2015, aquest any sí, però què?

Tal i com tenim polaritzada Catalunya, l’expressió “2015, aquest any sí”, interpretada en clau política, pot tenir dues lectures contraposades. L’expressió s’associa amb el Barça. “Aquest any, sí” s’entén popularment com que aquesta temporada els blaugranes jugaran de meravella i aconseguiran molts títols. Històricament, aquesta interpretació representa un greuge comparatiu envers d’altres clubs, especialment l’Espanyol, però ja hi estan acostumats. Per un perico, “aquest any, sí” no significa res d’especial.

En un país on ens hem passat els 365 dies de l’any discutint sobre si hem de crear un Estat independent d’Espanya o no, “aquest any, sí” té una lectura especial. Pels independentistes vol dir que 2015 serà l’any de la proclamació de la segregació catalana. Però les enquestes demostren que hi ha una meitat del país que no vol aquesta independència. Aleshores, què?

Allò que per alguns és l’èxtasi final de la seva vida per d’altres és una equivocació monumental. Veurem què passa.

Un dels avantatges de 2015 és que no serà el tricentenari de 1714, amb la qual cosa és d’esperar que el debat sobre els avantatges i inconvenients, l’encert o la insolidaritat associats a la independència sigui més seriós i profund.

Però hi ha un contingent considerable de gent que voldria interpretar el “Aquest any, sí” d’una forma diferent. La seva il·lusió seria que durant l’any nou es discuteixin qüestions que afectin més directament el dia a dia de les persones i no continuar embarrancats en la discussió d’un hipotètic futur més o menys dependent d’Espanya.

Probablement una cosa no treu l’altra. Però el que no pot ser és que una cosa tapi l’altra.

El meu desig pel 2015 és que, cap dia d’aquest any, cap conseller del govern de la Generalitat pugui fer-se la pregunta que es va autoformular el de Territori i Sostenibilitat, Santi Vila, no fa ni un mes: “Si aquest país no hagués fet un relat en clau nacionalista, com hauria resistit uns ajustos de més de 6.000 milions d’euros?”.

I no tant per la trampa que suposa exhibir el relat nacionalista perquè la gent paeixi els ajustos, com perquè el 2015, hi hagi eleccions al Parlament de Catalunya o no n’hi hagi, siguin normals o plebiscitàries, mani qui mani, enterrem d’una vegada per totes l’estúpida, injusta, immoral i assassina política austericida de 2014 i precedents.

Share on facebook
Facebook
Share on twitter
Twitter
Share on whatsapp
WhatsApp

AVUI DESTAQUEM

Deixa un comentari

Notícies més llegides