El president Companys ‘ressuscita’ 73 anys després

L'afusellament, al castell de Montjuïc, de Lluís Companys el 15 d'octubre de 1940 s'ha convertit en el sant i senya d'Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), partit al qual pertanyia l'expresident de la Generalitat
Títol de la imatge
Títol de la imatge

Des de fa anys, el partit republicà persegueix amb afany l’anul•lació del consell de guerra sumaríssim que va portar Companys davant l’escamot d’afusellament i la plena rehabilitació de la seva figura històrica. No en va, és l’únic president europeu elegit democràticament que ha estat condemnat i sentenciat a mort per un règim dictatorial.

El passat 15 d’octubre, en el 73è aniversari de la seva execució, el diputat d’ERC Joan Tardà va viatjar a Buenos Aires per presentar una denúncia davant el Jutjat Nacional Criminal i Correccional núm. 1 per l’assassinat de Lluís Companys i, també, de 45 alcaldes del seu partit i dels diputats Josep Sunyol i Josep Fàbrega a mans de les tropes franquistes. Aquest jutjat és el que instrueix la causa instada per víctimes i familiars de represaliats per la dictadura i que, de moment, ja ha aconseguit la imputació de quatre exfuncionaris policials del règim franquista (vegeu peça).

 

FRANÇA I ALEMANYA
L’advocat Carlos Sivo, que representa ERC en aquest procés, ha qualificat els fets que van conduir a l’assassinat de Lluís Companys, dels 45 alcaldes i dels dos diputats republicans de «crims contra la humanitat» i, més concretament, de «privació de llibertat, turment i homicidi qualificat». En la seva denúncia, s’interessa per encausar tots aquells que van participar en el procés que va culminar amb l’afusellament de Lluís Companys. Això implica que es remetran les diligències a França i a Alemanya, ja que l’expresident de la Generalitat va ser detingut a la zona de la Bretanya, on es trobava com a refugiat polític, per membres de la Gestapo nazi i, posteriorment, extradit a Espanya.

 

INICIATIVES LEGISLATIVES
Des del restabliment de la democràcia, ERC ha intentat en tretze ocasions, a través de diverses iniciatives legislatives, que s’anul•lés el consell de guerra contra Companys. El 2004, després de l’arribada de José Luis Rodríguez Zapatero a la Moncloa, va semblar que estava a punt d’aconseguir el seu propòsit. Així ho va manifestar públicament l’exvicepresidenta María Teresa Fernández de la Vega, que va participar en l’emotiu acte de commemoració de l’afusellament al castell de Montjuïc.

No obstant això, la Llei de memòria històrica (2007) que havia de ser l’instrument per a la plena rehabilitació de l’expresident de la Generalitat, es va quedar a mitges. Va considerar il•legal el consell de guerra que el va condemnar a mort, però no va anul•lar la sentència.

Per això, la direcció d’Esquerra Republicana va decidir continuar la batalla i va veure en el procés que instrueix la magistrada argentina María Servini de Cubría una nova via per aconseguir l’objectiu que persegueix amb tant interès. La recerca que es desenvolupa a Buenos Aires abasta des del cop d’Estat del general Franco, el 18 de juliol de 1936, fins a les primeres eleccions celebrades el 15 de juny de 1977. La causa es va obrir arran d’una denúncia presentada el 14 d’abril de 2010 (en l’aniversari de la proclamació de la II República espanyola) pel premi Nobel de la Pau Adolfo Esquivel, entre d’altres, i, després de diversos recursos i dilacions, des de fa uns mesos ha agafat velocitat de creuer.

A més, el procés contra el genocidi franquista disposa d’importants avals polítics i institucionals a l’Argentina. A favor de la seva activació, fins a les últimes conseqüències jurídiques, s’han pronunciat el Congrés Nacional i el Parlament regional de Buenos Aires. També s’ha constituït la Plataforma argentina en suport a la querella contra els crims del franquisme, integrada per associacions en defensa dels drets humans i destacats intel•lectuals, alhora que, a l’altre costat de l’Atlàntic, més de cent organitzacions han creat la Coordinadora estatal de suport a la querella argentina.

 

OBSTACLES A ESPANYA
El diputat Joan Tardà pot estar satisfet. Fa uns dies, la magistrada Servini acceptava a tràmit la denúncia presentada per ERC. Però la tasca serà àrdua, davant la fèrria oposició que mostren les autoritats polítiques i judicials espanyoles a remoure els crims de la dictadura. Una videoconferència prevista per interrogar diverses víctimes del franquisme va ser desactivada a última hora davant la pressió diplomàtica del Govern del PP i la magistrada instructora també es va veure obligada a suspendre un viatge d’investigació a Espanya.

El proper 20-N, en l’aniversari de la mort de Francisco Franco, la magistrada María Servini de Cubría rebrà a Buenos Aires una delegació de familiars i víctimes de la dictadura espanyola. Així mateix, s’està a l’espera que, finalment, pugui viatjar a Espanya per accelerar la tramitació del procés judicial.

(Visited 53 times, 1 visits today)

avui destaquem

Feu un comentari