Des del Comitè Català de Representants de Persones amb Discapacitat (COCARMI), una font que vol mantenir l'anonimat afirma que "a nosaltres ens han arribat casos de persones discapacitades a les quals se'ls ha dit que no es donava tractament en centres hospitalaris perquè tenien una esperança de vida curta o una discapacitat", afegint que "en el protocol del servei d'emergències mèdiques, el SEM, si s'aplica tal com està no arriben ni a l'hospital perquè es descarten prèviament".

Rotunditat, però també ràbia i desesperació en la declaració d'aquesta font de COCARMI que afirma que els pacients amb discapacitat són discriminats a l'hora de rebre atenció sanitària durant la pandèmia de la Covid-19, i que per la Generalitat s'han convertit en ciutadans de segona, assegurant que "hem sabut per familiars dels nostres afiliats, de persones que estaven hospitalitzades i a l'hora de decidir quin tractament s'havia d'aplicar directament s'aplicaven pal·liatius perquè eren discapacitats".

La mateixa font assegura que "és necessari basar la tria i la prioritat en funció de la història clínica però no sobre la base de les condicions de la persona". Des de COCARMI volen incidir en la diferenciació entre desprioritzar o negar el tractament, i declaren amb contundència que "en qualsevol situació de col·lapse no s'hauria de negar el tractament a una persona a causa de la seva condició".

Des de COCARMI es fa una crida a través d'un document als comitès d'ètica dels hospitals, emparant-se en els documents signats pel Comitè de Bioètica d'Espanya i l'Organització Mundial de la Salut (OMS), advertint que la presa de decisió sobre l'atenció mèdica ha de basar-se en un criteri d'equitat i protecció.

El mateix director general de l'OMS, Tedros Adhanom Ghebreyesus, ha remarcat que la pandèmia del coronavirus és una amenaça global i que cal atendre i protegir totes les persones, independentment si tenen o no una discapacitat. "Ha d'haver-hi un criteri ètic comú", reclamen des de COCARMI "i que no es consideri que unes vides són més prescindibles que unes altres. Totes són igual de valuoses i han de tenir el mateix dret d'assistència".

A Catalunya hi ha 538.000 persones amb discapacitat, el que representa el 7% de la població total. D'aquests, el 50% són discapacitats físics, el 10% auditius i visuals, el 14% són discapacitats intel·lectuals i el 26% pateixen una malaltia mental.