La pandèmia del coronavirus no només ha posat en crisi la salut de la humanitat sinó també la forma de govern regional i mundial. Davant d'una amenaça global es fa necessària la interdependència per trobar solucions i totes les independències, exclusions i estats que miren només cap al seu interior estan quedant obsolets amb la mateixa rapidesa que es propaga el virus.

Els problemes complexos exigeixen governs compartits i federals. Quan un virus no té fronteres, no té gaire sentit la reclusió en els estats nació, i els tancaments de fronteres. Tot i que la primera reacció davant del perill intangible va ser tancar fronteres, les conseqüències econòmiques i socials de l'alta mortalitat i del tancament d'activitats pel confinament necessitarà solucions supranacionals, fins i tot solucions a nivell mundial. Per tot això Europa s'enfronta a una gran cruïlla.

Es compleix aquest any el 70è aniversari de la declaració Schuman que va donar lloc a la primera experiència d'integració política i econòmica supranacional reeixida de la història, que va passar d'un conflicte bèl·lic entre nacions a una unió d'estats sobirans. Però la cessió de sobirania i la construcció d'un espai comú ha costat molt, i encara entorpeix la creació d'un veritable espai polític, econòmic i social europeu. Només la cessió de sobirania permetrà avançar cap a la construcció democràtica d'Europa.

Què té de màgica la paraula sobirania per aconseguir entorpir la necessària col·laboració en la solució de problemes que afecten per igual a tota una població? D'on ve la paraula sobirà? Sobirà és el subjecte el poder del qual depèn de Déu. És, en realitat, un subjecte teològic. Per a Hobbes, la sobirania és una imitació literal del poder de Déu. La sobirania no és merament un poder superior o suprem, sinó un poder que sotmet col·lectivament als seus súbdits per la seva majestat i força. Des dels seus inicis la sobirania dels estats estava associada a la superioritat. Sobirà era estar per sobre d'un altre, per dominar-lo, destruir-lo governar-lo segons les seves directrius. Però en ple segle XXI, Zygmunt Baugman és demolidor: "la sobirania és un concepte zombi, està morta, però fa veure que està viva, Cap estat sobirà pot fer el que vol". Potser la paraula sobirania estimula cors i sentiments, i intenta recollir vots, però viu més en la imaginació que en la realitat.

El futur de la lluita contra les amenaces globals, siguin les pandèmies, el canvi climàtic o l'increment de les desigualtats socials fa necessari l'exercici de governs compartits a tots els nivells, menys sobirans i més federats, ja que és la fórmula que millor permet exercir l'autogovern i al mateix temps la solidaritat d'espècie humana.

Per aconseguir-ho, el manifest del 9 de maig de la Unió de Europeistes i Federalistes d'Espanya i del Consell Federal Espanyol del Moviment Europeu proposa col·laborar en el gran salt federal de la Unió Europea. Aconseguir la Conferència sobre el Futur d'Europa, amb una agenda de reformes polítiques que desemboqui en una reforma profunda dels Tractats amb vocació Federal: "Donar respostes a les crisis sanitàries globals, completar l'arquitectura de l'euro, establir una fiscalitat al nivell de tota la UE, constitucionalitzar el pilar social i la transició ecològica, avançar en l'agenda digital, enfortir el nostre sistema de presa de decisions, acabar amb la paralitzant regla d'unanimitat al Consell de la Unió i al Consell Europeu, i dotar d’un àmbit major de codecisió al Parlament Europeu, desenvolupant el dret d'iniciativa d'aquesta institució i les seves competències en recerca, són reformes urgents que necessiten una reforma dels Tractats". I l'enfrontament a les pandèmies i altres amenaces globals fan aquestes reformes urgents.

Com va dir Albert Camus, el millor analista de les actituds humanes davant les pestes, en el discurs d'acceptació del premi Nobel de Literatura a Suècia: "Davant un món amenaçat de desintegració .. aquesta generació sap que hauria de restaurar entre les nacions una pau que no sigui la de la servitud, reconciliar de nou el treball i la cultura, i refer amb tots els homes una arca de l'aliança".

L'Europa Federal pot ser la base institucional de l'arca de l'aliança del segle XXI.