La entrada Nova victòria de l’extremadreta a la Catalunya Nord se publicó primero en El Triangle.
]]>D’aquesta manera, el territori de la Catalunya Nord es confirma com un sòlid bastió del RN. Perpinyà és la ciutat més important de França en mans de l’extremadreta. A les últimes eleccions presidencials, Marine Le Pen va ser, àmpliament, la candidata més votada aquí i a les legislatives d’enguany, els quatre diputats elegits van ser-ho del RN.
Amb la victòria en aquestes eleccions parcials, Louis Aliot i el RN entren per primera vegada en l’Assemblea Departamental –l’equivalent a una diputació provincial espanyola- dels Pirineus Orientals. Tot i això, aquesta institució, que presideix la socialista Hermeline Malherbe, continuarà en mans de l’esquerra.
La pèrdua d’aquesta circumscripció de Perpinyà 5 i Canohès, que fins ara controlava l’esquerra, ha provocat les ires de la coalició Nupes, forjada al voltant de Jean-Luc Mélenchon, i de la qual formen part els socialistes, ecologistes i comunistes. El seu representant als Pirineus Orientals, Francis Daspe, atribueix aquesta derrota a l’actitud de la presidenta del Consell Regional d’Occitània i líder del PS, Carole Delga, que es va negar a formar part de la coalició Nupes i ha presentat candidats propis, dispersant així el vot de l’esquerra.
Segons Francis Daspe, aquesta indisciplina de Carole Delga explica que el principal beneficiari polític en sigui l’extremadreta. Louis Aliot, l’alcalde de Perpinyà, és un dels “peixos grossos” del RN i n’és el vicepresident primer, al costat de Marine Le Pen.
La entrada Nova victòria de l’extremadreta a la Catalunya Nord se publicó primero en El Triangle.
]]>La entrada Mélenchon i Macron empaten a la primera volta de les legislatives a França se publicó primero en El Triangle.
]]>La coalició de La República En Marxa ha obtingut el 25’8% dels suports a la primera volta i l’aliança de la França Insubmisa s’ha fet amb el 25’7% dels vots. El Rassemblement National de Marine Le Pen ha quedat relegat a una discreta tercera posició (18’7%).
L’alta abstenció (52’3%) ha tornat a ser protagonista pel cansament després de les presidencials i per l’absència de debat televisiu entre els representants dels partits, entre d’altres motius. Tant el Govern com Le Pen han optat per la discreció a una campanya que s’ha centrat en l’interès que ha generat la Nova Unió Popular Ecologista i Social, la coalició que ha unit a gairebé totes les formacions d’esquerra amb representació a l’Assemblea Nacional: La França Insubmisa, Europa Ecologia-Els Verds, el Partit Comunista i el Partit Socialista, encara que una part dels membres del PS ha rebutjat el pacte històric.
Bon, j'ai voté à Marseille. Et vous ?#Legislatives2022 pic.twitter.com/bvZkPjosmp
— Jean-Luc Mélenchon (@JLMelenchon) June 12, 2022
Macron o el canvi?
Què passarà a la segona volta? És una incògnita. És un escenari totalment nou, ja que mai s’havia presentat una candidatura que unís a tantes formacions polítiques d’esquerra en la història recent de la república francesa.
No obstant això, la majoria d’experts ha assenyalat que Ensemble serà la candidatura amb més escons. El dubte és quin marge de representació obtindrà la coalició del president enfront la Nova Unió Popular a les 577 circumscripcions uninominals del país.
Els sondejos d’Ipsos publicats aquest dijous, 9 de juny, han assegurat que Ensemble obtindrà entre 260 i 300 escons, NUPES aconseguirà entre 175 i 215 representants i l’Agrupació Nacional de Le Pen entre 20 i 50. La dreta gaullista, dividida en diferents formacions, només sumaria entre 35 i 55 diputats, uns resultats històricament molt baixos.
El 2017, un mes després de l’arribada al poder de Macron, la seva candidatura va aconseguir la majoria absoluta amb 313 diputats i els seus aliats del Moviment Democràtic (MoDem) van fer-se amb 47 escons. Després de la seva reelecció, s’esperava que la campanya fos relativament fàcil per a la candidatura presidencial, que podia repetir els resultats i governar amb tranquil·litat amb una nova majoria absoluta al parlament (a partir de 289 diputats). No obstant això, Mélenchon ha mogut bé les seves peces i l’aparició de la NUPES ha sacsejat el tauler polític de les eleccions legislatives.
