Els pacients de les urgències hospitalàries de la xarxa pública de Catalunya van esperar de mitjana 62 minuts per visita l’any 2023, segons una anàlisi de l’Agència Catalana de Notícies (ACN) a partir de dades del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya. Malgrat reduir-se en dos minuts respecte al 2022, l’espera és molt superior a la que hi havia una dècada enrere. Alguns hospitals destaquen per sobre la resta, com l’Hospital del Mar, amb 114 minuts, i l’Hospital residència Sant Camil (Garraf), amb 104, mentre altres han retallat dràsticament, com l’Hospital de Bellvitge, de 130 minuts el 2019 a 55 l’any passat. Pel que fa als vuit hospitals gestionats per l’Institut Català de la Salut (ICS), els pacients van esperar 62,4 minuts l’any passat, uns cinc menys que el 2022, però lluny dels 40 minuts que registraven el 2010.
Les urgències hospitalàries de la xarxa pública van atendre l’any 2023 3,8 milions de pacients, un 2,2% més que l’any anterior. L’increment de la demanda no s’ha traduït, aquest any, en un augment dels temps d’espera, però en general és un dels factors que més està pesant en la saturació a les sales d’espera de les urgències, com constata a l’ACN la directora del servei d’Urgències de l’Hospital de Sant Pau, Mireia Puig. La doctora detalla que l’increment de pacients a les urgències hospitalàries ha sigut progressiu des del 2010, a raó d’un 2,5% anual, i als centres sanitaris els costa absorbir aquesta demanda perquè el personal i els espais no han crescut en la mateixa proporció.
Una altra raó és que el perfil d’usuari de la urgència hospitalària “està canviant”, afegeix, amb un augment important de la gent gran. “Els pacients ancians cada cop són més i el seu comportament a urgències és diferent, amb un temps de resolució més alt”, diu, i també un percentatge més elevat d’ingrés posterior a l’hospital. Com la mateixa doctora explica, el factor que “més pesa” en la saturació del servei d’urgències són els boxs ocupats per pacients que esperen per ser ingressats, perquè això impossibilita atendre a bon ritme les noves urgències que entren.
Analitzats mes a mes, els temps d’espera varien a l’alça i a la baixa mentre que el volum d’urgències ateses no mostra grans pics ni caigudes al llarg de l’any. Segons la doctora, a la relació entre demanda i temps d’espera s’hi ha d’afegir el factor estacionalitat, amb un volum més alt d’activitat i més llits ocupats als hospitals en època hivernal que també tensa el servei d’urgències.
En aquest sentit, els mesos freds (desembre, gener, febrer i març) són de llarg els que registren l’espera més elevada el 2023. Els 71,7 minuts del mes de desembre van marcar el pic de l’any coincidint, aquest sí, amb l’acumulació més gran d’urgències, 367.216. En canvi, al febrer i al març el temps d’espera mitjana és superior a l’abril o de juny, tot i que aquests van acumular més urgències. Un altre exemple és el mes de setembre: va ser el mes amb un temps d’espera inferior (57,1 minuts) però no el mes amb menys urgències (313.223, el 8,1% de les urgències anuals).
Hospitals amb més i menys temps d’espera
Entre centres hospitalaris s’aprecien diferències importants en els temps d’espera. El cas més extrem és el de l’Hospital del Mar, a Barcelona, amb 114 minuts de mitjana l’any 2023, on el temps ha anat augmentant els últims anys, passant de 95,9 minuts el 2019 a 110 minuts l’any 2022. L’altre equipament que destaca en negatiu pels seus elevats temps d’espera és l’Hospital residència Sant Camil (centre de referència al Garraf), que té un registre de 104 minuts el 2023. Amb tot, ha aconseguit retallar els 156 minuts que tenia tan sols un any enrere, encara que, sorprenentment, el 2019 presentava un temps mitjà molt més curt i per sota de la mitjana, de 46 minuts.
A l’altre extrem, hi ha el cas de l’Hospital de Bellvitge, que de 130 minuts d’espera -el més elevat del 2019- ha baixat fins als 55 el 2023, per sota de la mitjana general. També per sota de la mitjana hi ha l’Hospital matern infantil Sant Joan de Déu, un dels centres de Catalunya amb més urgències ateses (144.589) i amb menor temps d’espera (58 minuts).
