També hi podran circular els vehicles dedicats al transport de persones amb mobilitat reduïda, i amb malalties i discapacitats que els condicionen l’ús del transport públic; els d’emergència i essencials, i els que tinguin matrícula estrangera i compleixin els requisits ambientals. Els vehicles de fora de Girona i sense etiqueta ambiental podran accedir al municipi fins a un màxim de 24 vegades l’any. La ciutadania haurà de sol·licitar les exempcions i autoritzacions a través d’un web centralitzat per l’Autoritat del Transport Metropolità (ATM) de Barcelona que donarà servei a tots els municipis de manera centralitzada.

Segons informa l’ajuntament en un comunicat, aquesta és l’aposta de ZBE després del procés participat que es va fer el 2022 i analitzant les dades de qualitat de l’aire i de reducció de la circulació. Aquest dilluns, s’ha publicat al Butlletí Oficial de la Província (BOP) l’anunci d’aprovació inicial de la ZBE, igual que en el tauler d’anuncis de l’Ajuntament de Girona, on també hi ha el projecte perquè la ciutadania el pugui consultar. El període per formular al·legacions serà del 23 d’abril al 4 de juny, ambdós inclosos.

Amb la implantació de la zona de baixes emissions, el consistori gironí calcula que es reduiran un 16,4% les emissions de NO2 a l’any i hi haurà 15.264 desplaçaments menys al dia.

La entrada Girona aprova inicialment la zona de baixes emissions se publicó primero en El Triangle.

Davant les intencions d’obrir piscines que no encaixin amb la casuística, Mascort ha recordat que els ajuntaments hauran de “justificar” el perquè d’incloure-les al cens de refugis climàtics. El conseller ha insistit que la normativa no està pensada per obrir equipaments turístics, ara bé, si algun ajuntament arriba a un acord amb un privat en algun cas concret, ha reconegut que el decret llei hi dona sortida. “Serà responsabilitat de l’ajuntament”, ha reblat.

Mascort ha assenyalat que el decret l’han treballat amb els consistoris i que pretén que els municipis que necessiten que la piscina faci de refugi climàtic puguin donar-hi sortida. En aquest sentit, ha matisat que està pensat per als municipis d’interior, perquè puguin obrir la piscina municipal com fan cada any ja que han de fer front a temperatures altes a l’estiu, com ara 35 graus.

Respecte dels municipis d’interior que no tenen piscina, per exemple, ha dit que l’ajuntament pot demanar que obri la piscina d’un centre esportiu, una casa de colònies o un equipament similar si es justifica que fa aquesta funció.

La entrada Mascort diu que el decret de refugis climàtics “no està pensat per obrir les piscines dels hotels” se publicó primero en El Triangle.

La dessalinitzadora flotant produirà 14 hm³ anuals, l’equivalent al 6% del consum d’aigua de l’àrea metropolitana de Barcelona, i la instal·lació aportarà 40.000 m³ d’aigua diaris a la xarxa de distribució. Aquest volum supera els 25.000 m³ diaris de mitjana que s’aconseguiria amb transports en vaixell.

Amb aquesta operació, que es realitza amb embarcacions equipades amb els elements i la tecnologia necessàries per dur a terme un procés de dessalinització per osmosi inversa, es descarta oficialment portar vaixells carregats d’aigua des d’altres territoris, recull l’Agència Catalana de Notícies (ACN).

El port de Barcelona ja disposa de les instal·lacions preparades per rebre aquesta dessalinitzadora i també s’ha acordat el punt on s’ubicarà i la connexió de la canonada de transport de l’aigua. La producció s’enviarà a un dipòsit intermedi que actualment s’està condicionant i que estarà operatiu al juny. Des d’aquest dipòsit, l’aigua s’incorporarà a la xarxa de distribució, afegeix la mateixa informació.

12 dessalinitzadores a la Costa Brava
En paral·lel, l’executiu català i el Consorci d’Aigües Costa Brava Girona (CACBG) han decidit comprar 12 dessalinitzadores mòbils per abastir una dotzena de municipis a partir del mes de juny. Segons el govern de la Generalitat, s’instal·laran quatre dessaladores a Roses, quatre més a les instal·lacions de l’ETAP Empuriabrava i també quatre a la platja d’Empuriabrava.

El destí de l’aigua produïda a les dessalinitzadores de Roses serà el mateix municipi, a través d’una connexió amb la xarxa de distribució, mentre que la resta de dessalinitzadores donaran servei als municipis que s’abasteixen de l’ETAP Empuriabrava: Cadaqués, Llançà, Roses, Castelló d’Empúries -que inclou Empuriabrava-, Mancomunitat de Pau, Palau-saverdera, Vilajuïga, Garriguella, Pedret i Marzà, el Port de la Selva i la Selva de Mar.

