Els lletrats del Congrés dels Diputats han elaborat un informe en el qual rebutgen la petició del Senat –on el PP té majoria absoluta- d’aturar la tramitació de la llei d’amnistia i acusen la cambra alta de pretendre una “clara ingerència” en l’autonomia parlamentària. El document, de catorze pàgines, afirma que el Senat pretén “assumir funcions de fiscalització del funcionament intern” del Congrés que només pertoquen al Tribunal Constitucional (TC), i demana a la cambra alta que “desisteixi” de mantenir el conflicte institucional que ha plantejat.
Segons els lletrats, el Congrés “ha actuat en l’exercici constitucional i reglamentari de les seves competències” i ha seguit els procediments establerts a l’hora de tramitar la proposició de llei que es va aprovar a la cambra baixa el 14 de març. A més, adverteixen al Senat que les decisions adoptades pel ple del Congrés i les votacions del ple del Congrés en el marc d’un procediment legislatiu “no són objecte idoni d’un conflicte d’atribucions”.
En aquest sentit, els lletrats adverteixen també al Senat que no pot utilitzar aquest conflicte de competències per paralitzar el projecte de llei i saltar-se la seva obligació de tramitar la norma. Recorden que el Constitucional ho va deixar clar en una sentència de 1986, i per tant, no es pot iniciar un conflicte de competències entre òrgans que només busca plantejar un recurs d’inconstitucionalitat.
Els lletrats també recorden que el 2005, quan es va tramitar la reforma de l’Estatut de Catalunya, el PP ja va intentar aquesta via de recórrer les decisions de la Mesa del Congrés, i aleshores el tribunal els va respondre que no es podia fer un control de constitucionalitat previ de les iniciatives parlamentàries. Aturar una iniciativa d’aquesta manera, segons el TC, limitaria els drets a la participació política i suposaria una “lesió” als drets de tots els diputats. De fet, el mateix tribunal va determinar que la constitucionalitat d’un text “només es pot determinar, com és natural, un cop assolida la condició de norma”.
L’escrit dels lletrats rebutja també les queixes sobre el fet que la llei es tramiti com a proposició de llei i no -com sosté el PP- com a reforma constitucional, així com les denúncies del Senat sobre suposats “vicis formals” en la tramitació de la proposició de llei. Segons l’informe, les al·legacions del PP només busquen arguments per a un recurs d’inconstitucionalitat “encobert i extemporani”.
“Aquestes al·legacions impliquen una clara ingerència del principi d’autonomia parlamentària en el seu vessant reglamentari”, perquè la funció de controlar com s’ha aplicat el reglament del Congrés “correspon, en tot cas, al Tribunal Constitucional”, i el Senat “no pot assumir funcions de fiscalització del funcionament intern d’altres òrgans constitucionals”.
En tot cas, els lletrats defensen que la Mesa del Congrés ha actuat sempre en l’exercici de les seves competències i d’acord amb la legalitat. També quan va aprovar que la llei es tramités pel procediment d’urgència, quan va ampliar el termini de què disposava la comissió de Justícia per aprovar el dictamen o quan va sotmetre a votació noves esmenes pactades entre el PSOE, ERC i Junts.
