A banda dels seus negocis i del fet de formar part d’alguns consells d’administració, quan Urdangarin va deixar l’Institut Nóos va facturar a les empreses Motorpress Ibérica i Aceros Bergara, segons revela el llibre Urdangarin y la Copa América, de Roberto Grenville, pseudònim darrera del qual suposadament s’amagaria Diego Torres, l’exsoci del gendre del rei. En unes declaracions a la web casonoos.com, Torres nega ser l’autor del llibre, però no confirma ni desmenteix ser una de les fonts que ha subministrat les històries que s’hi recullen.
Entre moltes altres anècdotes, en el llibre s’explica que quan a l’any 2006 Urdangarin va deixar la presidència de l’Institut Nóos va facturar a dues empreses catalanes. Una era Motorpress Ibérica, dirigida per José Luis Samaranch i en la qual està molt vinculat Carles Vilarrubí, el vicepresident institucional del FC Barcelona. En relativament poc temps, va rebre d’aquesta empresa un total de 475.000 euros per una senzilla contraprestació: acudir un cop a l’any al Saló de l’Automòbil en companyia del seu conseller delegat i participar en una reunió anual del consell seguida d’un dinar amb els empleats. I ho facturava, no directament, sinó a través de l’empresa Aizoon, la societat que posseeix al 50% amb la infanta Cristina, segons relata el llibre. Poc després “completarà aquests ingressos amb 77.000 euros que li paga en poc més de dos anys el seu íntim amic Joaquim Boixareu per, teòricament, pertànyer al consell d’administració de la seva empresa Aceros Bergara”, diu el llibre.