Aquestes dessalinitzadores mòbils, segons difon també l’ACN, tindran un cost aproximat de 10 milions d’euros i es preveu que cadascunaprodueixi 1.000 m³ al dia, un volum que cobrirà aproximadament el 35% de la demanda d’aigua de la zona d’abastament de la Costa Brava Nord del CACBG, l’ens encarregat de la gestió del servei d’aigua a bona part de la Costa Brava.

La entrada La Generalitat instal·larà una dessalinitzadora flotant al port de Barcelona per a casos d’emergència II se publicó primero en El Triangle.

Aquestes entitats han instat els candidats a les eleccions del 12-M a crear una “vicepresidència de transició ecosocial i emergència climàtica” per tal d’afrontar la “inajornable transició ecosocial” de sectors com la indústria, l’energia o el turisme.

“La Generalitat no disposa d’un lideratge fort en la resposta a l’emergència climàtica”, han denunciat, indicant que aquesta mancança ha portat a “polítiques disperses que segueixen prioritats departamentals, en comptes de polítiques concentrades en un full de ruta de país que respongui als objectius marcats per la ciència”.

Els col·lectius que han promogut aquesta iniciativa són el Centre per a la Sostenibilitat Territorial, C-Neutral 2050, Conservació.cat, Ecoserveis, Federació Catalana de Voluntariat Social, Greenpeace, OIKIA, Associació per a la Promoció del Transport Públic, Renovem-nos, Revo Prosperidad Sostenible, SEO/Birdlife, Teachers for Future Catalunya, Xarxa per a la Conservació de la Natura, i Xarxa per la Justícia Climàtica.

La entrada Entitats ambientals demanen una vicepresidència “d’emergència climàtica” al pròxim govern català se publicó primero en El Triangle.

D’altra banda, Illa veu “aspectes positius” en el decret que el govern català ha aprovat aquest dilluns per combatre la sequera, tot i que ha assenyalat que s’ha generat “confusió” amb les piscines. Segons el decret, els municipis decidiran quines piscines públiques i privades són refugis climàtics i, per tant, es poden reomplir. En el cas de les privades, la condició és que s’obrin a la ciutadania. D’altra banda, l’executiu català també vol fixar llindars de consum per plaça als allotjaments turístics equivalents al consum dels ciutadans.

El candidat socialista no ha avançat el sentit del vot del PSC el divendres, quan el decret es votarà a la Diputació Permanent, però ha reiterat la seva voluntat de donar un cop de mà: “Avui l’analitzarem i hi ha voluntat d’ajudar”, ha assegurat. No obstant això, ha considerat lamentable que no hi hagi hagut un diàleg “més profund” amb el món local sobre la qüestió de les piscines per tal d’evitar “confusió”.

La entrada Illa prioritzarà els partits d’esquerres per formar govern si pot ser investit president se publicó primero en El Triangle.

L’any 2022 es va fer una prova pilot amb tres tancats per comprovar si s’evitava que els senglars tombessin els contenidors i escampessin les escombraries. Es van instal·lar al carrer de la Belladona, a la plaça del Teix i a la cruïlla de la carretera de les Aigües amb el carrer de Carroç.

Com que van donar bons resultats, l’Ajuntament ha decidit instal·lar-ne 22 més al barri de Vallvidrera, el Tibidabo i les Planes. La instal·lació ha començat i s’allargarà les pròximes setmanes, amb l’objectiu que estiguin en funcionament abans de l’estiu. El pressupost de subministrament i instal·lació és de 111.652 euros. En paral·lel, s’han col·locat ancoratges i barres als contenidors per fer-los inabordables pels senglars.

La entrada Barcelona comença a instal·lar tancats per evitar que els senglars accedeixin als contenidors se publicó primero en El Triangle.

El decret llei també modifica el règim sancionador que s’aplica als municipis per superar les dotacions de consum: fa que el període analitzat passi a ser trimestral i habilita que les sancions es puguin abonar de manera fraccionada. L’executiu argumenta que, tot i que s’ha produït un guany de reserves proper als 24,5 hm³ i uns quatre punts percentuals (125 hm³ i més del 18%), la situació d’emergència es manté en bona part de l’àmbit de les conques internes. I que aquest decret permetrà donar noves eines al món local i les activitats econòmiques per afrontar amb “més garanties” la gestió de l’escassa aigua disponible.

