La Universitat és la gallina dels ous d’or

Molts professors aprofiten una regulació a la carta per lucrar-se sota el paraigua de la docència pública
UAB
UAB

La docència és un negoci. Ja fa temps que molts professors han vist l’oportunitat d’enriquir-se per mitjà de la universitat, que facilita de manera legal el lucre. Els mateixos docents s’ho han regulat dins el marc establert per la Llei Orgànica d’Universitats, promoguda pel Govern d’Aznar al 99, desenvolupada per la LO de desenvolupament de la LOU de l’Executiu de Zapatero, i la Llei 50/2002 de Fundacions. Les normatives específiques per transferir la recerca, per posar un cas, provenen de la mateixa universitat. Funcionaris, en règim de dedicació exclusiva, poden mantenir el 100% del seu sou de la facultat i, alhora, crear empreses amb un règim jurídic favorable.

En el cas de l’Autònoma, per normativa pròpia, en la mesura que les empreses generen fons, aquests es poden utilitzar per reduir la càrrega de docència pública. En funció de la facturació, es pot revisar a la baixa l’horari laboral. Aquesta regulació a la carta ha estat aprovada pel Consell de Govern, on una part minoritària són membres del Claustre, i la resta són l’equip de Govern i membres triats per aquests. Hi ha una comissió, anomenada de Transferència Tecnològica, que es dedica la gestió d’aquest fenomen. Fonts del sindicat CGT expliquen que han rebut amenaces quan han preguntat per aquestes pràctiques a la UAB.

Lucre amb la Recerca
Els convenis o programes de recerca entre universitats i empresa privada és només un dels àmbits d’aquest tipus de sinèrgies. A canvi de la inversió, el centre docent cedeix a la companyia els resultats de la investigació, que poden ser en forma de patents o d’explotació de resultats de la recerca.

Gran part de la construcció i el desenvolupament de parcs tecnològics de la Universitat de Barcelona, de la Politècnica o de la Rovira i Virgili té a veure amb l’entrada de capital privat a les aules. La URV té un campus finançat per la petroquímica de Tarragona, i el seu rector va ser un dels implicats en el cas Innova. Són matrimonis entre activitat privada i recerca universitària. El 15 de novembre de 2013, el rector de la Universitat Rovira i Virgili, Francesc Xavier Grau, reiterava el suport al seu antecessor, Lluís Arola, i insistia en què la seva detenció el dia anterior havia estat una “sorpresa”. Arola va quedar en llibertat després de declarar davant el jutge que instrueix una branca del cas Innova, que investiga una possible malversació de fons públics, per l’aval de 3 milions d’euros que l’ajuntament va concedir a l’empresa Shirota, dedicada a la investigació en el sector de l’alimentació. Shirota és una empresa mixta de la qual n’era accionista la Universitat. L’aval es va concedir el 2008, i quatre anys més tard l’Ajuntament va decidir dissoldre l’empresa per considerar-la inviable. Grau encara defensa que la universitat no ho hauria fet i que avui seguiria donant suport al projecte. Per què un rector d’Universitat pot estar involucrat en un cas de corrupció d’una empresa privada? I per què tanca files amb ell el seu successor? Doncs per diners.

LLEGEIX EL REPORTATGE COMPLET A L’EDICIÓ EN PAPER DE EL TRIANGLE D’AQUESTA SETMANA

Share on facebook
Facebook
Share on twitter
Twitter
Share on whatsapp
WhatsApp

NOTÍCIES RELACIONADES

avui destaquem

Deixa un comentari

Notícies més llegides