Tinc un amic que canta a una coral. Darrerament, les actuacions d'aquesta coral acaben amb la interpretació d'Els Segadors que, segons l'Estatut de Catalunya, és l'himne nacional català. Al meu amic no l'acaba de convèncer que aquesta peça tanqui les actuacions. Suposo que pensa que cantar l'himne espanyol al final de l'actuació d'una coral deu grinyolar força. Però assumeix el programa i canta com la resta totes les peces incloses en ell.

No fa gaire, en acabar la interpretació d'Els Segadors, unes quantes persones d'entre el públic van llançar crits d'"independència". I alguns dels seus companys de la coral van aplaudir. Ell no, perquè no és independentista.

Abans de començar l'assaig següent va demanar la paraula i va dir que una coral és un col·lectiu i que no és correcte que quan actuïn davant del públic alguns dels seus membres expressin la seva opció independentista. "Què se suposa que hem de fer els que apostem per d'altres opcions?", els va preguntar. "Es pot contemplar la possibilitat de xiular o fer botifarra?", va apuntar.

Mentre el meu amic parlava, els seus companys i companyes o bé assentien o bé feien cara de pòquer. Van quedar que n'havien de parlar per adoptar una posició de consens.

A la sortida de l'assaig, quatre cantaires se li van acostar i li van confiar, en privat, el seu acord amb allò que havia dit.

Què passarà la propera vegada que es trobin en una situació similar? Al meu amic li agrada cantar a la coral i no li agrada gens xiular als que no pensen com ell.

Què li recomanaríeu?

Jo, molta paciència. Com a mitja Catalunya. O més.