Que ningú pensi que s’estan preparant pel referèndum d’independència de Catalunya, sinó pel centenari de la primera ampolla de cava d’aquesta marca. Per a commemorar-ho, han recuperat els cellers que tenien els pares del president d’honor de la companyia, Josep Ferrer, a la masia familiar de La Freixeneda, a Mediona, que va donar nom a la marca. Es tracta d’una masia del segle XVIII que ara pretenen dedicar-la al negoci enoturístic.
Freixenet ha estat en boca de tothom aquests dies, després que el president executiu, Josep Lluís Bonet Ferrer –nebot de Josep Ferrer–, declarés a The New York Times que Catalunya havia de seguir formant part d’Espanya. Per aquestes declaracions, Josep Lluís Bonet tem un doble boicot sobre Freixenet: per una banda, dels espanyolistes que castiguen els productes catalans i, per l’altra, dels independentistes que consideren aquesta marca poc sensible amb el país precisament pels comentaris del seu president.
Pel que s’explica en el sector del cava, entre el president d’honor, Josep Ferrer, i el president executiu, Josep Lluís Bonet, no hi ha en aquests moments la millor de les relacions, però no per les declaracions públiques d’aquest últim, sinó pel control del grup empresarial. Arran de la mort fa uns mesos de la «tia Lola», Dolors Ferrer, sense descendència, que era germana del primer i tieta del segon, ha canviat la correlació accionarial de les tres branques de la família. Abans, Josep Ferrer controlava el paquet d’accions majoritari –superior al 50% gràcies al suport de la seva germana Lola–, però ara s’ha quedat amb el 42%, mentre que el 58% restant se’l reparteixen a parts iguals els Bonet Ferrer (fills de Pilar Ferrer, una altra germana) i els Hevia Ferrer (fills de Carme Ferrer, també germana).
