La iniciativa neix a Eslovènia, i hi donen suport set països més: Polònia, França, Àustria, Espanya, Croàcia, Irlanda i Finlàndia. Activistes i organitzacions d’aquests vuit països s’han unit per coordinar la campanya tenint en compte, principalment, el panorama polític europeu i l’auge de l’extrema dreta.

“L’avenç de la ultradreta i la probabilitat que les dretes acabin governant a Europa han posat en alerta tots els països membres en referència als drets de les dones, en general, i molt en particular el dret a l’avortament”, expliquen les impulsores espanyoles. Concretament, la iniciativa es basa en cinc punts:

1. Avortament gratuït per a les dones de països on aquesta pràctica està quasi completament prohibida, com Polònia i Malta, incloent-hi les despeses de l’avortament i del viatge;
2. Avortament gratuït en països on és legal, però hi ha importants barreres financeres, com ara Croàcia i Àustria;
3. Avortament gratuït per a dones amb un “fals accés”, és a dir, dones que viuen en països on avortar és legal, però es troben amb barreres com ara l’objecció de consciència;
4. Avortament gratuït per a dones en situació de vulnerabilitat o marginació, com ara sol·licitants d’asil i migrants;
5. Accés a la Interrupció Legal de l’Embaràs (ILE) a qualswvol país de la UE, de manera que les dones que necessitin avortar en terminis que superen els establerts per les lleis de cada país, puguin desplaçar-se a altres territoris de la UE on la legislació sí que les permeti avortar.

La iniciativa necessita recollir com a mínim un milió de signatures de ciutadans dels vuit països esmentats que hi donen suport, per així instar la Comissió Europea a pronunciar-se sobre la qüestió. D’aquest milió, Espanya hauria de recollir, almenys, 250.000 signatures. Les impulsores de la campanya han fet una crida per aconseguir els suports abans de les eleccions europees que se celebren el pròxim 9 de juny.

La entrada Comença la recollida de signatures per blindar el dret a l’avortament a la UE se publicó primero en El Triangle.

L’escrit de l’organització destaca, amb relació a la llibertat d’associació i de reunió, que “no es van obrir investigacions arran de la informació publicada en mitjans de comunicació sobre agents de policia d’incògnit que s’havien infiltrat en moviments socials emprant relacions íntimes i sexuals com a tapadora”. “El Ministeri de l’Interior va argumentar que aquestes operacions eren activitats d’intel·ligència autoritzades pel govern i que romanien classificades en virtut de la Llei de Secrets Oficials”, afegeix l’informe.

Amnistia també lamenta que durant el 2023, “les autoritats van seguir utilitzant indegudament la Llei de Seguretat Pública per limitar en excés la llibertat d’expressió de manifestants i periodistes”, i assenyala la imposició de multes “per faltes administratives d’imprecisa definició com «falta de respecte»” o “«desobediència o resistència a l’autoritat o als seus agents»”. Expressa, d’altra banda, la seva preocupació per l’ús excessiu de la força per part dels cossos policials, i recorda que encara no s’ha acusat ningú per la mort d’un home a Barcelona el novembre del 2021 a qui els Mossos van disparar diverses descàrregues elèctriques quan ja estava immobilitzat.

El cas Pegasus

L’organització considera l’espionatge amb Pegasus una vulneració del dret a la privacitat, i destaca que “no hi ha hagut avenços en la investigació d’almenys tretze demandes per l’ús de software espia presentades davant de diversos tribunals espanyols”. Lamenta, a més, que el juliol passat, l’Audiència Nacional “va tancar provisionalment la investigació” contra el president del govern central, la ministra de Defensa i el ministre de l’Interior.

Les morts a la tanca de Melilla

L’informe d’Amnistia recorda que el darrer juliol, el Comitè de l’ONU contra la Tortura va instar les autoritats espanyoles a fer una “investigació exhaustiva i independent” sobre “la força il·legítima emprada per la policia el juny del 2022 en reprimir a una multitud que intentava buscar protecció a Melilla”, operació en la qual van morir almenys 37 persones alhora que centenars van ser expulsades il·legalment. No obstant això, “la Fiscalia General va tancar la investigació sobre els fets el desembre del 2022 argumentant que els agents de policia havien actuat conforme a la legislació nacional”.

