En la seva joventut, el multimilionari mexicà Antonio del Valle, avui ja oficialment jubilat, havia passat per les mans de l’Opus Dei i, segons explica, en va sortir molt turmentat i traumatitzat. Després va entrar en l’òrbita del pare Marcial Maciel, fundador de la secta ultracatòlica dels Legionarios de Cristo, on va conèixer qui seria el seu amic i soci al grup Elementia, el també multimilionari Carlos Slim.
Els escabrosos excessos sexuals i econòmics del pare Marcial Maciel, denunciats al Vaticà l’any 1997, van provocar la seva caiguda en desgràcia, però els Legionarios de Cristo han continuat expandint la seva obra, centrada en la gestió de centres escolars i universitaris. A Barcelona, tenen els col·legis Highlands School i Reial Monestir de Santa Isabel, subvencionats per la Generalitat.
Un bon coneixedor de les profunditats del Banc Popular explica a EL TRIANGLE que la permanent actitud conspirativa d’Antonio del Valle –que va entrar l’any 2013 com a accionista i membre del consell d’administració de l’entitat financera controlada tradicionalment per l’Opus Dei– ha estat determinant en la concatenació de fets que han acabat amb la sobtada intervenció i posterior venda del banc al Santander per la simbòlica quantitat d’1 euro. L’empresari mexicà dels Legionarios de Cristo va ser l’ariet en la destitució de l’anterior president del Banc Popular, Ángel Ron, i va imposar el nomenament en el càrrec del seu amic Emilio Saracho, procedent de JP Morgan, que ha estat l’enterrador final.
Suposadament, Don Antonio hauria perdut 550 milions d’euros en la seva incursió al Popular, del qual tenia –amb altres inversors mexicans– el 4,3% del capital. Però ha vist consumada la seva venjança pòstuma contra l’Opus Dei, que li va desgraciar la joventut: ha contribuït decisivament a carregar-se el banc i ha portat a la ruïna la Sindicatura d’Accionistes, que aglutinava les participacions accionarials d’importants famílies espanyoles vinculades a la prelatura de Josemaría Escrivá de Balaguer i que han vist esfumar-se 1.611 milions d’euros.
EL MINISTRE LUIS DE GUINDOS
Segons les mateixes fonts, en la seva estratègia de destrucció des de dins del Banc Popular, Antonio del Valle va comptar amb una inestimable ajuda: la de la consellera Reyes Calderón, membre de l’Opus Dei, però que va maniobrar per forçar la dimissió d’Ángel Ron.
Ja que l’entitat financera havia sortit molt tocada de l’esclat de la bombolla immobiliària, la direcció del Popular va intentar en els últims quatre anys una operació corporativa (venda o fusió) per intentar salvar els interessos dels accionistes. Però l’empresari mexicà es va oposar amb fermesa a les negociacions que s’havien encetat amb Caixabank i el BBVA.
En canvi, va defensar una fusió amb el Banc Sabadell, a la qual l’aleshores president Ángel Ron s’hi va negar en rodó, ja que suposava diluir el poder de les grans famílies opusdeistes del Popular i que va ser la causa de la seva destitució, a finals del 2016. Després de desestabilitzar la cúpula del banc i forçar la sortida dels màxims representants de l’Opus Dei del consell d’administració –l’últim, Francisco Aparicio, el totpoderós secretari general, va ser cessat el passat 19 de maig– semblava que Don Antonio havia assolit els seus objectius i es preparava per dominar el banc.
LLEGEIX EL REPORTATGE COMPLET A L’EDICIÓ EN PAPER D’EL TRIANGLE D’AQUESTA SETMANA