Faisons le choix de l’unité et du rassemblement. Le choix du plein emploi, de l’indépendance française, du pouvoir d'achat. Ensemble, faisons de la France une grande Nation écologique, transformons notre école, changeons notre système de santé. pic.twitter.com/B4fFS9qZRI
— Emmanuel Macron (@EmmanuelMacron) June 9, 2022
NUPES, el malson del president
Semblava que era difícil, però la gran coalició francesa d’esquerres, la Nova Unió Popular Ecologista i Social, és una realitat i ha fet trontollat l’escenari electoral. Els seus principals objectius són mobilitzar a l’electorat d’esquerra a la segona volta i aconseguir la representació suficient a l’Assemblea Nacional per obligar a Macron a nomenar primer ministre a Jean-Luc Mélenchon.
La NUPES ha trencat la tendència al desinterès de l’opinió pública a les legislatives i ha estat el centre dels focus durant tota la campanya. Que aconsegueixi els seus objectius és complicat. El que és segur és que s’ha convertit en la principal alternativa a la coalició presidencial i que millorarà els resultats del 2017 (64 escons).
L’aliança liderada per Mélenchon ha basat la seva campanya en proposar mesures ambicioses. Ha promès que si es convertís en primer ministre augmentaria el salari mínim fins a 1.500 euros nets i limitaria els preus dels productes de primera necessitat per fer front a la situació econòmica derivada de la inflació.
Els rivals de la NUPES han dut a terme una campanya de la por per frenar l’avanç de la coalició socialdemòcrata. El ministre d’Economia, Bruno Le Maire, ha titllat “de Chávez gal” al líder de la Nova Unió Popular. Gabriel Attal, ministre de Finances, ha advertit que la victòria de l’esquerra seria una “guillotina fiscal”.
Dirigents macronistes han utilitzat, fins i tot, ‘fake news’ i han afirmat que Mélenchon prohibiria als francesos que “tallin els arbres dels seus jardins” i que els obligaria a “utilitzar carnets de racionament”. “Totes aquestes crítiques ens beneficien i mostren la febrilitat del macronisme”, ha sentenciat Thomas Portes, aspirant mélenchonista a un districte de la perifèria parisenca, on l’esquerra podria triomfar a la majoria de circumscripcions.
"Dimanche, on peut changer l'Histoire de notre pays"
@JLMelenchon s'adresse à vous avant le premier tour des élections législatives.
Votez V, votez victoire !#VcommeVictoire #NUPES #UnionPopulaire #Melenchon1erMinistre #RadioLondres pic.twitter.com/7yzTxp5DAS
— Nouvelle Union Populaire Écologique et Sociale
La entrada Mélenchon i Macron empaten a la primera volta de les legislatives a França se publicó primero en El Triangle.
]]>La entrada 1 de maig: milers de persones demanen pujar salaris, contenir preus i més igualtat se publicó primero en El Triangle.
]]>Els secretaris generals de CCOO i UGT a Catalunya, Javier Pacheco i Camil Ros respectivament, han insistit en la necessitat de pactar un augment salarial. Han informat a la patronal que no signaran cap conveni col·lectiu que no inclogui clàusules de revisió salarial.
Any d’èxit per la negociació col·lectiva
Pacheco ha afirmat que el 27% dels catalans ho té “impossible” per sobreviure a l’augment de preus i ha demanat ajudes directes de 300 euros per als més vulnerables. “La negociació col·lectiva ha de donar respostes per fer front a la crisi de preus que no hem provocat nosaltres, sinó les empreses energètiques amb la seva especulació”, ha afegit.
“Queda clar que des del sindicalisme hem guanyat els espais de la negociació social, amb acords que han incrementat el SMI com mai, la recuperació del poder adquisitiu de pensionistes, derogació de la reforma laboral del PP, hem canviat la cultura de la temporalitat” #LaSolució pic.twitter.com/Ot5P7PRfht
— CCOO de Catalunya (@ccoocatalunya) May 1, 2022
“Després de molts anys, podem sortir un 1 de maig amb unes condicions de treball millors que l’any anterior”, ha destacat el secretari general d’UGT Catalunya. Ros ha comparat la diferència entre les gestions del PP i de la coalició de PSOE i Unides Podem: si les respostes a la crisi del 2008 van ser “ERE i destrucció d’ocupació”, les conseqüències de la pandèmia del Covid-19 s’han combatut amb eines com els ERTO i la nova reforma laboral, que ha destacat que està permetent incrementar la contractació indefinida, especialment entre els més joves.
