Els partits polítics catalans deuen 57 milions a les entitats bancàries, segons reflecteix l’últim informe que acaba de fer públic el Tribunal de Cuentas, referit a l’anàlisi dels comptes de l’exercici del 2013. En el conjunt de l’Estat espanyol, les 28 formacions polítiques amb representació institucional tenen crèdits amb els bancs per un total de 205,7 milions d’euros i, com és obvi, el PP (amb 40,5 milions) i el PSOE (amb 64,5 milions) encapçalen el rànquing dels partits amb compromisos bancaris.
Abans de la seva escissió, els partits Convergència Democràtica i Unió Democràtica i la federació CiU acaparaven la major part de l’endeutament dels partits catalans amb els bancs: en concret, 30,7 milions d’euros. Els seguien en el rànquing el PSC, amb 13,5 milions de crèdits vius, i Iniciativa per Catalunya, amb 12,5 milions.
Segons el dictamen del Tribunal de Cuentas, Esquerra Republicana és, en termes generals, el partit català més ben gestionat i administrat que, a més, presenta un petit apalancament bancari de només 270.524 euros.
La “desfederació” de Convergència amb Unió, consumada el passat 19 de juny, no només té efectes polítics: l’embolicada situació econòmica dels dos partits i de l’antiga coalició CiU és un trencaclosques de dificilíssima solució. El partit d’Artur Mas té deutes amb els bancs per 4,5 milions, mentre que el de Josep Antoni Duran Lleida està entrampat amb 17,2 milions d’euros i la federació de CiU acumula, al seu torn, 9 milions més en préstecs pendents de retornar. Com s’ho faran per repartir-se aquest “mort”, si les ferides entre ambdós partits encara sagnen?
La xacra de la corrupció
De l’informe 1108 del Tribunal de Cuentas es desprèn que, en l’actualitat, tots els partits polítics de l’Estat espanyol viuen, fonamentalment, de les subvencions que cobren de les institucions on hi tenen representació (les Corts, els parlaments autonòmics, els ajuntaments…).
Els nombrosos escàndols de corrupció que han esquitxat les formacions polítiques en els últims anys han fet minvar dràsticament els “donatius” de la comptabilitat interna de les organitzacions partidistes. En canvi, augmenten els ingressos dels càrrecs electes, que destinen una part del seu sou institucional a sufragar les despeses del partit del qual formen part.
LLEGEIX EL REPORTATGE COMPLET A L’EDICIÓ EN PAPER D’EL TRIANGLE D’AQUESTA SETMANA