Tres concrecions al PES
En situació d’emergència, l’actual PES del govern català només permet omplir i reomplir les piscines destinades a l’esport federat i a casos excepcionals, com l’ús terapèutic. Tot i això, amb la lleugera recuperació de les reserves dels embassaments de les conques internes i, després que la Federació de Municipis de Catalunya (FMC) i l’Associació Catalana de Municipis (ACM) demanessin a l’executiu flexibilitzar les restriccions, el Govern ha decidit modificar el PES per tal de garantir que hi hagi piscines obertes durant l’estiu.

D’aquesta manera, el decret llei preveu tres concrecions al PES, que per primera vegada s’aplica en una situació d’emergència a gran part de les conques internes de Catalunya. A més, preveu ajustos al règim sancionador que s’aplica als municipis en cas d’incompliment de les dotacions.

La primera de les concrecions que incorpora el decret fa referència a l’aclariment del concepte “refugi climàtic”, que els municipis podran introduir als seus plans d’emergència per sequera. En l’actual context d’onades de calor cada vegada més recurrents i extremes, el decret llei vol assegurar que la població més vulnerable disposi d’equipaments municipals d’ús públic per esmorteir els períodes de temperatures extremes. Així, una piscina podrà ser declarada refugi climàtic per l’Administració local competent si en el municipi, barri o districte aquest equipament és imprescindible per garantir un espai per reduir l’efecte de les altes temperatures a la ciutadania.

Les piscines que actuïn com a refugi climàtic podran ser les públiques, però també podran ser aquelles de titularitat privada que tinguin un acord amb l’ajuntament per ser d’ús públic obert a la ciutadania en les mateixes condicions que funcionen les piscines públiques. Aquestes piscines censades com a refugi climàtic podran reomplir-se en les quantitats indispensables per garantir la qualitat sanitària de l’aigua, sempre que s’apliquin mesures d’estalvi addicionals que compensin l’aigua que s’utilitzi.

La segona de les concrecions que fa el decret, i que s’inclourà també en el Pla Especial de Sequera, és la que té a veure amb el nou règim especial per a dessalinitzadores mòbils de titularitat privada. L’obtenció d’aigua a través d’instal·lacions de dessalinització d’aigua de mar de titularitat privada constitueix una aportació addicional finançada amb fons propis, és a dir no públics, que no estava prevista quan es va elaborar el PES i que no compromet la resta de recursos hídrics del sistema.

Segons ha explicat l’executiu català, es podran incloure en la categoria de refugi climàtic tant les piscines públiques com les privades, tot i que aquestes segones hauran d’arribar a un acord amb els consistoris que permeti obrir el seu ús a la ciutadania -una piscina privada d’un club esportiu per a casals d’estiu, una piscina comunitària que s’obri a altres veïns o una piscina d’un hotel o un càmping que s’hi pugui accedir pagant una entrada-. En el cas dels hotels, el govern català ja va obrir la porta a què aquests puguin omplir les seves piscines amb dessalinitzadores privades -tal com va sol·licitar el sector hoteler de Lloret de Mar- i, per tant, no estaran obligats a obrir-se al públic general.

La tercera de les concrecions té a veure amb la fixació de llindars de consum per als establiments d’allotjament turístic equivalents al consum domèstic d’aigua dels ciutadans de Catalunya. Fins ara, el Pla especial de sequera només concretava les dotacions de consum en alta (200 litres per habitant i dia de mitjana en situació d’emergència). Aquesta xifra inclou el consum domèstic i també tots els usos que es fan dins d’un municipi, fins i tot possibles pèrdues de la xarxa de subministrament.

A través del decret llei s’introdueix al Pla Especial de Sequera de manera concreta i per primera vegada els llindars de consum màxims per plaça per als establiments d’allotjament turístic, els quals són equivalents al consum dels ciutadans de Catalunya: 115 litres/plaça en excepcionalitat; 100 litres per plaça en emergència o emergència I i 90 litres en la fase d’emergència II. En els municipis on se superin les dotacions màximes establertes en el Pla Especial de Sequera durant tres mesos consecutius, les limitacions de consum segons els llindars esmentats tindran caràcter obligatori per als establiments d’allotjament turístic que hi estiguin situats.

S’adopta aquesta mesura perquè pràcticament tots els establiments d’allotjament turístic estan connectats a les xarxes de distribució en les mateixes condicions de subministrament que els domicilis (garantia de qualitat, de pressió, de servei continuat), i, tot i que no són usos purament domèstics, són tractats actualment amb la màxima prioritat d’ús per sobre d’altres usos com ara els industrials, els agraris o ramaders.

