Sota els portals, als caixers automàtics, arrecerats als parcs.., no és estrany veure un farcell de roba, uns cartrons i una persona que dorm amb un ull custodiant les seves pertinences. Més de 3.800 persones no tenen llar a la ciutat, de les quals 1.200 malviuen i dormen als carrers de Barcelona, és a dir, un 72% més que fa deu anys, tot i les inversions municipals per evitar l'exclusió social. La resta dormen en assentaments precaris i en equipaments com albergs i centres d'acollida.

"Aquest fenomen va en augment", ens explica Ferran Busquets, director d'Arrels, entitat que ajuda a persones sense llar. "L'ajuntament aboca recursos, però són difícils de gestionar i per a ells no és un tema prioritari. Es basen en el fet que és un problema global, que és cert, però també és cert que si hi hagués una millor coordinació entre les entitats socials i l'ajuntament, seria més fàcil", afirma.

El perfil dels sensesostre està molt marcat: un 83% són homes en situació molt vulnerable, de 42,3 anys de mitjana. El 75% són estrangers i fa més de tres anys i mig que viuen al carrer. "Estan al carrer perquè no tenen un lloc per poder viure, i si no actuem ràpidament, a partir dels sis mesos comencen a ser cada vegada més vulnerables. Imagineu el que és estar així més de tres anys", assenyala Ferran Busquets.

Les solucions per poder tallar aquesta situació impliquen invertir més en habitatge social. "Els albergs no són una solució perquè estan situats molt lluny del centre de la ciutat. Acostumen a trigar una hora o més caminant, que és com es desplacen, i quan arriben pot ser que no tinguin plaça", apunta el director d'Arrels.

La convivència forçada entre gent que està acostumada a una extrema solitud tampoc és fàcil: "La gent no vol anar als albergs perquè és un espai compartit i no se senten segurs, prefereixen el carrer", argumenta Busquets. "Els albergs són una solució de pedaç. Són preferibles els contenidors que està fent l'Ajuntament o els pisos rusc, però tot implica invertir molt més per fer habitatge públic", afegeix.

Sense sostre... i cada vegada més joves, perquè, en només tres anys, s'ha duplicat el nombre de joves que viuen i dormen als carrers. Molts d'ells, emigrants que aterren a Barcelona aprofitant l'espai Schengen, o menors no acompanyats, procedents la majoria del Marroc. El 89% són nascuts fora d'Espanya, però crida l'atenció una dada que augmenta any rere any: el 10% són nascuts a Catalunya. Acostumen a demanar plaça en un alberg, però el mateix ajuntament assegura que aquests centres ja es troben al 100% de la seva capacitat.

El fenomen del sensellarisme és global. La Federació europea d'organitzacions nacionals que treballen amb persones sense llar ha fet públiques unes dades esfereïdores: 11 milions de persones a Europa no tenen un allotjament adequat. Els carrers de Londres, de Berlín o de París estan plens de persones sense llar, i des de fa anys es dona, a més, un fenomen que és l'aparició de tendes de campanya a les voreres de les grans avingudes. "És probable que aviat vegem a Barcelona alguns sensesostre amb tendes de campanya, però el que passa és que aquí ens molesten. Llavors arriba la Guàrdia Urbana i els fan fora", comenta el director d'Arrels. "Els volem amagats, no els volem veure, ni que estiguin al carrer", conclou Ferran Busquets.