El secretari general de Podemos, Pablo Iglesias, va visitar la setmana passada els líders independentistes presos que estan al centre penitenciari de Lledoners. La polseguera mediàtica que va aixecar –sobretot a Madrid– va ser de proporcions descomunals. La dreta política i la caverna que l’acompanya bramaven acusant Iglesias de trair tots els fonaments de l’Estat, i de retruc atacaven el president del govern central, Pedro Sánchez, com a còmplice de la trobada.

Però la visita es va produir, i ni es va enfonsar el món, ni els independentistes van cedir davant el govern de Sánchez, ni Podemos va implosionar. Un cop més, la bombolla s’havia inflat de més. Tant, que només un dia després ja corria pels despatxos de polítics espanyols la idea de, passat un temps, copiar Iglesias i visitar Oriol Junqueras i els altres dirigents independentistes. I és que, al final, quasi va calar més la imatge de diàleg -malgrat tot - i de l’intent per buscar solucions, que la de còmplices d’un cop d’Estat que venia la dreta. Si això segueix així, Iglesias podria ser el model a seguir i la presó de Lledoners acabar sent un centre de visita obligada per a molts polítics espanyols.