El recurs presentat per la defensa de dos policies nacionals ferits durant les protestes a Catalunya el 2019 qüestiona la decisió de citar Carles Puigdemont i Rubén Wagensberg per videoconferència, argumentant que manca de justificació i garanties processals. Se senyala que aquest enfocament contrasta amb la política prèvia del Tribunal Suprem, que no havia ofert la possibilitat de declarar per videoconferència i que manté una ordre de detenció contra Puigdemont. A més, es destaca la gravetat dels delictes investigats, que exigeixen un interrogatori rigorós i equitatiu.
La defensa també planteja preocupacions sobre la seguretat de les declaracions per videoconferència, donat el parador desconegut de Puigdemont i Wagensberg i el seu aparent intent d’eludir l’acció de la justícia espanyola. S’argumenta que la falta de certesa sobre qui fa la declaració i la possibilitat de suplantació d’identitat planteja seriosos dubtes sobre la integritat del procés. Es posa èmfasi en la necessitat que les connexions es realitzin des de punts segurs, preferiblement sota la supervisió dels tribunals espanyols.
En resum, el recurs impugna la citació per videoconferència de Puigdemont i Wagensberg, argumentant falta de justificació i garanties processals, així com preocupacions sobre la seguretat i la integritat del procés judicial. Se subratlla la importància de mantenir estàndards rigorosos en la conducció dels interrogatoris, especialment en casos de delictes greus com els investigats.
