La rentrée mediàtica s’ha estrenat amb  una picabaralla entre el líder de Ciudadanos, Albert Rivera, i la presentadora d'Els matins, Lídia Heredia, Rivera va afirmar que TV3 menteix i és un aparell de propaganda separatista. Heredia va posar-se a discutir amb ell i a la sortida de l’entrevista representants dels comitès d’empresa i professional de la televisió pública van interpel·lar-lo. Ràpidament, Carles Puigdemont i Quim Torra van publicar tuits defensant TV3.

Dies abans s’havia produït un incident on un càmera de TeleMadrid va rebre cops enmig d’una manifestació de Ciutadans al Parc de la Ciutadella a compte de la guerra dels llaços grocs. Una assistent a la manifestació va assenyalar-lo com a treballador de TV3 cridant que havia intentat agredir-la i en l’enrenou organitzat el càmera es va endur un parell de clatellots que van convertir-se ràpidament en trending topic.

La tardor passada va ser prolixa en amenaces i atacs a la llibertat d’expressió i als periodistes que cobrien el debat polític català. Reporters sense Fronteres i el Grup de Periodistes Ramon Barnils van recollir en sengles informes els incidents que es van produir en aquest àmbit. “Reporters sense Fronteres demana respecte a l’exercici lliure del periodisme a Catalunya” titulaven els primers. “1-O. Llibertat d’informació a la corda fluixa” era el titular amb què els periodistes del Grup Barnils a través de Media.cat introduïen l’estudi en què analitzaven les “Restriccions als periodistes, als mitjans de comunicació i a la ciutadania en el context del referèndum d’autodeterminació de Catalunya de l’1 d’octubre de 2017”.

Són dos informes diferents, amb perspectives contraposades en el posicionament sobre la independència d’ambdós col·lectius, però que posaven sobre la taula un problema real: La tardor passada, l’exercici lliure del periodisme i la llibertat d’informació van patir força a Catalunya. Res no fa pensar que les coses canviïn gaire a la tardor política calenta que tenim a tocar.

Tornarem a veure com li prenen el micròfon al periodista Hilario Pino, de La Sexta, en plena transmissió? Tornaran a trencar els vidres de Catalunya Ràdio o els de Crònica Global de matinada? Continuarà Joan Maria Piqué intoxicant i amenaçant els corresponsals estrangers des del seu nou càrrec de director del Programa Internacional de Comunicació? Es mantindran les queixes dels periodistes de Ràdio4, RNE i TVE a Catalunya per les directrius tendencioses dels seus informatius? Les notícies falses continuaran sent el pa diari a les xarxes socials? Molts periodistes veuran com els seus timelines de twitter s’omplen d’improperis i amenaces?

Els professionals del periodisme i la política estan convençuts que hi haurà ben pocs canvis. L’aplicació de l’article 155 no va tenir repercussions especials en aquesta guerra. El PSOE es va oposar a la intervenció de Catalunya Ràdio i TV3 i les càmeres que Vicent Sanchis va fer instal·lar a l’entrada del centre de la televisió autonòmica per enregistrar la possible ocupació per part de la Guàrdia Civil van quedar obsoletes. Els serveis públics de comunicació han continuat amb el seu discurs independentista, sense esforçar-se tan sols a dissimular, i les veus més arrenglerades amb aquesta causa han renovat contractes per la nova temporada: Laura Rosel, amb Pere Mas movent els seus fils des de la direcció de ‘FAQs, Pilar Rahola, Empar Moliné, Toni Soler, Quim Masferrer... seguiran allí. Catalunya continuarà sent l’únic país d’Europa on el director de la televisió pública és una persona reprovada pel seu Parlament. Caldrà veure com acaben les discussions a la vista de tothom entre PDeCat i ERC per repartir-se Tv3 i Catalunya Ràdio.

El Parlament estarà funcionant sota mínims fins passades les commemoracions de l’1 d’octubre. L’aniversari de les sessions del 6 i 7 de setembre que van deixar en paper mullat l’Estatut i la Constitució es celebrarà amb el Parlament a  mig gas. No hi haurà ple aquells dies.

Més optimista es pot ser amb l’actitud dels mitjans de comunicació públics que depenen de l’Estat. Tot i que els i les periodistes d’aquests mitjans no han desconvocat les protestes dels divendres, vestint-se de color negre, l’arribada de Pedro Sánchez a la presidència del govern ha portat al desbloqueig de l’elecció democràtica dels gestors de RTVE. La tardor catalana serà una prova de foc per veure si l’equilibri i l’equanimitat arriben a RNE i TVE després del nomenament de Rosa María Mateo com a administradora única provisional de l'ens del qual depenen.

La confusió entre periodistes i propagandistes es mantindrà tot i que n’hi ha alguns que han aterrat en posicions més objectives. Alguna cosa passa amb els informes mèdics a Catalunya ja que quasi mai no arribem a veure’ls. Va passar amb els mil ferits de l’1 d’octubre i ha passat amb les lesions al nas del fotoperiodista Jordi Borràs causades per un policia nacional i el de la dona agredida al Parc de la Ciutadella quan arrencava bandes grogues del reixat que l’envolta. Veurem si a les manifestacions que s’apropen –les dels uns i les dels altres- també hi ha periodistes que acaben a l’hospital, com Jesús Badenes, del Diari de Girona, el 3 d’octubre, després de rebre una coça al cap per part de no se sap encara qui.

El manà de les subvencions als mitjans ha tornat a rajar i ja se sap que ‘la repartidora’ compra voluntats. La màquina funciona a tot drap aquests dies. Trobareu poca equanimitat a Internet, on molts portals digitals s’aguanten gràcies a aquests diners. I caldrà veure si els mossos d’esquadra o la policia local només demanen la identificació als periodistes de mitjans com e.notícies o Ñ Pueblo, a Cabrils, i a Arcadi Espada, a l’Ametlla de Mar, o si també n’identifiquen de mitjans estelats.

Pocs motius, doncs, per l’esperança en un periodisme objectiu, plural i seriós aquestes properes setmanes. Els que hi apostin guanyaran en respectabilitat però perdran en audiència.