L’organització lamenta que ningú va poder creuar la frontera de Melilla per sol·licitar asil el 2023, i assenyala la “manca d’accés a un procediment àgil i efectiu d’asil” a tot Espanya, com ja va indicar el 2022 la comissària de drets humans del Consell d’Europa. A més, subratlla que els menors no acompanyats que van arribar a les Illes Canàries l’any passat “eren detinguts juntament amb les persones adultes i no rebien la suficient protecció”.

La entrada Amnistia Internacional recrimina a Espanya la manca d’investigació de les vulneracions de drets humans se publicó primero en El Triangle.

En una sentència que respon a diverses preguntes prejudicials de tribunals de Madrid, el tribunal de Luxemburg ha assenyalat que la convocatòria de processos d’estabilització que preveu la normativa espanyola és contrària a la normativa europea que regula els treballadors públics quan sigui “independent de qualsevol consideració relativa al caràcter abusiu” de la utilització de contractes temporals per part d’alguns dels opositors, recull l’ACN.

El cas arriba després dels litigis de tres treballadors de Madrid -de la conselleria de Presidència, Justícia i Interior de la comunitat, de la UNED i de l’Agència Madrilenya d’Atenció Social- que han encadenat contractes des del 1994 i el 1998.

La entrada El TJUE obre la porta a convertir milers d’interins públics de llarga durada en fixes per compensar “abusos” contractuals se publicó primero en El Triangle.

Malgrat les paraules del pilot, Salvament Marítim va demanar a les autoritats marroquines que s’encarreguessin de l’operatiu, i el rescat no va arribar fins a més 12 hores després des que es va produir el primer avís per part de l’associació Caminando Fronteras. Només 24 persones van ser rescatades amb vida, i entre les 37 víctimes mortals hi ha dos nens i un nadó.

Fonts de Salvament Marítim expliquen a la ràdio citada que, per un “criteri” de “proximitat geogràfica”, és habitual que quan la pastera està més a prop del Sàhara es pregunti al Marroc si poden anar-hi. “S’informa al Marroc i se’ls demana si pot assumir l’emergència. En molts casos acostumen a dir que no i anem nosaltres, però en aquesta ocasió sí que es van fer càrrec”, assenyalen.

Caminando Fronteras, però, insisteix que “Espanya hauria d’haver procedit al rescat d’una embarcació frèvola, a la deriva”, ja que l’embarcació de rescat espanyola Guardamar Calíope era la més propera. “No es pot veure des d’un avió si els migrants estaven bé i deixar-los durant hores, fins que arribin tots els mitjans marroquins que estaven més lluny”, conclou l’associació.

La entrada Espanya va deixar al Marroc el rescat de la llanxa naufragada tot i estar en aigües espanyoles se publicó primero en El Triangle.

En l’informe anual, el GRECO apunta que Finlàndia i Noruega són els únics països que han implementat completament les recomanacions per prevenir la corrupció de jutges, parlamentaris i fiscals. El grau de compliment de Lituània s’eleva fins al 92% i el d’Albània i el Regne Unit fins al 90% i 88%, respectivament. A la cua es troben Liechtenstein i Turquia, amb el 56% i el 52% de les recomanacions no implementades.

De fet, Liechtenstein no ha implementat cap de les mesures recomanades per prevenir la corrupció dels parlamentaris. La xifra d’incompliment s’eleva també fins al 83% a Polònia i al 71% a Hongria. Només Albània, Bulgària, Finlàndia, Islàndia, Noruega i el Regne Unit han implementat completament totes les recomanacions sobre els parlamentaris.

En el cas de la prevenció de la corrupció dels jutges, l’informe assenyala que Montenegro és el país que menys recomanacions ha implementat, mentre vuit països, entre els quals hi ha Dinamarca, Finlàndia i Noruega, han aplicat totes les mesures plantejades.

Finalment, en el cas dels fiscals Bòsnia i Hercegovina i Turquia són els països amb una xifra d’incompliment més elevada, mentre són gairebé una vintena de països els que sí que han aplicat les recomanacions. En aquest grup hi ha, entre d’altres, Bulgària, Alemanya, Irlanda, Suècia, Finlàndia, els Països Baixos i el Regne Unit.