Modificació del règim sancionador
D’altra banda, es modifica el règim sancionador per apropar el model a un sistema que se centri a sancionar l’excés de consum i prengui en consideració un període trimestral consecutiu de la infracció (i no mensual, com fins ara), la qual cosa permet tenir en compte la tendència en l’evolució del consum en un període més dilatat i modular així la sanció, de manera que el resultat de l’expedient sigui més ajustat a les circumstàncies concurrents.

A més, es proposa un model que sancioni concretament l’excés del consum i no els danys i, per tant, s’eliminen els imports sancionadors dels danys (indemnització). La infracció lleu se sancionarà amb multa de fins a 10.000 euros; la infracció greu, amb multa d’entre 10.000,01 i 50.000 euros; i la infracció molt greu, amb multa de 50.000,01 a 150.000 euros. També en relació amb el règim sancionador, s’introdueix una mesura destinada a facilitar l’ajornament i/o fraccionament de pagament sense interessos de les sancions imposades a ens locals per incompliments.

La entrada Les piscines públiques i privades que funcionin com a refugis climàtics a Catalunya podran omplir-se se publicó primero en El Triangle.

Els Bombers van rebre l’avís a les 18.59 hores per un foc a prop del polígon La Gelidense, i hi van treballar fins a catorze dotacions, tres d’elles aèries. L’incendi va obligar a interrompre el pas de trens entre Sant Sadurní d’Anoia i Martorell, que es va poder reprendre poc després de les nou de la nit.

La entrada Els Bombers continuen les tasques d’extinció de l’incendi de vegetació a Gelida, ja estabilitzat se publicó primero en El Triangle.

Segons ha avançat el Diari de Girona i ha pogut confirmar l’ACN, el TSJC ha estimat el recurs presentat pel consistori contra la resolució que la Ponència d’Energies Renovables (PER) de la Generalitat va dictar el 15 de març del 2021, la qual informava favorablement de l’emplaçament del parc eòlic Cronos, amb tres aerogeneradors dins del terme municipal de Capmany i un altre en el d’Agullana. A més, la sentència condemna a costes la Generalitat, per valor de 3.000 euros.

La secció segona de la sala del Contenciós Administratiu del TSJC ha tingut en compte els arguments presentats per l’Ajuntament de Capmany en el recurs i ha assenyalat l’impacte paisatgístic que tindria el parc eòlic, a més de les afectacions que provocaria al territori, a l’agricultura i a diversos elements megalítics. En concret, segons difon l’ACN, el text recull que els moviments de terres associats a la instal·lació dels molins es consideren incompatibles perquè afecten les estructures de murs de pedra seca catalogades a la unitat de paisatge Els Aspres.

En relació amb el patrimoni cultural, el tribunal fa seus els arguments del Departament de Cultura, que considera “inviable” l’emplaçament i disposició d’una de les plataformes d’un dels quatre aerogeneradors perquè es contemplava col·locar a només 150 metres del sepulcre megalític de la Barraca del Lladre.

A més, aquest departament desaconsellava la instal·lació d’un altre aerogenerador atesa la seva proximitat al Dolmen del Quer Afumat, que està situat a uns 250 metres de distància. Finalment, pel que fa al conjunt megalític dels Estanys, l’impacte visual es considera “molt alt”. Així mateix, es reitera la necessitat de protegir l’espai d’art de la pedra seca per l’UNESCO i remarca que cal evitar-ne afectació.

La entrada El TSJC atura el parc eòlic Cronos, que contemplava instal·lar aerogeneradors a Capmany i Agullana se publicó primero en El Triangle.

En aquest sentit, el conseller ha dit que s’està estudiant amb les associacions municipalistes la gran casuística i una “flexibilització que s’adapti a tots els casos”. D’altra banda, el Departament d’Acció Climàtica estudia portar reg de suport a les vinyes del Penedès, seguint el que es farà al Priorat.

Sobre les piscines dels establiments turístics, ha defensat que tenen “altres fórmules” per poder omplir-les i ha posat com a exemple la dessalinitzadora que compraran els hotelers de Lloret de Mar. Mascort ha estat taxatiu en defensar que “no s’entendria” que les piscines d’hotels o càmpings es poguessin omplir amb aigua de la xarxa en l’actual situació de sequera, especialment en zones com la conca de la Muga on sí estan en emergència 2.

Com ja va fer aquest dijous la portaveu del govern de la Generalitat, Mascort ha explicat que la previsió és no haver d’aplicar més restriccions a l’estiu, però ha alertat que “no es pot abaixar la guàrdia”, primer per la incertesa sobre les previsions meteorològiques i segon perquè la situació continua sent complicada.

