El Tribunal de Comptes cita a Puigdemont i Junqueras per reclamar-los la despesa de l’1-O

Si l'expresident i l'exvicepresident no liquiden el deute de la consulta, els embargaran béns
Oriol Junqueras i Carles Puigdemont
Oriol Junqueras i Carles Puigdemont

29 exalts càrrecs i funcionaris de l'anterior govern català, entre els quals l'expresident Carles Puigdemont i l'exvicepresident Oriol Junqueras, tenen una cita el pròxim 28 de gener del 2020 al Tribunal de Comptes per pagar o avalar la despesa de la votació de l'1-O. Si no afronten la liquidació provisional del deute derivat de l'organització de la consulta, es procedirà a l'embargament dels seus béns.

La cita té l'origen en una denúncia presentada pel fiscal en cap del Tribunal de Comptes i per les plataformes Societat Civil Catalana i Abogados Catalanes por la Constitución, segons la qual van sortir de fons de la Generalitat de Catalunya per sufragar la realització del referèndum il·legal.

La Fiscalia i l'Advocacia de l'Estat no han concretat una xifra reclamada, però la Fiscalia ha recollit factures i partides que superen els 8 milions d'euros, publica El Confidencial. Segons la mateixa informació, xifra en 900.000 euros la despesa associada en els locals de votació, en gairebé un milió la de les paperetes, i en 2,3 milions l'acció a l'exterior.

El novembre del 2018, l'organisme fiscalitzador dels comptes i la gestió econòmica de l'Estat va imposar a l'expresident Artur Mas el pagament solidari, juntament amb diversos membres del seu govern, de 4,9 milions d'euros per la consulta del 9-N. La sanció, recorreguda per la Fiscalia i les mateixes plataformes que han denunciat la despesa de l'1-O, es va incrementar en 41.832 euros, fins a totalitzar gairebé els 5 milions.

Ara, a més de Puigdemont i Junqueras, estan citats el 20 de gener els exconsellers Neus Munté, Toni Comín, Jordi Turull, Josep Rull, Raül Romeva, Clara Ponsatí i Joaquim Forn, entre altres.

El Tribunal Suprem va condemnar per malversació diversos integrants del govern de Carles Puigdemont sense xifrar l'import malversat, per bé que sí que va indicar a què es va dedicar la desviació de fons públics: publicitat institucional, organització de l'administració, creació del registre de catalans a l'exterior, material electoral, pagaments a observadors internacionals i aplicacions informàtiques.

(Visited 36 times, 1 visits today)

avui destaquem

Feu un comentari