Celestino Corbacho, exalcalde socialista de l’Hospitalet, després president de la Diputació de Barcelona i ministre de Treball i Immigració en el govern de José Luis Rodríguez Zapatero, ha tornat a la política per la porta gran després d’haver-se retirat. Amb l’arribada de Manuel Valls a les eleccions municipals de Barcelona, va sorprendre el seu fitxatge per la candidatura de l’ex-primer ministre francès, aleshores emparat amb tota la parafernàlia per Cs. Fins que es va retirar, Corbacho havia militat al PSC i havia jurat i perjurat que mai picaria a la porta d’un altre partit.

Però els diners són els diners, i l’interès personal, en el seu cas, passa per davant de tot. I tant és així que ell mateix s’ha encarregat de deixar clar sense cap mena de pudor que el seu retorn té principalment aquest objectiu. El divorci entre Valls i Cs es va produir amb la votació de la investidura d’Ada Colau, de la qual Corbacho va participar amb entusiasme junt a l’ex-primer ministre francès. Però de sobte, en lloc de seguir al seu costat, Corbacho ha tornat a sorprendre fent el salt a Valls i llançant-se als braços de Cs, explicant sense vergonya que ho ha fet perquè li han promès que serà diputat a la Diputació de Barcelona. I és que cobrar la pensió de jubilació quan has estat 30 anys vivint de grans sous de la política no devia ser suficient per a ell. I si per viure bé s’ha de canviar de jaqueta, ha quedat clar que ho farà sempre que convingui.