En l’enèsima reinterpretació del clàssic de Monterroso, El dinosaure: “Quan despertà, el rei ja no hi era”. Acorralat pels escàndols, el rei emèrit Joan Carles I ha fugit del regne a un destí desconegut; primer, deien que va marxar cap a una república -giragonses de la vida-, després, se’l situava a Abu Dhabi, més del seu estil. Abans, o al mateix temps, ha enviat una carta al seu fill, el rei rei, on li explica que ho fa per ell, per no destorbar-lo, i pels seus súbdits. L’últim servei a la pàtria… S’omple la boca de lleialtats i toca el dos per no haver de rendir comptes, si cal, davant la justícia del seu país. Si Franco alcés el cap, aplaudiria, satisfet davant la perpetuïtat del seu “atado, y bien ataco”. Llegia al bar del Twitter: “Vols millor confessió que la fugida…?”. I: “És un Borbó, què esperaves?”.
Però, tot plegat no acaba aquí, o no hauria de fer-ho. El virus s’ha propagat, contagiant l’entorn. Per complicitat o encobriment, la corona està infectada. Felip VI no pot, o no hauria de poder, com en el seu dia va fer la seva germana Cristina en el cas Urdangarin, al·legar ignorància. Algú -que no sigui jutge- se’l podria creure? Què ha dit el rei? Que se’n va de vacances a Mallorca. Ai, si Pepe Rubianes alcés el cap… Costa d’empassar-se també la connivència del president Pedro Sánchez, hàbil en el driblatge.
Com totes les crisis, aquesta també hauria de convertir-se en una oportunitat. Aprofitar l’avinentesa per obrir el meló i que sigui el que el poble vulgui. A empentes i rodolons la monarquia va servir per transitar del tardofranquisme a la democràcia. I, malgrat que la feina és a mig fer i encara queden segments per democratitzar, ja fora hora que els ciutadans, sense espases de Dàmocles penjant dels seus caps, triïn si volen continuar sent monàrquics o consideren que ja ha arribat el moment d’esdevenir republicans. Però, encara fa por que el poble prengui segons quines decisions.
Mentrestant, el Govern català aprofita la maror per pescar. Entenent que la venjança és un plat que se serveix fred, l’independentisme encara no ha perdonat l’exabrupte de Felip VI l’endemà de l’endemà del referèndum. I ha decidit passar a l’atac amb la pompa del seu Parlament. Pessigolles. Ja hem comentat aquí que el català és un govern que no sap fer dues coses a la vegada. Així, i malgrat coincidir en la melodia, celebraria que se centrés a apagar els focs sanitaris. Els ciutadans han après a destriar les conviccions de les sobreactuacions electorals.
Joan Carles hauria de rendir comptes i Felip finir el darrer periple monàrquic d’Espanya. Però això últim ho haurien de decidir els ciutadans.
