El dia 9 de novembre no arribarà la independència a Catalunya, malgrat que alguns ho creguin així, sobretot després de veure el documental L’endemà. El president de la Generalitat, Artur Mas, recorda sempre que aquell dia el que es convoca és una consulta que no tindrà valor jurídic, sinó polític. A més, la doble pregunta formulada fa impossible prendre cap decisió a partir dels resultats que es donin.
El debat sobre la independència de Catalunya durarà molt. Ho deia el diputat de CiU al Congrés Carles Campuzano fa uns dies: “La independència no és pels impacients”. Ho podríem constatar clarament si el proper 18 de setembre guanyen els partidaris del Sí a la independència d’Escòcia.
Allí sí que se celebrarà una consulta que aclarirà si hi ha una majoria suficient perquè el procés independentista es pugui negociar a fons amb el govern britànic. I si s’obre aquesta negociació pot durar un parell d’anys. Període en el qual, d’altra banda, els britànics hauran de decidir si volen seguir dins la Unió Europea o no. De fet, és possible que els mateixos escocesos que hagin optat per la independència de la Gran Bretanya s’hagin de manifestar sobre si continuen com a britànics a la UE.
I a Catalunya, el procés i el debat independentista no s’aturaran el 9 de novembre. Els debats sobre aquest tipus de qüestions no s’acaben mai. Es posin les fronteres on es vulgui i sigui el que sigui un país independent a aquestes alçades. Especialment, quan els resultats són ajustats. Tant a Escòcia com a Catalunya, si guanyen els independentistes, no faltaran els unionistes que reclamin nous referèndums per tornar a la situació anterior a la separació.
Vist tot això, recomano calma en els dos bàndols, menys vehemència, mentides i trampes històriques. I no oblidar que la vida de les persones continua fent el seu camí mentre es produeix aquest debat. Que hi ha molts nens als quals els seus pares no poden garantir una bona alimentació, que hi ha molts vells que no poden ser ben atesos a les residències adequades perquè no tenen els diners suficients i l’Administració no els ajuda com hauria de fer, que hi ha molts joves que han de treballar per sous miserables a les ordres de directius creguts i autoritaris, que hi ha massa gent que regira els contenidors o dorm al carrer… Seguim?
No voldria escoltar més la frase “quan siguem independents tot això anirà molt millor”. Arribi o no arribi algun dia la independència, cal que tot això vagi millor des d’ara.