Sequera al Penedès
Un altre tema que Acció Climàtica té sobre la taula és aconseguir portar aigua a les vinyes del Penedès amb aigua de suport. Això s’ha anunciat que es farà al Priorat i la conselleria estudia fer el mateix en aquesta zona. Aquest reg de suport es faria amb aigua aprofitada de les depuradores de la zona. I és que Mascort ha defensat que no es pot permetre que zones “emblemàtiques” pel que fa a la vinya com el Penedès o el Priorat es perdin per la sequera.

No el fa feliç el Hard Rock, però insisteix que s’ha de complir la legalitat
D’altra banda, ha reiterat que ell no és partidari d’un model com el que planteja el Hard Rock, però ha insistit que s’han de complir les normes. Mascort ha dit que tot i el consum d’aigua que planteja el complex, aquesta aigua existeix i la zona on s’ha d’ubicar no està en emergència. “Això és diferent de si ens agrada o no”, ha declarat.

En aquest sentit, Mascort ha reconegut que a ell no el fa feliç que aquest projecte es pugui plantejar en l’actual situació de sequera i ha fet una crida a interpel·lar els grups parlamentaris que hi donen suport i que sí que tenen prou suport parlamentari per modificar les lleis.

La entrada La Generalitat considera que un poble de costa “no necessita” una piscina de refugi climàtic se publicó primero en El Triangle.

“No hi haurà més restriccions de cara a l’estiu, però tampoc menys de les que ja teníem”, ha manifestat Plaja en una compareixença compartida amb el secretari general d’Acció Climàtica, Josep Vidal, durant la qual ha afegit que estan en espera d’eventuals nous episodis de pluja els mesos de maig i juny més abundants que els del març, difon Europa Press.

La portaveu del govern ha recordat que, tot i que aquest mes de març ha sigut el més plujós dels darrers dos anys, “no seria bo que s’instal·lés la percepció generalitzada que el país ha deixat d’estar en una situació d’extrema gravetat respecte a la sequera perquè no és així”. En aquest sentit, Plaja ha fet una crida a la responsabilitat ja que “tots hem de ser conscients que seguim en una fase complicada”.

La entrada La Generalitat descarta afegir restriccions per sequera els pròxims mesos se publicó primero en El Triangle.

José García, vicepresident de Depana, ha explicat aquest dijous que es tracta de residus de l’antiga fàbrica PESA, dedicada a la fabricació de sals de crom, que es van abocar il·legalment en diversos punts de l’àrea metropolitana els anys 60 i 70. “Estem parlant d’unes 300.000 tones de residus altament contaminants que poden posar en risc la salut dels treballadors i contaminar els aqüífers de la zona”, ha afegit.

Segons García, les obres s’estan fent amb una Declaració d’Impacte Ambiental “caducada” i les administracions coneixen el problema i les conseqüències a futur que pot tenir, però cap vol reconèixer la seva existència perquè li suposaria assumir el cost de retirar aquests residus, que estima que seria “altíssim”. “El marge del Llobregat al terme municipal de Barcelona és el Far West o la ciutat sense llei perquè tothom hi fa el que vol”, ha lamentat.

La entrada Porten a la Fiscalia obres d’accessos al Port de Barcelona perquè es fan en terrenys contaminats se publicó primero en El Triangle.

La mesura es troba inclosa en el nou Pla de la qualitat de l’aire horitzó 2027 que la Generalitat ha fet públic aquest dimecres i que preveu aprovar en les pròximes setmanes a través d’un decret. Segons l’executiu en funcions de Pere Aragonès, el document ha seguit tots els tràmits d’informació i s’ha treballat amb l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) i l’Arc Metropolità.

El conseller d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, David Mascort, ha donat a conèixer el nou pla després de mantenir una reunió amb veïns de l’Eixample de Barcelona, una zona on hi ha un elevat índex de contaminació fruit del trànsit rodat.

Mascort ha assegurat que es tracta d’una mesura alineada amb les demandes de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), però també amb la nova directiva europea aprovada i la que s’està treballant. En aquest sentit, ha destacat que una de les principals novetats del document és que té en compte les partícules de diàmetre inferior a 2,5 micres i el benzo(a)pirè, que abans no es contemplaven, afegeix la mateixa informació.

Així mateix, el conseller ha defensat que la proposta respon a la necessitat de “preservar la salut dels ciutadans de Catalunya davant la contaminació a la qual estan sotmesos sobretot a les grans conurbacions urbanes”. El pla inclou 83 mesures i 391 accions, moltes de les quals relacionades amb el trànsit rodat, però també amb l’activitat industrial i els nous planejaments urbanístics.

La entrada La Generalitat ultima el pla que restringirà els vehicles amb etiqueta groga a la ZBE el 2026 i els prohibirà el 2028 se publicó primero en El Triangle.