El president de la Generalitat de Catalunya, Pere Aragonès, ha enviat un missatge de suport als treballadors de la comunitat autònoma. “Alcem la veu per recordar el compromís del Govern perquè tothom tingui un treball digne, de qualitat i ben remunerat”, ha expressat.
Avui, #PrimerDeMaig, alcem la veu per recordar el compromís del Govern perquè tothom tingui un treball digne, de qualitat i ben remunerat. Lluitem per aconseguir més i millors drets laborals i col·lectius.
Ara més que mai, defensem la justícia social i la llibertat nacional! pic.twitter.com/pLdk5biBVn
— Pere Aragonès i Garcia
(@perearagones) May 1, 2022
El dret laboral del segle XXI
Molts treballadors de Madrid s’han manifestat amb la mateixa premissa que a Catalunya: “La solució: pujar salaris, contenir preus, més igualtat”. Al costat dels líders sindicals, Unai Sordo i Pepe Álvarez (CCOO i UGT), la vicepresidenta segona del Govern i ministra de Treball, Yolanda Díaz, ha recordat els assoliments de la negociació col·lectiva: “Hem pujat el salari mínim un 36% amb els sindicats”. “No ens conformem. Ara toca obrir les portes del dret laboral del segle XXI, canviar la realitat de dalt a baix”, ha declarat Díaz.
La líder d’Unides Podem ha aprofitat el moment per anunciar una nova proposta. “El diàleg social funciona i els anuncio que en poques setmanes treballarem en una llei de participació institucional”, ha assegurat.
Este #1deMayo le habla a la juventud, se reviste de futuro y deja atrás las fórmulas caducas de la austeridad y la precariedad.
Sobre ello, sobre el avance en derechos laborales y democracia, escribo hoy en @publico_es. https://t.co/KwVv5G3KT4
— Yolanda Díaz (@Yolanda_Diaz_) May 1, 2022
El president Pedro Sánchez també ha tret pit a les xarxes socials pels èxits del Govern central. “Protegir els drets laborals, garantir les millors condicions de treball, la igualtat entre homes i dones i impulsar la formació per l’ocupació. En això treballem des de l’inici de la legislatura, amb diàleg social i polítiques públiques justes. Avancem”.
Els líders estatals de CCOO i UGT han insistit en la mateixa idea dels mandataris sindicals catalans. Han emfasitzat la necessitat de la pujada dels salaris dels treballadors i un “pacte de rendes” per assistir als que més estan sofrint la crisi.
Proteger los derechos laborales, garantizar las mejores condiciones de trabajo, la igualdad entre hombres y mujeres o impulsar la formación para el empleo. En ello trabajamos desde el inicio de la legislatura, con diálogo social y políticas públicas justas.
Avanzamos.#1deMayo pic.twitter.com/bOrI4h4c8v— Pedro Sánchez (@sanchezcastejon) May 1, 2022
Pressió a Macron
Ciutadans i sindicats de tota Europa han pres els carrers aquest diumenge per reivindicar els seus drets als governs estatals. A França, l’oposició al recentment elegit president, Emmanuel Macron, ha pogut desfogar-se abans d’un segon mandat que serà clau pel futur del país gal. Jean-Luc Mélenchon i Marine Le Pen són els dos principals aspirants a aconseguir el tron del líder de la República En Marxa i a trencar la majoria parlamentària del seu govern.
Per primera vegada i després de la nova derrota a la segona volta, Le Pen no anirà a l’ofrena floral del seu partit a Joana d’Arc. El president interí d’Agrupació Nacional, Jordan Bardella, li ha substituït: “Les eleccions no han acabat. Hi ha una tercera ronda, les eleccions legislatives, i seria inaudit que es donés un poder total a Emmanuel Macron”.
A Itàlia, s’ha organitzat un gran concert a l’aire lliure a Roma i protestes per tot el país unint la reivindicació d’un treball més digne i de la fi de la Guerra d’Ucraïna. “És un Primer de Maig de compromís social i civil per la pau i el treball”, ha afirmat Daniela Fumarola, líder del sindicat italià CISL.
