El circ Raluy, com d’altres circs, és una amalgama de nacionalitats. Dissabte passat, un dels seus empleats, búlgar, em comentava el record que tenia del passat comunista –socialista en deia ell- del seu país. Enyora que els treballadors eren tractats com persones, que tenien l’habitatge garantit i l’escola i la sanitat gratuïtes. Que si un treballador es lesionava o estava malalt no tornava a la feina fins que no es trobava en una condició perfecta. La part negativa d’aquella Bulgària era que no podies criticar el govern. Que era una dictadura, vaja!
Aquí tenim l’Institut Català d’Avaluacions Mèdiques (l’ICAM), que tracta els treballadors malalts o amb lesions invalidants com si fossin presumptes delinqüents, més pendents de simular malalties o exagerar-ne els símptomes que de treballar per guanyar-se el sou que els correspondria. El tractament vexatori que pateixen alguns ciutadans que es visiten a l’ICAM i la sensació que tenen de ser tractats com a malfactors han provocat la creació d’una plataforma de perjudicats per les actuacions d’aquest centre, dependent de la conselleria de Salut.
Natividad López va acampar davant la seu de l’ICAM per denunciar que li denegaven injustament la invalidesa total. Li van fer creure que li resoldrien la reclamació perquè abandonés l’acampada i fa uns dies li va arribar l’alta mèdica. No només la van enredar sinó que aquest dimarts 16 de febrer haurà de comparèixer en un judici perquè l’ICAM l’acusa de desperfectes a la porta del recinte.
A Bulgària, durant el comunisme, els treballadors eren tractats com a persones però no podien criticar el govern.
A Catalunya, durant el capitalisme neoliberal, els treballadors són tractats com a robots, mig esclaus, als quals se’ls rebaixa el sou si estan massa dies malalts, però poden criticar el govern.
Li he comentat al meu nou amic búlgar que estaria bé un món on els treballadors siguin tractats com éssers humans i que, a més, puguin expressar-se amb llibertat.
Als seus 53 anys, m’ha dit que no creu que l’arribi a veure.