La entrada Espanya només ha aplicat la meitat de les recomanacions per prevenir la corrupció dels jutges se publicó primero en El Triangle.

En la sentència, el TEDH considera que l’insult a la bandera està protegit per la llibertat d’expressió i condemna Espanya a retornar al demandant els 1.260 euros de multa i a pagar 6.000 euros per danys morals en considerar que la condemna pot haver tingut un “efecte dissuasiu” en el seu exercici de la llibertat d’expressió.

El tribunal admet que el llenguatge utilitzat pel sindicalista pot haver estat “provocatiu”, però es remet a la seva posició “establerta des de fa temps” que la llibertat d’expressió “no s’aplica només a informació o idees que es perceben com inofensives”, sinó també a les que “ofenen, creen impacte o pertorbació a l’Estat o qualsevol sector de la societat”.

El sindicalista va recòrrer la sentència del jutjat de Ferrol a l’Audiència Provincial, però aquesta va confirmar la condemna argumentant que el personal militar present en l’acte va experimentar “un intens sentiment d’humil·liació”. Ara, el TEDH ha donat a raó al condemnat, i considera que la justícia va imposar-li “una sanció excessiva”.

La entrada El TEDH diu que insultar la bandera d’Espanya és llibertat d’expressió se publicó primero en El Triangle.

Amnistia considera que les autoritats espanyoles no van protegir adequadament el dret a l’habitatge, i assenyala que la suspensió de desnonaments aprovada el passat mes de juny pel Govern central “va ser insuficient per protegir de la manca de llar a milers de persones”. D’altra banda, destaca que l’augment del preu de l’energia ha causat importants afectacions a moltes famílies i que el 14,3% de la població “no podia permetre’s mantenir casa seva a una temperatura adequada”.

L’organisme destaca el cas del barri madrileny de la Cañada Real, on 4.500 persones, de les quals 1.800 són menors d’edat, “continuen vivint sense accés a l’electricitat després de ser desconnectades de la xarxa el 2020, malgrat la recomanació del Defensor del Poble de restablir la connexió”.

“Resposta violenta” a la tanca de Melilla

Amnistia Internacional també fa referència a “la resposta violenta de les autoritats” davant els intents de creuar la frontera entre el Marroc i Melilla, fet que “va saldar-se amb morts, tortura i expulsions il·legítimes”. En aquest sentit, l’organisme assenyala les “violacions greus de drets de persones refugiades i migrants a les fronteres”, i destaca que, el passat 24 de juny, “les autoritats espanyoles i marroquines van emprar força il·legítima i van cometre actes que podrien ser constitutius de tortura i altres maltractaments per a reprimir l’intent d’un nombrós grup de persones d’entrar a Melilla i sol·licitar protecció”.

Almenys 37 persones van morir i més de 470 van ser expulsades il·legalment, recorda Amnistia, que indica que diversos experts de l’ONU van condemnar “la persistent absència de rendició de comptes per les morts i la deshumanització de persones migrants africanes a les fronteres d’Europa”.

“Preocupació” per Pegasus

L’informe d’Amnistia també destaca l’ús de Pegasus contra figures polítiques catalanes i membres de la societat civil, i assenyala que aquest programari espia instal·lat en telèfons mòbils de polítics catalans, periodistes, advocats i familiars d’aquests suscita “preocupació”. Al respecte, l’organisme explica que mentre l’Audiència Nacional va obrir una investigació sobre l’ús del software amb figures del Govern central com el mateix president i dos ministres, “van coninuar estancades les investigacions que estaven fent per la seva banda tribunals de Catalunya” sobre l’espionatge a polítics catalans i membres de la societat civil.

La entrada Amnistia Internacional alerta que Espanya nega el dret a l’habitatge a milers de famílies se publicó primero en El Triangle.

“Avui treballem perquè aquesta bassa de pedra ibèrica que va imaginar Saramago sigui, tal com ha dit el primer ministre portuguès, un pont”, ha afirmat el president Sánchez, destacant que aquest nexe d’unió ha de servir a Europa en el seu acostament a altres pobles atlàntics. “Que aquest oceà representi, per sobre de tot, una finestra al progrés, la democràcia i la prosperitat”, ha subratllat. El primer ministre portuguès ha donat suport a una “candidatura de la Península Ibèrica amb el Marroc”. Tots dos caps de Govern han considerat “molt important” la idea de cooperació i apropament entre Europa i Àfrica.

