés i ajudant les forces que més s’hi oposen.
Com a contraprestacions, el PP s’hauria compromès, d’una banda, a rebaixar la petició de la Fiscalia en el cas del 9N (ja ha succeït), i d’una altra, a facilitar-los el fet de tenir grup parlamentari propi al Congrés, quelcom que amb els resultats del 26-J i amb el reglament de la cambra a la mà no és possible ara mateix.
Els convergents, per tant, han venut el seu suport en forma de vot en blanc a canvi d’una expectativa de modificació del reglament del Congrés dels Diputats, sobre la qual hi tindrà molt a dir Ciutadans -també el PSOE-, atès que el PP es troba en minoria i haurà de pactar-ho tot.
Si finalment els convergents assoleixen un grup parlamentari, això sí, percebran durant el primer any més d’1,5 milions d’euros per subvenció per elector i per pagaments d’assessors i de manteniment del grup. Cadascun dels anys vinents rebrien 350.000 euros.
