Tsunami Democràtic no era un bloc uniforme que acatava ordres provinents d’una cúpula de ferro. Els líders independentistes que estaven al capdavant d’aquesta plataforma eren incapaços de mantenir el control de la gent, que depenia dels diferents grups, de tal manera que Tsunami era més semblant a l’Exèrcit de Pancho Villa que a un batalló de l’Exèrcit napoleònic.
Des del començament, el desconcert va ser total, encara que les xarxes socials van funcionar a la perfecció i les consignes es van transmetre correctament perquè des de l’assalt a l’aeroport fins als talls de les autopistes tinguessin un èxit assegurat. Però la processó anava per dins. Xavier Vendrell, el que havia de ser el cap operatiu dels escamots, no estava gens tranquil. L’exsecretari d’Organització d’ERC i exconseller de Governació feia servir per comunicar-se les aplicacions Wire i Threema. A la primera, utilitzava el pseudònim d’Índigo; a la segona, el d’Escobar, un nom de reminiscències colombianes, país on estava teixint un empori empresarial en aquells moments i on s’ha convertit en assessor de Gustavo Petro.
El 3 d’octubre del 2019, Vendrell va mantenir una conversa amb Marta Rovira, que feia servir l’àlies de Matagalls, a través de Threema. “Intento posar ordre, però en no haver-hi una sensació de comandament únic, tothom dubta de tot. No està sent fàcil. La moral de la tropa està tocada. Penso que quan les primeres accions surtin bé, tothom reaccionarà, però costa arrencar”, es queixava Escobar.
Matagalls li feia veure que el seu partit, ERC, estava “reclutant gent per fer la vostra acció. Ho estan parlant a la direcció”. Dos dies més tard, Vendrell es desesperava: “La meva gent pot fer-ho sense el suport de l’estructura, però no amb l’estructura en contra. Se suposa que el que fem està beneït per totes les organitzacions. Ens estem trobant que hi ha gent nostra que també és ANC, i que els diuen que no facin res que no siguin les seves mobilitzacions”. I Marta Rovira mirava d’animar-lo: “El tema Tsunami Democràtic no està beneït per les organitzacions. Alguns vam fer un abús de la nostra posició un dia per beneir-lo”.
Una de les dificultats per coordinar tots els efectius era, precisament, que els partits independentistes anaven per lliure, igual que les entitats cíviques, ANC i Òmnium Cultural. Amb l’ANC van ser freqüents els frecs. “Tothom ha de ser de l’ANC. Tots han de fer el curs de NV. I no es poden passar captures de pantalla de Tsunami que no vinguin directament avalades per la central ANC. El dia de la sentència es dirà a tothom d’anar al punt A”, advertien a les seves xarxes internes els independentistes.
Per a l’ocupació de l’aeroport, la mà dreta de Xavier Vendrell, l’empresari Oriol Soler, va fer servir Òmnium. En una conversa mantinguda el 14 d’octubre del 2019 amb Marcel Mauri, vicepresident de l’entitat (el seu president, Jordi Cuixart, era a la presó), Soler li demanava: “Faria falta que polítics i famosos vagin cap a l’aeroport i això només ho pot muntar Òmnium. Un grup d’un centenar de gent important que hi vagi, per exemple, a les 15.30 hores […]. Hem de portar-hi la gent perquè vegin que tothom hi va. I ho hem de fer ràpid. Fer fotos a Twitter #totsalaeroport”.
Aquell mateix dia, van ser captats diversos missatges d’Oleguer Serra, conseller executiu d’Òmnium, el sobrenom del qual a Tsunami era Pare Carbasser, demanant a famosos que acudissin a l’aeroport l’endemà i es fessin una foto allà amb Marcel Mauri, una cara coneguda de l’independentisme, per promocionar l’acció. “És necessari que ara no tot se centri en l’aeroport; si no, no sortirà bé […]. Cal activar tot Déu… o aquesta tarda vaig a l’aeroport… famosos dient això… s’hauria de muntar ara mateix”, avisava.
El mateix Soler es comunicava el 16 d’octubre del 2019 amb Pare Carbasser, quan ja havien començat els disturbis a Barcelona i el centre de la ciutat cremava com a conseqüència de l’acció de les guerrilles urbanes promogudes per Tsunami: “Ara crec que ha de revisar-se l’organització de dalt a baix; si no, patirem. No costa gens parlar-ne una mica […]. Sí, hem de parlar d’estratègia i organització”, li diu Rigoberta (Oriol Soler) a Pare Carbasser. Dos dies abans, tots dos havien acordat que a partir d’aquell moment totes les convocatòries i comunicats es farien en nom de Tsunami Democràtic i les diferents organitzacions es mantindrien callades.
“Oriol Soler, empresari lligat a mitjans de comunicació, participa en el diari Ara i és fundador del grup cooperatiu periodístic Som. Va ser detingut i investigat en el marc de l’operació Volhov. A més, amb alta probabilitat, és usuari de l’aplicació Wire, en la qual va fer servir els pseudònims Rigoberta i Rigoberta2”, diu l’exposició raonada que el jutge Manuel García-Castellón va enviar al Tribunal Suprem.