A Eslovàquia i República Txeca, estudiants i altres persones s’han manifestat per donar suport a Ucraïna. Comunistes, anarquistes i grups antieuropeistes han realitzat les seves pròpies concentracions.
La entrada 1 de maig: milers de persones demanen pujar salaris, contenir preus i més igualtat se publicó primero en El Triangle.
]]>La entrada Eleccions França: Macron, reelegit president amb un clar triomf sobre Le Pen se publicó primero en El Triangle.
]]>Encara que sigui amb el “president dels rics” al poder, s’ha fet realitat el desig de la França Insubmisa de Jean-Luc Mélenchon (7’7 milions de vots, el 21’95%, a la primera volta) i de les 22.000 persones que es van manifestar el dissabte 16 d’abril per tota la República Francesa amb l’eslògan “Ni un vot per a Le Pen”.
La Unió Europea i l’OTAN també respiren amb més tranquil·litat. L’extrema dreta deixarà d’amenaçar ‘l’statu quo’ dels Vint-i-set i de l’agrupació militar internacional almenys fins a les pròximes eleccions presidencials.
La por al rival ideològic s’ha convertit en l’eix vertebrador dels comicis. Segons un sondeig de l’Institut Odoxa d’aquesta setmana, el 41% dels electors votaria per bloquejar a un candidat.
A voté !
Aux milliers de Françaises et de Français qui permettent au scrutin de se tenir : merci. Dans les bureaux de vote de nos villes et de nos villages, vous êtes le cœur battant de notre démocratie. pic.twitter.com/uMzsMu0pJi— Emmanuel Macron (@EmmanuelMacron) April 24, 2022
Reelecció històrica
El 7 de maig del 2017 Macron va fer història convertint-se en el president més jove de França amb 39 anys i mig i destronant del rècord per uns mesos a Napoleó Bonaparte. Ara amb 44 anys, s’ha erigit en el primer president reelegit pels francesos als últims 20 anys després del triomf de l’expresident Jacques Chirac al 2002. Ni Nicolas Sarkozy ni François Hollande han pogut materialitzar la fita històrica del líder socioliberal.
El camí cap a la presidència no ha estat senzill. En el 2012 va ocupar el càrrec de secretari general adjunt de la presidència d’Hollande, en el 2014 es va convertir en ministre d’Economia i Hisenda i va renunciar en el 2016 per presentar-se com a candidat a president.
En la seva primera legislatura, Macron ha complert algunes de les seves promeses, com la reforma del codi laboral, que va permetre renovar el diàleg social a les empreses. Ha flexibilitzat les regulacions per contractar i acomiadar empleats, ha reduït impostos, ha impulsat reformes educatives i ha aprovat lleis de seguretat per combatre el terrorisme.
Els opositors recriminen que hagi abandonat dos de les seves promeses principals: reformar el sistema de pensions i les institucions del país. No obstant això, en el seu mandat la desocupació s’ha reduït des del 10% fins al 7’4%. Li ha faltat poc per complir la seva promesa de disminuir-ho per sota del 7%.
La figura del president francès s’ha anat afeblint per les crisis que ha hagut d’afrontar durant el seu quinquenni. Una de les més greus va ser “l’Affaire Benalla” a mitjan del 2018, el cas judicial que va implicar a Alexandre Benalla, el responsable de seguretat del president, acusat de violentar a dues persones i usurpar la funció policial.
Aquell mateix any, van sacsejar la seva legislatura les armilles grogues, moviment social que va realitzar protestes multitudinàries i violentes després de l’anunci de l’executiu de pujar els impostos als carburants. En els últims anys, la seva popularitat s’ha desgastat per la gestió de la pandèmia del Covid-19 i pel seu rol de mediador a la Guerra d’Ucraïna, que va començar el 24 de febrer del 2022 i que segueix sense veure l’horitzó de la seva fi.
En visioconférence avec nos partenaires, nous avons confirmé notre unité et notre détermination à agir pour dissuader la Russie de poursuivre le conflit. Nous continuerons d'intensifier notre aide financière, militaire et humanitaire en soutien aux Ukrainiennes et aux Ukrainiens. pic.twitter.com/HJ6n5bubc9
— Emmanuel Macron (@EmmanuelMacron) April 19, 2022
Plena ocupació i despesa militar
Macron ha canviat la promesa de modernitzar França per l’objectiu de la plena ocupació en cinc anys i una retallada d’impostos de 15.000 milions d’euros cada any per les llars i les empreses. Aquesta rebaixa es finançarà amb l’augment gradual de l’edat de jubilació dels 62 als 65 anys.
