El passat 3 de setembre el Govern va aprovar un sostre de despesa no financera que puja a 26.952 milions d'euros, de manera que augmenta en 2.510 milions d'euros els pressupostos prorrogats del 2017. Sobre la necessitat d'aprovar uns nous pressupostos, han estat moltes les veus que han denunciat que Catalunya no podia seguir un any més amb la situació actual de bloqueig polític. Oposició, agents socials i membres del mateix govern de la Generalitat han alertat que si no s'aproven els pressupostos per al 2020, el sistema actual serà insostenible, especialment per als col·lectius més vulnerables o estratègics per a la societat catalana. Infància, sanitat tercer sector o universitats serien alguns dels grups afectats.

Una de les veus que s'han significat i que va declarar, fins i tot, que si no s’aprovaven els presupostos al Parlament potser s’hauria de fer una moció de confiança, ha estat la del conseller Josep Bargalló. I per què? En una entrevista a SER Catalunya, va dir, de forma molt didàctica, que no es pot seguir més temps amb els pressupostos prorrogats del 2017. Assegurava que quan es reuneix amb agents de l'àrea educativa sempre els diu el mateix: “Teniu raó, però estem amb uns pressupostos prorrogats“. El seu departament explica que tenen els mateixos ingressos des de fa dos anys per pagar nòmines als mestres. En l'actualitat hi ha 3.000 professors més als quals òbviament se'ls han de pagar els seus salaris, la qual cosa vol dir que avui Bargalló no pot atendre projectes que sí que podien fer-se el 2017. Aquesta situació, va dir el conseller, és idèntica en les conselleries de Saluto Interior, i genera un dèficit que finalment significa menys recursos per a altres conselleries. D'aquesta forma tan pedagògica va acabar raonant que a la gent li pots dir que els pressupostos estan prorrogats un dia, dos dies o un mes, però el que és insostenible és seguir amb uns pressupostos prorrogats des de fa dos anys, i advertia que si no s'aproven els pressupostos del 2020 el sistema actual i sobretot en educació, sanitat o Interior col·lapsaran.

En la mateixa línia es van pronunciar al Parlament el mes de juny passat els rectors de les universitats de Catalanunya. Si amb l'última crisi la partida per a estudis qualificats es va retallar substancialment, dels 910 milions d'euros del 2011 als 750 milions del 2017, ara els rectors denuncien que des de fa dos anys tenen els pressupostos prorrogats, mentre que les seves despeses no han deixat d'incrementar-se. Amb la qual cosa, diuen, la situació ara mateix és molt alarmant.Mantenir un any més la prorroga suposaria un estancament molt preocupant en coneixement, recerca i innovació en un món ja inexorablement globalitzat.

La rectora de la UAB, Margarita Arboix, en la seva compareixença al Parlament, va dir que només l'increment de l‘IPC en els sous del personal i l'augment de despesa en serveis com la llum porten la universitat a una situació molt precària i que, per tant, és urgent que el Govern tingui com una de les seves prioritats fer front a les necessitats de les universitats catalanes. Com a exemple, es va referir a la comunitat andalusa on destinen 1.300 milions d'euros a les seves deu universitats públiques, i la comunitat de Madrid que dedica 900 milions d'euros a les seves sis universitats públiques. A Catalunya es dediquen 750 milions d'euros a les vuit universitats públiques. Per la Generalitat, en els seus pressupostos, que són la llei més important d'un govern, universitat i recerca no han estat una prioritat.

Ara que el govern ha iniciat els primers contactes amb partits de l'oposició per negociar els pressupostos del 2020, cal recordar que han estat molts els agents socials que han advertit que la seva aprovació és absolutament vital per poder destinar recursos a les polítiques quotidianes, com el finançament de les escoles bressol públiques, la lluita contra la pobresa estructural a Catalunya, que està en un 19% o la implementació de la renda garantida de ciutadania, on, a part de la manca de recursos, s'ha posat en evidència també la mala gestió per part de l’administració.

És per això que fora bo que en les pròximes dates partits i trinxeres s'esforcin per aprovar uns nous pressupostos abans que, segons paraules del conseller Bargalló, els sistemes de salut, educació o interior del país es col·lapsin.