Una de les activitats incloses en la Setmana de la Dignitat va ser la cadena humana per defensar la banca pública, que es va fer entre la seu de Catalunya Banc a la plaça de la Catedral i la sucursal que Bankia té a la plaça Urquinaona. Josemi Monguiló pertany a la campanya ‘Per una Banca Pública, Ètica i Social’.
Quin era l’objectiu de la vostra participació a la Setmana de la Dignitat?
Volem lligar els objectius de la Setmana de la Dignitat a la reivindicació de la lluita contra les reprivatitzacions de les caixes nacionalitzades: Catalunya Banc, Bankia i alguna participació a les caixes Liberbank i Mare Nostrum. Pensem que impedir que es reprivatitzin aquestes caixes, que les hem rescatat amb els diners de tots els contribuents, serviria per ajudar en la lluita contra l’atur, la pobresa i la desigualtat. Si Catalunya Banc i Bankia no es reprivatitzen i es converteixen en la base d’una futura banca pública, ètica i social, serviran per ajudar en molts àmbits. Per exemple, en el fet gravíssim que no hi ha crèdit. Les entitats bancàries es guarden els diners per sanejar els seus balanços i no els tornen a l’economia real, la qual cosa ha contribuït a crear molt atur. Una banca pública ho faria. Donaria diners a les famílies, els autònoms, les pimes…, i ajudaria molt en la lluita contra l’atur.
Quina mena de banca necessitem per tenir una vida digna, sense atur, pobresa i desigualtats?
Hi ha un seguit de sectors com la sanitat, l’educació, els serveis socials i l’energia que han de ser públics. I pensem que els serveis bancaris també haurien de ser públics. Amb la crisi que anem patint des de fa sis anys s’ha constatat que la manca de regulació i control públic dels bancs és la que l’ha provocat. En parlar de responsables de la crisi, hem de dir que la va crear el poder financer, i després hem de repartir les responsabilitats entre els governs, els bancs centrals de cada país, les direccions de les entitats bancàries i els controladors i auditors de les entitats financeres. Cal una banca pública que tingui un control social. A més del control dels governs central, autonòmic i municipal, cal una participació dels treballadors de les entitats financeres públiques i dels dipositants, perquè s’exerciti el seu control ciutadà efectiu. Tenim el cas de les caixes d’estalvis, que eren entitats semipúbliques s’han enfonsat perquè no hi ha hagut aquest control.
En les manifestacions populars de protesta s’ha fet habitual el clam: “Salvem les persones, no els bancs”. Per què s’ha optat per salvar els bancs?
Els fets han estat claríssims. Tots els ajuts públics que s’han donat han anat a rescatar els bancs en comptes de les persones. El més greu que hem viscut i encara vivim són els desnonaments. Són víctimes i a sobre perden l’habitatge, quan als bancs se’ls han donat ajuts multimilionaris. Les polítiques econòmiques que han vingut des d’Europa i les que s’han aplicat pel govern de Mariano Rajoy i en els últims anys del govern de José Luis Rodríguez Zapatero han servit per ajudar la banca. S’han dedicat uns 170.000 milions al rescat de la banca, bé per recapitalitzar les entitats, avalar-les, participant-hi… Què s’ha fet per rescatar els ciutadans amenaçats amb desnonaments? Pals i fer-los fora de casa. O la mateixa estafa de les preferents. El que estem patint és una vergonya. El deute dels bancs l’han passat als ciutadans i al sector públic.
LLEGEIX L’ENTREVISTA COMPLETA A EL TRIANGLE D’AQUESTA SETMANA