El president francès ha assegurat que augmentarà la despesa militar i que duplicarà el nombre de reservistes per reforçar les forces de combat franceses i europees. També crearà sis reactors nuclears, reforçarà la independència agrària del país i reclutarà a “1.500 ciberpolicies” contra la delinqüència cibernètica.
Una de les mesures principals que ha plantejat ha estat l’eliminació dels “enutjosos tràmits” per les sol·licituds d’asil. Als qui se’ls denegui la petició se’ls obligarà a abandonar el territori francès.
Une épopée en bleu, blanc et rouge. Ensemble, vous l'avez fait ! Bravo à vous, nos champions olympiques et paralympiques ! pic.twitter.com/oMRUcJ1itz
— Emmanuel Macron (@EmmanuelMacron) March 29, 2022
La entrada Eleccions França: Macron, reelegit president amb un clar triomf sobre Le Pen se publicó primero en El Triangle.
]]>La entrada El partit de Le Pen, investigat per una suposada malversació una setmana abans de les presidencials se publicó primero en El Triangle.
]]>La candidata a la presidència de la ultradreta s’enfronta a un nou obstacle una setmana abans de la segona volta de les eleccions presidencials, el diumenge 24 d’abril, en la qual es disputarà el càrrec amb el president Emmanuel Macron. La fiscalia està analitzant aquest informe que acusa a Le Pen de malversar 137.000 euros entre el 2004 i el 2017, aprofitant la seva posició com a eurodiputada. La OCLAF també denuncia que el seu pare, Jean-Marie Le Pen, que va fundar la formació d’extrema dreta el 2012, hauria gastat uns 303.000 euros per motius personals i partidistes, que no concorden amb els objectius als quals havien d’anar destinats aquestes subvencions.
L’informe culpa als eurodiputats ultres d’haver realitzat sobrefacturacions, finançat activitats del partit amb subvencions continentals, desviat fons a través de comandes fictícies a empreses satèl·lit i haver pagat amb diners europeus productes per a ús personal. Un exemple és la compra per part de Jean-Marie Le Pen de 129 ampolles de vi i xampany de marques de luxe per celebrar la festa de la nit de cap d’any del 2016 a la seva mansió parisenca.
El carrer contra Le Pen
Unes 22.000 persones s’han manifestat aquest dissabte, 16 d’abril, en nombroses ciutats de França contra la líder d’extrema dreta amb els lemes “Ni un vot per a Le Pen” i “Contra l’extrema dreta i per la justícia i la igualtat”. Les protestes s’han concentrat a París (9.200 manifestants), Lió, Nantes i Besançon i fins a un total de 50 municipis.
Moltes de les persones que han participat a les concentracions, convocades per sindicats i organitzacions com SOS Racisme, han assegurat que votaran a Macron, encara que no comparteixin les seves idees, per evitar que Le Pen sigui l’elegida. “Més val un vot que fa fàstic a un vot que mata”, es llegia a una de les pancartes de la mobilització de la capital.
Les bases de Mélenchon diuen “no” a Macron
Els 310.000 padrins de la candidatura de Jean-Luc Mélenchon han assegurat a una consulta interna que majoritàriament apostaran pel vot blanc o nul (el 37’65%) o que s’abstindran (gairebé un 29%). Només un 33’4% ha confirmat que recolzarà a Emmanuel Macron en la segona volta del diumenge 24 d’abril.
La consulta publicada en el lloc web oficial de la candidatura de Mélenchon no ha donat l’opció de votar per la ultradretana Marine Le Pen. El 66’5% votarà en blanc o s’abstindrà i només un terç donarà el seu suport al president de França.
La entrada El partit de Le Pen, investigat per una suposada malversació una setmana abans de les presidencials se publicó primero en El Triangle.
]]>La entrada Le Pen i Macron, en marxa cap a la segona volta de les eleccions presidencials a França se publicó primero en El Triangle.
]]>El front d’extrema dreta de Marine Le Pen continua amenaçant amb enfonsar la reelecció de Macron a la segona volta. La líder de l’Agrupació Nacional ha anat guanyant terreny durant la campanya electoral i s’ha acostat a Macron fins a captivar al 23’15% de l’electorat.