Pedro Sánchez ha destacat que tots dos països també mantenen una visió comuna (Excepció Ibèrica) al voltant de la necessitat de fer front als alts preus de l’energia amb un nou marc regulador del mercat de l’electricitat, impulsar la competitivitat de l’economia europea i la seva reindustrialització.

D’altra banda, António Costa ha afirmat que han parlat sobre connexions terrestres entre les dues capitals ibèriques: «D’aquí al 2024 ja tindrem la nova connexió entre Lisboa i Badajoz que permetrà desplaçar-se amb tren en 1 hora i 50 minuts». Com a resultat d’aquesta Cimera s’ha signat una Declaració Conjunta i 11 acords en diverses matèries, com ara infraestructures, digitalització de la justícia, escoles de frontera, educació superior, formació en economia social, resistència antimicrobiana el desenvolupament d’una programació cultural creuada. L’Estratègia Comuna de Desenvolupament Transfronterer segueix el seu desplegament, i es constitueixen les comissions de coordinació multinivell.

Iberisme cultural i democràtic

La cultura ha ocupat un lloc destacat a la 34a Cimera Ibèrica. En el marc d’aquesta trobada, el ministre de Cultura i Esport, Miquel Iceta, ha mantingut una reunió bilateral amb el seu homòleg, Pedro Adão i Silva, on han constatat la fortalesa de les relacions culturals entre els dos països. A la XXXIII Cimera Espanya-Portugal, celebrada el mes de novembre passat a Viana do Castelo, es va signar el Memoràndum d’Entesa entre el Ministeri Cultura i el Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic d’Espanya i el Ministeri de Cultura i el Ministeri de Cohesió Territorial de Portugal, relatiu al projecte Cultura de Frontera.

Arran d’aquest acord les administracions dels dos països han estat treballant en la configuració del que serà l’Agenda Cultural Comuna 2023, 49 activitats que es desenvoluparan al territori fronterer conegut com La Raya. En la seva elaboració han participat, a més dels dos ministeris, totes les comunitats autònomes espanyoles, així com les direccions regionals de cultura de Portugal. El seu objectiu principal és que aquesta programació serveixi per reforçar les relacions i promoure la cooperació i l’intercanvi en matèria de cultura en l’àmbit transfronterer, contribuint així al desenvolupament sostenible d’una zona amb dèficit de població. Aviat es farà pública l’agenda comuna, les activitats de la qual tenen el requisit d’ser finançades per programes públics.

Celebració conjunta del 50è Aniversari de la Revolució dels Clavells

El ministre de Cultura i Esport ha subscrit amb el seu homòleg portuguès un Protocol d’intencions per posar en marxa un Programa Cultural Creuat entre els dos països, amb motiu del 50è Aniversari de la Revolució dels Clavells. «Un episodi històric que va marcar, sens dubte, una Espanya que vivia els últims cops de cua del franquisme i que va veure amb il·lusió com el canvi era possible. Amb aquesta programació cultural volem incidir en la important contribució de la cultura i les arts a la democratització dels dos països», ha explicat Iceta. Per això, entre l’octubre del 2024 i l’octubre del 2025 es desenvoluparà en tots dos països una programació cultural creuada perquè integri la política cultural com a element central de les polítiques públiques.

Programa d’Escoles de Frontera

La ministra d’Educació i Formació Professional, Pilar Alegría, ha signat un protocol de col·laboració amb el ministre d’Educació lusità, João Costa, per potenciar el programa d’Escoles de Frontera. A més, s’ha avançat en la col·laboració en matèria de formació professional i en el foment de les vocacions cientificotecnològiques, especialment entre les noies, prioritats educatives de la presidència espanyola de la Unió Europea.

«Portugal i Espanya estem estretament alineats en les nostres perspectives de millora educativa», ha assenyalat la ministra en la seva intervenció al ple de la cimera. “Estem sent un exemple de transformació del sistema educatiu des de problemes similars, un procés en què ens hem donat suport mútuament aprenent de les bones pràctiques de l’altre”, ha afegit.