Cadascú pel seu costat
També és molt reveladora una conversa mantinguda entre Xavier Vendrell i Oriol Soler el 17 de desembre del 2017, poc abans que comencés el partit de futbol que enfrontava al Camp Nou el FC Barcelona amb el Reial Madrid. Vendrell havia ensinistrat els seus escamots per xutar pilotes inflables dins de l’estadi amb el missatge “Spain, seat and talk” i boicotejar el partit. Però una part dels suposats xutadors anaven per lliure i no havien estat entrenats, perquè depenien d’altres organitzacions.
Vendrell.- Tenim l’equip de Mandela, que ja ha completat 120 persones, totes formades. Totes han passat per la secció de formació. A totes se’ls ha fet la reflexió, se’ls ha posat en situació, se’ls ha fet provar tot el que cal provar… Mandela està en contacte amb Poeta Foix. Poeta Foix ha agafat un personatge, de nom clau Bou, que no sé ni qui és, no sé ni qui és Poeta Foix, però m’és igual, ha agafat un tio que s’identifica com a Bou, que està amb el tema de les bandes, i l’ha posat a buscar gent per xutar. Es va posar a buscar gent per xutar fa molts dies i 24 hores abans apareixen els seus xutadors i no estan fent bé les coses… ben fetes. Mandela considera que estan posant en risc l’operació, perquè és gent que no està formada, que no està ficada en la situació. No té consciència que…
Soler.- Doncs fora.
Vendrell.- Sí, fora, però el que no tinc clar és que si tenim una persona que està fent la formació, que és una persona que ha fet tot el que et puguis imaginar al camp del Barça i a més coneix perfectament com va tot, etc., […] Aquesta persona ha tingut enrabiades, i és qui està formant a tothom… està enquadrant a tothom… i està donant consignes de tot a tothom…
Soler.- Que vagin per feina, ordres concretes, què vols… Jo, a les teves ordres.
Vendrell.- El més pràctic i el que tu faries, però tampoc tinc clar si és la manera…, és agafar Poeta Foix i dir-li “tots els teus no xuten i a prendre per cul, dedica’t a fer una altra cosa”, però això…
[…]
Soler.- Que si tenen pilotes, que si nosaltres no volem, li podem parar el corrent, o no?
Vendrell.- Si li diuen a Poeta Foix “la teva gent no xuta”, no xutarà. Però crea un cisma entre Poeta Foix i Mandela. Llavors, si desautoritzem davant de la seva gent Poeta Foix, generem això. I Poeta Foix té un equip, una xarxa de gent molt potent i no el podem cremar. Jo no vull cremar a ningú. Jo vull fer les coses [inintel·ligible] […] posem en risc l’operació. Jo no tinc autoritat. Mandela, menys. I jo tampoc tinc autoritat. El dec haver vist un parell de vegades a la meva vida a Poeta Foix, i a més ha estat per discutir coses. Si em xafes això, si em xafes això altre… Crec que té una xarxa molt potent, però és un tio molt jove, que se li escapen les coses, que no controla bé els temes…
[…]
Vendrell.- Jo no puc parlar amb Gestos i dir-li “escolta, digues-li a Poeta Foix que està fent les coses malament, perquè no crec que sigui bo […]. Aquesta gent, el que han de fer és posar-se a les ordres de qui està coordinant això, i poden ser molt útils i poden estar al costat fent fotografies, per exemple…
Soler.- Ja, però no ens compliquem la vida, Xavi… ai… Índigo! No ens compliquem la vida. O sigui, és més fàcil parar-ho ara que intentar posar la gent a les ordres, 10 hores abans… […]. Deixa-m’ho provar, i si s’arma un merder, t’ho dic, d’acord?
Vendrell.- Mira de temptejar com està el tema. Intentem evitar una crisi. No generem una crisi per això, però intentem també que tothom entengui que cal fer les coses bé, i que no passa res, que el Poeta ha fet la seva feina i ha buscat la gent, però si l’ha trobat tard, que tard no pot ser…
En una altra conversa de Vendrell amb Sendu Canals, el republicà li recrimina una opinió crítica sobre Tsunami i intenta convence’l de la seva estratègia. “Des d’ERC, tothom és conscient que ser més dels que som no és una condició suficient per guanyar, però és condició necessària. I, per tant, pensem que la combinació d’una acció política dirigida a sumar més persones al projecte (l’enquesta de La Vanguardia d’avui confirma que l’independentisme segueix creixent) i les accions per posar en escac l’Estat (penso que la millor eina és Tsunami), combinades amb l’increment dels suports internacionals (en els quals no es para de treballar) són l’únic camí possible. Aquest mateix matí li he explicat el que em vas dir a Marta Rovira. Per nosaltres, és important saber de forma directa el que pensa la gent”. Davant D’això, Canals li contesta: “Ho torno a repetir, per si ahir no va quedar clar, mai he posat en dubte tot l’esforç, tot el coratge i tot el talent que tu (i molts altres, però tu especialment, perquè ets amic meu) has posat al servei de fer d’aquest un país millor per a tothom”.
La cirereta d’aquest desori va venir més tard, quan les mobilitzacions ja havien acabat als carrers. L’empresari gironí Josep Campmajó, àlies Canalla i Ainvar The Druid, que depenia de Vendrell, parlava amb Carles Puigdemont i es queixava de l’actitud dels polítics independentistes. “S’han obert tantes escletxes que fa aigües. Al carrer, tot són faccions. Reflex del que passa al Govern”. Un resum perfecte de la situació.
*Pots llegir l’article sencer al número 1559 de l’edició en paper d’El Triangle
