ERC sempre ha estat coneguda per les seves lluites caïnites, per les guerres internes més fratricides mai conegudes. Però des que Oriol Junqueras va assolir el lideratge, el cert és que van entrar en una fase a mig camí entre la letargia i la calma. Però el procés independentista i un final d'etapa amb Junqueras a la presó i Marta Rovira a Suïssa han fet que la formació hagi quedat pràcticament escapçada.

Per establir una mena de comandament provisional i portar el dia a dia del partit, la cúpula va dividir-se en tres, amb Sergi Sabrià portant el grup parlamentari, Roger Torrent liderant la part més institucional i Pere Aragonès com a cara del govern i figura representativa dels quadres republicans. La idea semblava bona. Repartir el poder d'un líder en tres secundaris era una solució temporal lògica. "Fins que les aigües vinguin més calmades", repetia fa poc un dirigent.

Però resulta que un cop tots tres van agafant poder intern i renom exterior, Sabrià, Torrent i Aragonès estan guanyant adeptes entre la militància i comencen a formar-se tres famílies que ja van tenint les seves diferències. Coneixent com tracten a ERC aquests episodis, es veu a venir una lluita entre tots tres –i els seus partidaris- que pot acabar amb la unitat que tenen ara.