Estirada d’orelles a l’Ajuntament de Barcelona per consentir les abusives tarifes funeràries. La Síndica de Barcelona, Maria Assumpció Vilà, ha demanat a l’alcaldessa, Ada Colau, que faci complir la llei i faciliti l’entrada de nous operadors al mercat funerari per garantir una competència real que abarateixi els costos dels serveis. El primer pas per acabar amb els preus abusius és modificar els contractes de concessió dels tanatoris de titularitat pública. L’objectiu, segons Vilà, és que totes les empreses puguin accedir a les sales de vetlla en igualtat de condicions tal com recull la llei catalana. Actualment, el grup Mémora és qui controla la major part del pastís funerari barceloní seguit d’Àltima i Interfuneraria.
Inacció del Consistori
Després d’estudiar una desena de queixes, la Síndica conclou que el consistori segueix sense utilitzar “tots els mecanismes que té a l’abast per promoure la competència” en la prestació dels serveis funeraris malgrat tenir marge d’intervenció, ja que és una activitat essencial i pot influir en les tarifes. Vilà recorda que l’Ajuntament pot reforçar les inspeccions per detectar fraus i pot revisar l’actual ordenança per eliminar els “requisits injustificats que dificulten l’entrada al mercat de noves empreses operadores”. A més, pot exigir a les empreses que s’adhereixen a la Junta Arbitral de Consum i que ofereixen informació més clara sobre les tarifes.
L’evidència que els diferents governs municipals s’han plegat a les exigències de les empreses funeràries en detriment de la defensa de l’interès públic és indiscutible, tant a Barcelona com a la seva demarcació, tal com ha denunciat EL TRIANGLE. La privatització dels serveis funeraris a l’Estat es remunta al 1996. En el cas català, la llei que liberalitzava el sector feia recaure en els ajuntaments la potestat d’establir els requisits a les empreses prestadores del servei i això va obrir la porta a fer moltes ordenances a mida dels interessos de les funeràries ja existents. Per evitar perdre el control del mercat i seguir exercint el monopoli, es van establir uns requisits d’obligat compliment per guanyar el concurs que van fer impossible l’entrada de nous operadors.
Privatització descarada
En el cas de Barcelona, el favoritisme envers Mémora és escandalós i les tarifes per un senzill funeral, també, perquè no baixen les 6.000 euros de mitjana com denuncia l’Associació contra els Abusos en els Serveis Funeraris. La privatització va començar l’any 1998 de la mà del govern de Joan Clos. Jordi William Carnes, aleshores primer tinent d’alcalde, va ser el principal valedor de l’operació de privatització, assegurant que incentivaria la competència. Dotze anys més tard, Mémora es feia amb un 36% més de les accions, deixant el consistori que presidia Jordi Hereu en minoria amb el 15%. Amb la victòria de Xavier Trias es va intentar sense èxit aconseguir-ne la privatització total. La Síndica considera que l’actual ordenança vulnera tant la normativa europea com la llei catalana perquè no s’ha adaptat als nous requisits de la UE.
LLEGEIX EL REPORTATGE COMPLET A L’EDICIÓ EN PAPER D’EL TRIANGLE D’AQUESTA SETMANA