En relació amb la sequera, ha afegit que l’executiu de l’Estat s’està “coordinant bé” amb la Generalitat de Catalunya. “A Catalunya és imprescindible una bona política hidràulica”, ha apuntat la ministra. “Ara s’és conscient de fins a quin punt és important”, ha afegit. En canvi, ha criticat el “nacionalisme hídric” de la Comunitat de Madrid i ha assegurat que amb aquest territori “no és fàcil parlar”.

Sobre energia, la ministra per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic ha detallat que el govern espanyol té la “intenció” que la Comissió Nacional de l’Energia, que se segregarà de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC), estigui enllestida “abans de finals d’any”.

Ribera també ha apuntat que l’executiu central “està treballant” en com “encaixar els incentius a la inversió” dins del nou tribut a les energètiques, que és de caràcter temporal. El govern espanyol “contemplava” fer-ho a través dels pressupostos generals de l’Estat, segons ha explicat la ministra, ara contempla fer-ho a través d’una llei.

Per altra banda, la vicepresidenta tercera del govern central, ha aprofitat la seva intervenció a l’acte informatiu per criticat la proposta de referèndum del president de la Generalitat, el republicà Pere Aragonès. “No ajuda particularment en el moment en què estem”, ha etzibat.

La entrada Ribera confia que la pluja i la gestió de la sequera aportin “tranquil·litat” però manté el pla dels vaixells amb aigua se publicó primero en El Triangle.

“Si tenim previsió que hi hagi pluges i arribem a un percentatge important de les conques internes és possible que ens plantegem aixecar l’emergència”, ha dit a Catalunya Ràdio, però ha afegit que cal arribar a nivells com els de l’any passat en aquesta època de l’any.

A parer seu, “no tindria sentit” aixecar-la amb els embassaments al 17 o 18% per tornar a decretar l’emergència al cap d’un mes i mig, i cal que plogui com els mesos de maig i juny de l’any passat.

El conseller, això sí, ha confiat que “pràcticament” no s’entrarà en fase 2 d’emergència a l’estiu “si plou una miqueta” i ha descartat que cap territori es quedi sense aigua, després que l’Alt Empordà entrés en fase 2 d’emergència.

Ha constatat, però, que caldrà fer tot el que es pugui per allargar la que hi ha, i ha celebrat que està fent la ciutadania i tots els sectors en general. Per aixecar restriccions, el conseller ha constatat que en aquesta comarca caldria que plogués bastant.

La entrada Mascort només preveu aixecar l’emergència amb els pantans al 27-28% se publicó primero en El Triangle.

En tot cas, en els últims dies s’ha detectat un lleuger augment de l’aigua embassada en aquest sistema, ja que dissabte n’hi havia 101,89 i diumenge 102,65. El conjunt de les conques internes també han augmentat lleugerament, del 16,10% de dissabte al 16,35% d’aquest dilluns.

El sistema Ter-Llobregat està format pels embassaments de Sau, Susqueda, la Baells, la Llosa del Cavall i Sant Ponç. En els últims tres dies, tots ells han augmentat lleugerament el volum embassat. El de Susqueda és qui té més aigua (49,83 hectòmetres cúbics), seguit del de la Baells (24,27%). El pantà més buit és el de Sau, amb només el 4,73% de la seva capacitat.

El conseller d’Acció Climàtica, David Mascort, va afirmar fa uns dies que es podria sortir de la fase d’emergència al sistema Ter-Llobregat si es complien les prediccions de pluges. “Si ens diuen que continuarà plovent molt, podríem sortir de l’emergència amb els pantans al 17%”, va dir.

Però la portaveu del Govern, Patricia Plaja, va afirmar que per sortir de l’emergència per sequera s’ha d’estudiar el context, i que superar el 16% del volum embassat no implica automàticament aixecar les restriccions. Alhora, va remarcar que no és una qüestió de xifres, sinó que s’han d’estudiar altres condicionants.

A més de l’emergència al sistema Ter-Llobregat, també està declarada des del setembre a l’embassament de Darnius Boadella. Aquest dilluns, aquest pantà està a l’11,68%, amb 7,14 hectòmetres cúbics.

La entrada Els embassaments del Ter-Llobregat freguen el 17% i superen el llindar d’emergència se publicó primero en El Triangle.

De fet, la portaveu de l’executiu català ha insistit que “no té sentit” aixecar l’emergència per tornar-hi al cap d’uns dies. Per ara, ha afirmat que no “està previst” que hi hagi cap flexibilització de les mesures, però ha garantit que quan es pugui es farà perquè “no hi ha cap interès” a allargar restriccions.

