L’acte notificat per la sala civil i penal del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) cita l’existència d’indicis de desobediència de la suspensió de la consulta del 9 de novembre dictada pel Tribunal Constitucional per part del president de la Generalitat, Artur Mas, la vicepresdenta, Joana Ortega, i la consellera Irene Rigau.
L’escrit, mitjançant el qual el TSJC motiva l’admissió a tràmit de les querelles contra els tres membres del Govern de la Generalitat, exposa que “Hi ha indicis que aquesta ordre expressa i la conducta de no fer, no va ser presumptament acatada pels querellats perquè entre la data d’aquesta provisió de 4 de novembre i el dia 10 de novembre, van continuar, pel que sembla, els actes preparatoris, la publicitat institucional, l’aparent realització d’actes administratius de desenvolupament de caràcter verbal o per la via de fet fins a portar a terme, en edificis públics de Catalunya, les votacions el dia 9 novembre del 2014”. Sobre Mas, en concret, assenyala que “en el moment de dipositar el seu vot, va fer constar davant els mitjans de comunicació que el responsable de la jornada era ell mateix i el seu Govern“.
El tribunal considera, tanmateix, que l’efecte material i la conseqüència dels actes i les decisions del Govern català va ser la ineficàcia de la suspensió cautelar de la consulta, decidida pel Constitucional, i assenyala que el 9N va comportar despeses públiques diverses. Pel que fa a la comissió de delictes de prevaricació i malversació de diners públics, el TSJC no els descarta, “en funció del resultat de la investigació”.
La instrucció va ser encarregada a Joan Manel Abril, qui haurà de decidir si imputa Mas, Ortega i Rigau.