En el cas particular dels vuit hospitals que gestiona l’ICS, es pot comparar el temps d’espera mitjà del 2023 amb el que hi havia el 2010, i la diferència entre aleshores i ara supera els vint minuts: de 39 a 62. En aquest grup hi ha centres com l’Hospital Vall d’Hebron, l’Hospital Germans Trias i Pujol (Badalona), l’Hospital Doctor Josep Trueta (Girona), l’Hospital de Bellvitge i l’Hospital Joan XXIII de Tarragona.
Al Vall d’Hebron, per exemple, a principis de la dècada passada el temps mitjà era inferior a l’hora (48 minuts, el 2011) i, en canvi, l’any passat els pacients van esperar de mitjana 88,9 minuts, gairebé el doble. Dels vuit hospitals que gestiona l’ICS, aquest és el que té un temps d’espera més elevat, però també és, de llarg, el que atén més urgències de Catalunya, més de 200.000 només l’any passat.
L’Hospital Arnau de Vilanova, també de l’ICS i referència a Ponent i el Pirineu Occidental amb 105.059 urgències ateses, té també un temps d’espera mitjà elevat, de 83 minuts, però com Vall d’Hebron ha millorat l’últim any i ha rebaixat cinc minuts l’espera de 2022. De nou, una dècada enrere els temps mitjans eren molt inferiors, per sota dels 50 minuts els anys 2010 i 2011.
A Girona, l’Hospital Doctor Josep Trueta va atendre l’any passat 82.830 urgències, amb 61,5 minuts d’espera mitjana, superior al registre de 2022 (60,7 minuts), seguint la tendència a l’alça respecte al 2019, quan l’espera era de 58,4 minuts. En aquest cas els minuts d’espera s’han triplicat respecte al 2010, quan hi havia una espera excepcionalment baixa, al voltant dels 20 minuts.
Pel que fa a l’hospital de referència a la zona del camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre, el Joan XXIII de Tarragona, amb poc més de 100.000 urgències ateses el 2023, té un temps mitjà d’espera molt proper a la mitjana: 68,1 minuts. En aquest sentit, ha rebaixat els 71,3 minuts d’espera mitjana de l’any 2022 i encara més els 76,5 del 2019. Com els altres, la comparació amb la dècada passada la diferència és important: 34,5 minuts (2010) i 43,2 (2011).
L’Hospital de Tortosa Verge de la Cinta ha incrementat lleugerament el seu temps mitjà d’espera el 2023 -de 61 fins a 63,7 minuts-, però, en canvi, es manté en un temps força inferior als 80 minuts que esperaven l’any 2019 (de mitjana) els pacients del seu servei d’urgències. Novament, la comparació amb 2010 (35 minuts) evidencia aquí també com han crescut els temps d’espera a les urgències hospitalàries des d’aleshores.
Els “reptes” de les urgències hospitalàries
Segons Puig, el gran repte que tenen per davant les urgències hospitalàries és consolidar models organitzatius més moderns i “resolutius”, que minimitzin el nombre d’ingressos i generin un flux àgil de pacients, “bo per ells i per a tota la resta”. La doctora diu que l’Hospital de Sant Pau i altres centres de Catalunya estan “en transició” cap a aquest model, però lamenta que les urgències han estat “sempre el parent pobre” de la salut pública i reclama a l’administració “més esforç” per entendre les necessitats actuals d’aquest servei.
Puig també diu que seria desitjable que els usuaris “entenguessin” la complexitat de les urgències i que “per determinades coses han de consultar correctament el lloc que pertoca anar”. Es refereix així a un “probable desplaçament” durant els últims anys de part de la demanda urgent que atén la primària i els centres d’atenció continuada (CUAPS i altres) cap als hospitals. “Les urgències hospitalàries són un puntal, però hi ha altres actors molt importants, com el SEM, els CUAP i la pròpia primària, que també fa urgències”, recorda.
Segons les dades analitzades per l’ACN, les urgències ateses en els altres centres d’atenció continuada van ascendir a 1,6 milions el 2023. Sumats als 3,8 milions dels hospitals, fan un total de 5,4 milions d’urgències ateses pel sistema públic de salut. Per aquest conjunt el temps mitjà d’espera baixa fins als 49 minuts, quan el dels centres hospitalaris és de 61,9. Segons la directora d’Urgències de Sant Pau, això passa perquè fora dels hospitals la demanda és més reduïda i en general de menys complexitat, i tampoc no hi intervé el factor alentidor de l’ingrés.