Plaja ha plantejat també que no és el mateix tenir unes reserves al 16,5% a les portes d’un estiu amb previsions de poca pluja, que al setembre, quan s’està entrant en una estació històricament humida.

El conseller d’Acció Climàtica, David Mascort, plantejava aquest dimarts a El Periódico que no es retiraria l’emergència si el volum embassat no supera “per bastant” el llindar del 16% i hi afegia: “Si es compleixen les prediccions per a aquesta setmana i la següent, sí que ho podem fer”.

En la roda de premsa posterior al Consell Executiu, Plaja com el conseller, ha afirmat que superar el 16% del volum embassat, com ha passat al sistema Ter-Llobregat, no implica automàticament aixecar la fase d’emergència. La portaveu ha explicat que no és una qüestió de xifres sinó que s’han d’estudiar altres condicionants.

Plaja ha assegurat que “no hi ha cap interès ni voluntat” d’allargar la situació d’emergència i ha garantit que es flexibilitzarà quan es pugui perquè el govern català és conscient dels perjudicis que provoquen les restriccions tant a les persones individuals com als sectors econòmics.

És per això que Plaja ha defensat que no té sentit sortir de l’emergència “per un període curtíssim” i ha asseverat que la població necessita “missatges clars i no contradictoris”. A més, ha manifestat que és “impossible” predir les previsions meteorològiques a llarg termini.

D’altra banda, la portaveu ha recordat que el pla de sequera recomana sortir de l’emergència quan s’estigui a prop d’assolir els volums marcats per a la situació d’excepcionalitat.

Amb tot, ha esperat que continuï plovent i que es donin les condicions per poder sortir de l’emergència “al més aviat possible”. Plaja ha recordat també que aquesta decisió s’haurà de prendre en el marc de la comissió interdepartamental per la sequera.

La entrada La Generalitat diu que “no té sentit” sortir de l’emergència per sequera per tornar-hi en dies se publicó primero en El Triangle.

L’acord l’han pres representants dels Estats reunits en el Comitè Especial d’Agricultura, que s’ha trobat abans de la reunió de ministres que se celebra aquest dimecres a Brussel·les. En un comunicat, els Estats han defensat la decisió perquè aportarà “simplificació” i “reducció de la càrrega administrativa” als pagesos.

La entrada La UE acorda eximir els petits agricultors de sancions i controls mediambientals se publicó primero en El Triangle.

De fet, els pantans del sistema Ter-Llobregat, el de Sau, el de Susqueda, el de la Baells, el de la Llosa del Cavall i el de Sant Ponç, van superar el 16% de capacitat (concretament el 16,05%) aquest dilluns, segons l’informe diari que elabora l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA). En concret, els cinc embassaments acumulen 98,24 hectòmetres cúbics d’aigua dels 612,07 possibles. Això no ha suposat automàticament sortir de la fase d’emergència, ja que el Govern de la Generalitat ja va alertar que la sortida es produiria quan s’observés que se superava la xifra de forma sostinguda.

El conseller ha insistit que això ha d’anar acompanyat de previsions de pluja, és a dir, que si cau un ruixat abundant i s’arriba al 20% sí que s’aixecaria “segur”. En aquest sentit, Mascort ha asseverat que si l’escenari permet evitar les restriccions es farà, perquè “sempre és millor que no hi hagi restriccions”. Sobre la potabilització de l’aigua, ha reconegut que sempre que n’hi ha poca és més difícil potabilitzar-la: “Podria passar que no fos potable, però espero que no arribem a aquest escenari”, ha afegit.

La entrada Mascort creu que es podria aixecar l’emergència al Ter-Llobregat si es compleixen les prediccions de pluges se publicó primero en El Triangle.

Elena s’ha mostrat confiat i ha dit que encara està per veure si aquest estiu serà pitjor que el del 2023. “L’any passat ja va ser molt dur i l’anterior també, i déu-n’hi-do com ens en vam sortir”, ha comentat el responsable d’Interior, que ha defensat la preparació i capacitat de resposta dels Bombers de la Generalitat, tant pel que fa a la xifra d’efectius com pel que respecta a la formació dels membres del cos. “Tenim els mitjans que necessitem per abordar l’estiu”, ha confirmat.

El conseller també ha anunciat que tornarà a avançar-se l’arribada dels mitjans aeris extraordinaris previstos per aquesta campanya. Les dotacions seran “homologables” a les del 2023, però hi haurà més efectius, ja que enguany s’ha graduat una nova promoció de Bombers a l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya (ISPC). A més, també s’incorporarà una nova remesa de bombers voluntaris.

