Sant Marc i Sant Lluc coincideixen en un episodi dels seus evangelis a dir que Jesucrist va curar una persona que tenia la lepra. Tots dos coincideixen a explicar que un dia un home que patia aquesta malaltia se li va acostar i li va demanar que el curés. Cap dels dos evangelistes situa l’esdeveniment. Sant Lluc es limita a dir que va succeir “estant en una ciutat”, la qual cosa no ajuda gaire a localitzar-lo. Sant Marc ni això.

El que expliquen és que un home amb símptomes externs evidents de patir aquesta malaltia contagiosa es va agenollar davant de Jesucrist i li va demanar que el sanés. I el protagonista de la Bíblia ho va fer. A més, li va dir que no expliqués a ningú el que havia passat. No li va fer cas. Li va faltar temps per anar a explicar a tothom qui trobava que Jesucrist li havia tret la lepra del damunt. A partir d’aquell moment la seva popularitat es va disparar i, segons sant Lluc, “ja no podia presentar-se en públic a cap ciutat sinó que es quedava als afores, en llocs solitaris” per estalviar-se les aglomeracions de seguidors. Fake news o verídic, el cas és que aquesta història forma part del bagatge documental del cristianisme.

El Cid Campeador no va guarir ningú de la lepra però, diu la llegenda, que, camí de Santiago, es va trobar un home que la patia. L’home li va demanar almoina però ell va dir que el millor que podia donar-li era la mà, menjar i companyia. La llegenda el que assegura és que tot era un muntatge de Déu per posar a prova Rodrigo Díaz de Vivar. I la va passar amb bona nota.

Em vénen aquestes històries al cap pensant en l’epidèmia/pandèmia de coronavirus COVID-19 que estem vivint. Que la grip reaparegui cada hivern malgrat tots els avenços científics i tecnològics que anem acumulant sempre m’ha resultat difícil d’entendre. Sé que els virus muten i que cada any se’n presenta un de diferent. Però, tot i així, no m’entra al cap que puguem moure un robot per la Lluna des de la Terra i que no trobem remei per uns virus que ens visiten periòdicament.

Per tranquil·litzar-nos ens diuen que cada any mor molta gent per culpa del virus de la grip normal i que aquest coronavirus COVID-19 causa, si fa no fa, la mateixa mortalitat. I, per acabar-ho d’arrodonir, afegeixen que només mata, quasi exclusivament, gent d’edat avançada i que tenen patologies prèvies. Què gran que és ser jove!, dirien els publicistes d’El Corte Inglés.

No confio ni en Jesucrist ni en el Cid Campeador però m’agradaria poder confiar més en l’Organització Mundial de la Salut i en els esforços mèdics conjunts de la comunitat internacional per fer front als virus i els bacteris que amenacen la Humanitat. Confinar persones, tancar l’accés a regions senceres i suspendre actes multitudinaris és un pedaç. El remei ha d’estar en algun laboratori d’investigació de no sé on. Trobem-lo i compartim-lo. Una vegada més, la solució és més solidaritat (federalisme?) i menys “my country first!”.