A voté !
#JeVote pic.twitter.com/50qgfQD4Tv
— Marine Le Pen (@MLP_officiel) April 10, 2022
El declivi de l’esquerra
Jean-Luc Mélenchon s’ha quedat a les portes de l’Elisi electoral amb el 21’95% de suports. Ha pagat cara la desmobilització dels votants, que s’ha traduït en l’abstenció del 26’31%.
El dirigent de La França Insubmisa ha aconseguit suavitzar la seva imatge d’extremista i prepotent venent-se com un home d’estat ecosocialista i reivindicant la planificació ecològica i la reforma constitucional per a construir la Sisena República, en la qual el poder fos menys vertical i la democràcia, més participativa.
Però ha estat insuficient per unificar el vot útil de l’esquerra. La fragmentació de l’electorat ha frenat la carrera de Mélenchon per arribar a la segona volta i ha aplanat el terreny a la repetició del duel presidencial Macron-Le Pen. Yannick Jadot, dels verds, s’ha quedat amb el 4’63%, el comunista Fabien Roussel ha obtingut el 2’28% i la socialista Anne Hidalgo segueix sense trobar el seu rumb amb el 1’74%.
Dimanche, la France parle au monde.
— Jean-Luc Mélenchon (@JLMelenchon) April 8, 2022
La “desdemonització” de Le Pen
Marine Le Pen ha aconseguit liderar la campanya electoral i ha evitat parlar de la Guerra d’Ucraïna i del seu vincle amb Vladímir Putin, posant en el centre del debat el poder adquisitiu dels ciutadans. Des de finals del 2021, el seu discurs s’ha concentrat a seduir als treballadors i ha promès “retornar França als francesos” i “retornar els seus diners als francesos”. Ha erigit com la seva proposta principal la rebaixa de l’IVA del 20% al 5’5% al gas, al combustible i a l’electricitat, que costaria entorn als 12.000 milions d’euros cada any.
L’estratègia de “desdemonització” (en francès, ‘dédiabolisation’) del partit lepenista ha estat tot un èxit. La normalització ha sigut possible en part pel debat a l’extrema dreta amb el ex-tertulià i candidat Eric Zemmour (7’07% de vots) amb crítiques a l’islam i a la immigració. També han sigut fonamentals les compres de CNews i de Europe 1 per Vincent Bolloré, que ha habilitat espais de difusió de tertulians conservadors i “radicals identitaris”, segons la Fundació Jean-Jaurès.
Le Pen ha criticat reiteradament als qui la situen a l’extrema dreta. “Avui tots els que estan a la dreta de Mélenchon són considerats extrema dreta”, ha expressat, indignada, a France Info.
No obstant això, la “preferència nacional” continua sent l’eix fonamental del seu projecte. Ha proposat establir una discriminació legal entre nacionals i estrangers a l’accés a l’ocupació, l’administració pública, l’habitatge social i les ajudes. Algunes de les seves mesures són restringir en un 75% les arribades relacionades amb el dret d’asil i suprimir la naturalització per matrimoni i el dret de ciutadania per a fills de pares estrangers nascuts a França.
https://t.co/kkojQwxd8f pic.twitter.com/Zds4zvENoF
— FRANCE 24 Español (@France24_es) April 10, 2022
Cap al Palau de l’Elisi
Segons el model de predicció electoral de ‘The Economist’, Emmanuel Macron és el favorit per guanyar la segona volta amb el 52% de vots. Marine Le Pen es quedaria a només quatre punts (48%) d’entrar com a presidenta al Palau de l’Elisi.
Pot haver-hi sorpresa? Le Pen tindria només una opció entre cinc de ser presidenta de França segons els sondejos de ‘The Economist’ (22%), el mercat de Polymarket (24%) i la comunitat de predicció Metaculus (21%).
El presidente centrista Emmanuel Macron fue el candidato más votado en la primera vuelta de la elección presidencial en Francia este domingo y se enfrentará a la ultraderechista Marine Le Pen en el balotaje, según las primeras estimaciones de los institutos de sondeos #AFP pic.twitter.com/rxwXsna2aR
— Agence France-Presse (@AFPespanol) April 10, 2022
La entrada Le Pen i Macron, en marxa cap a la segona volta de les eleccions presidencials a França se publicó primero en El Triangle.
]]>