El polèmic concurs per l’adjudicació del servei d’ambulàncies a Catalunya durant els pròxims deu anys està en suspens, en espera del dictamen final del Tribunal Català de Contractes del Sector Públic. És un ‘pastís’ molt llaminer, ja que les empreses que resultin guanyadores es repartiran uns 2.000 milions d’euros. Des del moment de la seva convocatòria, EL TRIANGLE ha fet un seguiment exhaustiu de les vicissituds d’aquest concurs que, pel seu elevat import, és el més important que fa la Generalitat durant aquesta legislatura.
Dues valoracions
El passat 21 de gener, el Servei Català de la Salut (CatSalut) va fer pública l’adjudicació provisional dels 13 lots territorials, en funció de les ofertes econòmiques presentades. El gran guanyador va ser la multinacional danesa Falck, que es quedava amb uns 1.000 milions d’euros del ‘pastís’, seguida del grup TSC (propietat del fons Investindustrial, de la família Bonomi), amb uns 400 milions d’euros, i de l’aliança Ambulàncies Egara/Lafuente, amb 400 milions més. Aquesta primera distribució va causar un gran rebombori en el sector, ja que deixava fora algunes empreses locals amb un fort arrelament al territori.
Els resultats de l’avaluació tècnica de les ofertes es van fer públics el passat 6 d’abril i el “mapa” va canviar substancialment. Ara, qui ha sortit més beneficiat és el grup de la família Bonomi, amb uns 1.000 milions d’euros, mentre que Falck es queda amb contractes per uns 490 milions d’euros i Egara/Lafuente manté la part del ‘pastís’ que ja tenia.
Però el descontentament es manté entre molts dels participants en el concurs, disconformes amb l’adjudicació provisional que ha fet el CatSalut i que han formalitzat un total de set recursos davant el Tribunal Català de Contractes del Sector Públic contra nou dels lots territorials. Està previst que aquest organisme de la Generalitat doni el seu veredicte final en les pròximes setmanes.
El cas Innova
En aquests moments, els nervis en el sector estan a flor de pell. Hi ha una muntanya de diners en joc i perilla la viabilitat d’algunes empreses si no aconsegueixen un ‘bocí’ dels 2.000 milions. Especialment greu és el cas d’Ambuibérica -empresa propietària d’Ambulàncies Reus- que s’ha quedat sense cap lot. En l’anterior concurs, l’any 2006, Ambulàncies Reus va resultar adjudicatària dels serveis a les comarques del Camp de Tarragona (Priorat, Conca de Barberà, Baix Camp, Alt Camp, Baix Penedès i Tarragonès).
En la perspectiva del nou concurs de Catalunya, el grup Ambuibérica, amb seu central a Valladolid i molt vinculat al PP, va comprar l’any 2011 l’empresa Ambulàncies Reus per 20 milions d’euros. En aquesta operació hi va mitjançar l’exconseller de Salut, Xavier Pomés, segons demostren els documents comissats per la Guàrdia Civil en el domicili de Josep Prat, exdirector general de l’Institut Català de la Salut, en el marc de les investigacions sobre el cas Innova.
Carlos Magdaleno, el fundador i director general d’Ambuibérica, s’ho juga el tot per tot en el concurs de la Generalitat. El grup està participat pel fons de capital risc ProA Capital i és a punt de culminar la seva venda al private equity francès PAI Partners, vinculat a la banca Paribas.
L’operació, avaluada en uns 300 milions d’euros, ‘penja’ del fet que Ambulàncies Reus (Ambuibérica) aconsegueixi renovar els lots que tenia a Catalunya.
Factures falses a l’Aragó
A la desesperada, Carlos Magdaleno ha presentat un recurs contra l’adjudicació provisional i no dubta en desacreditar els seus competidors per mirar d’aconseguir una part del ‘pastís’. Però la seva relació amb el cas Innova -l’escàndol de corrupció que ha posat al descobert l’existència d’una màfia sociovergent a la sanitat catalana- el deixa en una posició impossible.
A més, Ambuibérica s’ha vist embolicada en molts escàndols i conflictes en les zones on opera. Les precàries condicions laborals dels seus treballadors i les represàlies contra els delegats sindicals han provocat vagues i mobilitzacions a Castella-La Manxa i Euskadi.
A l’Aragó, l’empresa de Carlos Magdaleno ha estat denunciada per la facturació falsa de serveis d’ambulàncies, fent servir la identitat de persones mortes. El govern autonòmic li ha imposat una sanció de 262.000 euros.