Entre els projectes de col·laboració transfronterera entre tots dos països hi ha el programa d’Escoles de Frontera en què actualment participen 10 centres portuguesos i sis espanyols (d’Andalusia, Extremadura i Castella i Lleó). Amb la signatura del protocol, que compta amb el suport de l’Organització d’Estats Iberoamericans (OEI), es reforçarà la col·laboració entre docents, alumnes i centres per afavorir el bilingüisme, la interculturalitat, l’intercanvi de continguts curriculars, el suport de projectes educatius i curriculars compartits, així com l’agermanament entre escoles.

Cooperació en matèria d’educació superior

El ministre d’Universitats, Joan Subirats, i la ministra de Ciència, Tecnologia i Educació Superior del Govern de Portugal, Elvira Fortunato han signat el Memoràndum d’Enteniment per a la cooperació en matèria d’Educació Superior. Aquest acord bilateral té per objecte: 1) La intensificació del reconeixement dels períodes d’estudis, títols acadèmics pro i post-Bolonya i diplomes d’educació superior expedits per una institució d’educació superior reconeguda de conformitat amb el dret intern d’un dels dos Estats. 2) La intensificació del reconeixement automàtic de títols i diplomes d’educació superior expedits. 3) Reforçar la cooperació en el camp de l’educació superior mitjançant l’intercanvi d’informació sobre programes educatius, l’organització de reunions, visites, conferències, fòrums, seminaris i intercanvis, així com l’establiment d’instruments de cooperació directa i de recerca entre les institucions d’educació superior.

Campus Rural Transfronterer

La ministra de Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, Teresa Ribera, i el ministre d’Universitats, Joan Subirats, per una banda, i la ministra de Cohesió Territorial, Ana Abrunhosa i la ministra de Ciència, Tecnologia i Ensenyament Superior de la República Portuguesa, Elvira Fortunato, de l’altra, han signat el Memoràndum d’Enteniment sobre el Campus Rural Transfronterer. Aquest memoràndum té com a objectiu afavorir la cohesió territorial i el repte demogràfic a través del desenvolupament de projectes, que permetin als joves conèixer les zones rurals i d’interior, així com la creació d’enllaços amb aquests entorns, afavorint-ne la pervivència futura i la posada en valor d’aquests territoris transfronterers, avançant en la cohesió, l’ocupabilitat i el benestar.

Ambdós països col·laboraran per a l’impuls del Campus Rural Transfronterer a través de pràctiques Universitàries, curriculars i extracurriculars, al medi rural a banda i banda de la frontera, formalitzant la voluntat de promoure la mobilitat de les persones estudiants que hi participin. Campus Rural pretén promoure el coneixement del territori per part dels joves, així com el desenvolupament educatiu, social i econòmic a banda i banda de la frontera i es desenvoluparà en municipis que hagin patit processos de despoblació durant els últims anys, podent incloure entitats públiques o privades.

Memorant per a revitalització de llogarets

Es tracta d’un acord per col·laborar en la revitalització i innovació territorial de petits municipis transfronterers i llogarets transfronterers. L’objectiu principal és dinamitzar aquests territoris de manera sostenible i integradora, reduir les asimetries territorials i contribuir a la igualtat d’oportunitats entre els ciutadans. Els projectes també tenen com a objectiu la inversió empresarial innovadora i competitiva, la creació de llocs de treball, la transformació digital, la transició energètica, la transició climàtica, la mobilitat sostenible i l’economia circular.

El memoràndum destaca la importància dels petits municipis i llogarets a la societat, que proveeixen d’aliments i contribueixen a la preservació d’ecosistemes essencials. Reconeix aquests llocs com a espais que uneixen benestar, qualitat de vida i sostenibilitat i cerca promoure el seu desenvolupament econòmic i social en línia amb la visió a llarg termini per a les àrees rurals de la Unió Europea i el Tractat de Funcionament de la Unió Europea en el marc de la cohesió econòmica, social i territorial.

Els dos caps de Govern ibèrics es tornaran a veure les cares a la Cimera Iberoamericana de Santo Domingo el proper 25 de març.

La entrada L’aliança d’Espanya i Portugal s’enforteix culturalment i com a «pont» entre continents se publicó primero en El Triangle.

