En els darrers dos anys alguns municipis d’Osona han passat de tenir una densitat mitjana de 15 conills per quilòmetre quadrat a 50, el límit per declarar l’emergència cinegètica. Aquesta situació ha fet que Acció Climàtica hagi activat mesures per controlar les poblacions de conills a 17 municipis de la comarca i evitar així afectacions als conreus. Entre d’altres, s’ha decidit avançar la temporada de la caça, assumir les despeses de xipatge i registre de fures -els animals que es fan servir per caçar- i crear una taula de diàleg amb diferents agents implicats. El director dels Serveis Territorials d’Acció Climàtica, Josep Pena, diu que a Osona encara “hi som a temps per reaccionar” i evitar que s’arribi a la situació de Lleida.
Com ja va passar a Lleida, el conill ha trobat un terreny ideal a la plana d’Osona per expandir-se. S’ha observat un fort increment, passant de 15 a 50 exemplars per km2 en els darrers dos anys. Aquest fenomen s’atribueix a la proximitat d’infraestructures viàries i ferroviàries, nuclis dispersos i l’existència de cultius regulars, que serveixen de font d’alimentació als conills.
Preveient la possibilitat que les dimensions de la població sigui de difícil gestió, el Departament ha començat a aplicar mesures per pal·liar les pèrdues econòmiques a explotacions agràries, sobretot de cereal i farratgeres. Pena ha deixat clar que a Osona encara s’està lluny d’arribar a les xifres de Lleida, on la densitat va arribar a superar els 200 conills per km². “A Lleida el problema és més gran, aquí l’hem detectat a temps”, assegura Pena, que es mostra “optimista” i creu que seran capaços de controlar la sobrepoblació de conill. Els municipis afectats són Calldetenes, Folgueroles, Gurb, l’Esquirol, Manlleu, les Masies de Roda, les Masies de Voltregà, Roda de Ter, Sant Hipòlit de Voltregà, Santa Cecilia de Voltregà, Santa Eugènia de Berga, Taradell, Tavèrnoles, Tavertet, Torelló, Lleida i Vic.
Les mesures inclouen l’avançament de la temporada de caça, l’assumpció de despeses de registre i xipatge de fures, i la creació d’una taula de diàleg amb diverses parts interessades per abordar aquesta qüestió. Els pagesos afectats pateixen les conseqüències econòmiques, i demanen un reconeixement per la seva feina en el control de la fauna. Segons la Llei de protecció dels animals, les fures han de portar xip i, per això, el Departament s’ha ofert a assumir el cost d’identificar aquests animals, que són propietat dels caçadors.
A més de les mesures ja aplicades, s’ha fomentat la caça amb fures, xarxes i gossos en llocs on la vegetació ofereix refugi als conills o on l’ús d’armes de foc està restringit, i permeten augmentar l’eficiència de les captures. Els caçadors subratllen la seva col·laboració voluntària i demanen un major reconeixement social per la seva contribució a resoldre aquest problema.