La entrada Elena garanteix que els Bombers tindran prou aigua pels incendis de l’estiu se publicó primero en El Triangle.

Així mateix, ha considerat que la mesura s’ha adoptat sense valorar l’impacte que tindrà sobre els ecosistemes forestals i l’ha comparat amb la reducció dels cabals ecològics dels rius de les conques internes, que deixa els ecosistemes aquàtics “en un estat deplorable”.

L’organització mediambiental ha considerat que “les contradiccions del Govern són enormes i van en sentit diametralment oposat a fer front a la crisi ecològica global, causant última de la sequera i les crisis sanitàries, socials i econòmiques associades a l’emergència climàtica i de biodiversitat”, ha apuntat.

En aquest sentit, també ha lamentat que l’executiu català hagi apostat de forma massiva per la dessalació com a solució, “sense parlar en cap moment de l’immens consum energètic i emissions associades de gasos amb efecte d’hivernacle que comporta aquesta activitat”.

Alt impacte en el medi ambient

Ecologistes en Acció ha alertat que la reducció de la massa forestal provocarà menys interceptació de la pluja i, per tant, menys evaporació. “En un context en què la humitat de l’aire és un seriós problema (la més baixa en quatre-cents anys) per a la supervivència de la vegetació, reduir l’evaporació a escala local per aconseguir més aigua als rius provocaria més sequedat ambiental i, per tant, potencialment més mort forestal”, ha detallat. Alhora, ha recordat que un ecosistema, com més complex és i més elements té, més fa recircular els elements i l’energia i més contribueix al refredament del planeta: “Amb aquestes mesures precipitades i poc reflexionades, molt probablement ens estem carregant la millor eina per mantenir en límits acceptables la temperatura del planeta”, ha dit.

En segon lloc, ha avisat que podria suposar un increment net de les emissions de diòxid de carboni de Catalunya perquè no hi ha cap garantia que els arbres restants siguin més eficients en la captura d’aquest gas, ni que la fusta que es retira mantingui el carboni immobilitzat.

Paral·lelament, ha considerat que l’actuació pot provocar una erosió dels sòls a les zones de capçalera. En aquest sentit, el risc d’augment d’escorrentia té un impacte potencial en la capacitat d’emmagatzematge dels embassaments. “El gran problema d’aquests reservoris és que, a poc a poc, però sense pausa, es van reblint de sediments”, ha indicat.

A més, ha recordat que els boscos contribueixen a reduir la contaminació de compostos de nitrogen a l’atmosfera i a fertilitzar el sòl i que la proposta només planteja la reducció de l’impacte sobre la fauna en no actuar en època de reproducció i cria. “Això és un clar menyspreu al conjunt d’impactes que l’activitat forestal provoca sobre els organismes vegetals i animals als boscos, que inclou erosió del sòl, pèrdua d’habitat, destrucció de caus i nius, pertorbacions per sorolls, entre d’altres”.

Ecologistes en Acció ha reclamat que la sequera s’afronti, tal com planteja la campanya ‘D’on no n’hi ha, no en raja’, mitjançant una reducció dels consums de tots els sectors, però especialment dels grans malbaratadors, com la ramaderia i l’agricultura industrial per exportació; el turisme; els macroprojectes com el Hard Rock, les piscines de surf o els Jocs Olímpics d’hivern; les urbanitzacions massives per fer segones residències i atraure visitants estrangers. També ha apostat per reduir les concessions d’aigua a la indústria embotelladora i un pla d’inversions per optimitzar les xarxes municipals.

La entrada Ecologistes en Acció avisa que talar arbres per combatre la sequera és “un altre error greu” del govern català se publicó primero en El Triangle.

“En el tema de modernització de regadius, al pressupost del 2024 hi havia més diners i no podrem fer totes les actuacions previstes: farem les que teníem compromeses fins ara, però no en podrem engegar de noves”, ha dit el conseller aquest dijous.

Sobre la regeneració o perforació de pous nous ha afegit que “no deixarem de fer-les, però serà més difícil fer-les amb la mateixa diligència”. En canvi, ha assegurat que la construcció de dessaladores, que executa el govern espanyol amb fons comunitaris Next Generation, no quedarà afectada, difon l’ACN.

Entre les mesures que no es podran aplicar per la manca de nous pressupostos, el conseller ha citat la flexibilització del règim sancionador per als ajuntaments que superin el límit de consum amb restriccions vigents, la modificació del cànon de l’Agència Catalana de l’Aigua perquè els consumidors paguin en funció del que consumeixen i els ajuts al sector primari afectat per la sequera.

La entrada Mascort admet que projectes contra la sequera no es podran executar amb pressupostos prorrogats se publicó primero en El Triangle.