“Mentre que la pobresa infantil afecta un de cada quatre nens i nenes a Europa, en el cas d’Espanya afecta un de cada tres”, recorda el director general de Save the Children Espanya, Andrés Conde. “Per això, el repte a Espanya consisteix a garantir que les comunitats autònomes i els municipis, on la responsabilitat de la prestació de serveis clau per al benestar de la infància és major, s’incorporin i elaborin els seus propis plans d’acció de Garantia Infantil”, afegeix Conde.

L’informe assenyala el cost de la vida, la crisi climàtica i la pandèmia com a principals causes de l’alarmant augment d’infants que viuen en la pobresa i l’exclusió social, així com la guerra a Ucraïna, que ha suposat una “càrrega addicional” especialment per a les famílies amb ingressos baixos i mitjans. “El preu d’aliments bàsics com la llet, els cereals i l’oli s’ha disparat, obligant les famílies a saltar-se menjars i racionar els aliments”, destaca el document.

No obstant això, per a Save the Children “hi ha esperança” i, en aquest sentit, destaca la Garantia Infantil Europea, el primer instrument polític de la UE destinat a abordar les desigualtats i l’exclusió en la infància. “La Garantia Infantil Europea és la clau per a fer front a la creixent desigualtat i proporcionar un futur millor a milions de nens i nenes. Els governs han d’assegurar-se que aprofiten plenament aquest marc contra la pobresa infantil. Ara és el moment de prendre decisions audaces i d’un finançament estratègic per a ampliar ràpidament la protecció i mitigar els efectes de la crisi per a les generacions actuals i futures de nens i nenes”, conclou la directora de Save the Children Europa, Ylva Sperling.

Más de 19,6 millones de niños y niñas viven en situación de pobreza o exclusión social en la UE, lo que supone 200.000 más que el año anterior. España sigue estando entre los países europeos con tasas más altas. Nuevo informe: https://t.co/HqPBQTv5sH #GuaranteeChildrensFuture https://t.co/RbUVMJ8aAD

— Save the Children Es (@SaveChildrenEs) March 7, 2023

La entrada Espanya, al capdavant de la UE en risc de pobresa infantil se publicó primero en El Triangle.

“Avui mateix al matí la Comissió Europea ha donat llum verda a la proposta portuguesa i espanyola per evitar la contaminació del preu de l’electricitat per la pujada del gas. És una mesura de gran abast”, ha afirmat Costa en declaracions a Efe. El primer ministre portuguès ha assegurat que s’està “coordinant” amb el Govern d’Espanya l’aprovació de la respectiva legislació, i que faran “tot el possible per poder fer-ho ja demà”.

Aquest dimarts, l’Executiu espanyol es reunirà en el Consell de Ministres, com és habitual, mentre que el Govern de Portugal farà un consell extraordinari “per aprovar aquesta mesura i que entri simultàniament en vigor a tota la península Ibèrica“, ha explicat Costa.

La entrada La Comissió Europea accepta que Espanya i Portugal limitin el preu del gas se publicó primero en El Triangle.

“Em pregunten, hi ha algun exemple a Europa dels llaços grocs? Sí, a Moscou. Si portes un cartell blanc, t’arresta la policia. A Catalunya, si duies una samarreta groga, no podies entrar a un estadi de futbol“, ha manifestat la delegada adjunta de l’Executiu català, que ha assenyalat que no es pot dir als ucraïnesos “que són els campions dels valors europeus i després, quan Espanya ens trepitja, mirar cap a un altre costat”.

“El que demanem a Europa i no hem aconseguit encara és que es defensin els valors europeus a Catalunya amb la mateixa energia i convicció que a Bielorússia, Ucraïna i Moscou“, ha reclamat Casajoana, unes declaracions amb les quals el delegat del Govern a Brussel·les, Gorka Knörr, s’ha mostrat d’acord assentint amb el cap. La delegada adjunta també ha assegurat que Ciutadans (Cs) és un partit “molt de dretes quan es tracta d’assumptes catalans”, i ha acusat la formació de voler “prohibir el català a les escoles” i d’haver nascut “per lluitar contra els catalans”.

La entrada La delegació de la Generalitat a la UE compara Espanya amb Rússia se publicó primero en El Triangle.