Si això de la Generalitat aguanta unes quantes temporades més, estic convençut que no trigarà a haver-hi un president que es digui alguna cosa semblant a Quim Tola o Pasqual Malagal. La presència de ciutadans i ciutadanes procedents de la Xina entre nosaltres és cada cop més evident. Ells i els seus fills i descendents són catalans i ens els trobem darrera la barra dels bars, a les escoles bressol i les aules dels instituts i universitats i, malauradament, exercint la prostitució.

Els diumenges tinc el costum d’esmorzar en un dels molts bars regentats per xinesos. Són una família, amb el fill petit que corre i juga entre les taules. Es diu Jose. La mare es fa dir Rosa i el pare oscil·la entre Juan i Paco, depèn de com li vingui. Aquest matí la Rosa parlava del coronavirus amb un client habitual. Deia que només es morien els vells per culpa seva. El client afegia que de la grip sempre s’ha mort gent i que Trump ha dit que l’abril aquesta epidèmia haurà desaparegut. I jo pensava que entro en la categoria de vell i que si em moro per culpa del coronavirus la Rosa i el client ho atribuiran a la meva edat.

Sempre m’ha costat d’entendre perquè la grip i els constipats són una condemna inevitable a la qual hem de fer front cada hivern. I perquè hi ha una vacuna per la gent gran i els treballadors sanitaris i no per la gent que no forma part de cap d’aquests dos col·lectius. Tants algoritmes i tanta intel·ligència artificial i cada hivern hem de passar uns quants dies al llit, amb febre i mocs per culpa d’uns virus tossuts i invencibles!

De tant en quan ens topem amb variants d’aquests virus. Diuen que han mutat i que per això encara costa més de combatre’ls que els de tota la vida. El darrer és el coronavirus, que ha causat més de dos mil morts a la Xina i que s’ha anat apropant a casa nostra mentre tothom creuava els dits perquè no s’escapés de l’Orient Llunyà.

La solució dels problemes de la Humanitat no passa per posar en quarentena les poblacions que estan contagiades per un determinat virus. Una pel·lícula sobre el virus Ebola comença amb el bombardeig i destrucció d’una població a la selva africana, origen d’una epidèmia. El virus, però, acaba escampant-se i arribant als Estats Units.

No sé quines informacions té Trump per afirmar que l’abril la por al coronavirus serà ja només un malson que haurà deixat milers de víctimes mortals lluny de casa nostra. Però en comptes de fugir dels xinesos com fan no pocs aquests dies, el millor que podem fer és entendre que les solucions que necessita la gent, tota la gent, la de tot arreu, no passen per tancar-se a casa esperant que escampi la tempesta sinó per col·laborar plegats per fer front a tots els virus –genètics, informàtics, econòmics, autoritaris i insolidaris- que tant de mal ens fan.