Aragonès i Ayuso protagonitzen al Senat l’enfrontament per la llei d’amnistia

També intervindran el president de Múrcia, el de la Generalitat Valenciana, el d'Aragó, la d'Extremadura i el de Castella i Lleó

Pere Aragonès, intervenint al Senat (ACN)

El president de la Generalitat, Pere Aragonès, tornarà a intervenir aquest dilluns davant una Comissió General de les Comunitats Autònomes del Senat que el PP ha volgut situar com a eix de la seva oposició a la llei d’amnistia. Aragonès prendrà la paraula en un debat en què tindrà com a altres protagonistes la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, i cinc presidents més del PP. Els populars aprofitaran la seva majoria absoluta a la cambra alta per aprovar un informe que assegura que l’amnistia és “un cop mortal” per a l’Estat de dret, mentre que les formacions independentistes i el PSOE han presentat vots particulars on defensen la llei com una eina útil per fer retornar a la política el conflicte entre Catalunya i Espanya.

Aragonès torna al Senat sis mesos després de la seva última intervenció a la cambra alta. En aquella ocasió, el 19 d’octubre del 2023, també va defensar l’amnistia, que aleshores era una de les tres peticions d’ERC per a la investidura del president del govern central, Pedro Sánchez. A diferència d’aleshores, el president de la Generalitat no abandonarà el Senat després d’intervenir, i es quedarà a escoltar les intervencions dels presidents del PP.

La sessió començarà a les 10 del matí amb la intervenció del senador del PP Antonio Silván, que defensarà el contingut de l’informe que el PP ha aprovat en ponència i que denuncia la inconstitucionalitat de la llei. Posteriorment, prendran la paraula els portaveus d’ERC, Junts i PSOE –així com els de les altres formacions que presentin vots particulars- i després començarà el torn dels presidents amb Aragonès en primer lloc.

Després d’Aragonès, que disposarà d’un torn de 10 minuts, parlaran els presidents del PP, amb el mateix temps cadascun. Seran sis, encapçalats per Ayuso i seguint amb el president de Múrcia, Fernando López Miras; el de la Generalitat Valenciana, Carlos Mazón; el d’Aragó, Jorge Azcón; la d’Extremadura, María Guardiola, i el de Castella i Lleó, Alfonso Fernández Mañueco.

Malgrat que el PP pretenia convertir aquesta sessió en una nova mostra de cohesió contra l’amnistia, diversos barons populars han excusat la seva assistència adduint qüestions d’agenda. Entre altres el president de la Xunta de Galícia, Alfonso Rueda; el d’Andalusia, Juanma Moreno, i la de Balears, Marga Prohens. Tampoc hi assisteixen els presidents del PSOE: ni el de Castella-La Manxa, Emiliano García-Page, ni la de Navarra, María Chivite, ni el d’Astúries, Adrián Barbón. El lehendakari basc, Íñigo Urkullu, també ha declinat participar-hi. El govern espanyol tampoc enviarà cap representant a la sessió, segons ha confirmat la Moncloa. Tot i que té potestat d’intervenir al debat en qualsevol moment, l’executiu central declina assistir a un debat que considera interessat per part del PP.

Sigui quin sigui el resultat del debat, el PP aprovarà –amb la seva majoria absoluta- a la comissió un document molt dur contra l’amnistia, que assegura que suposarà “un cop mortal per al nostre Estat constitucional i autonòmic”. La llei, segons el PP, pretén deixar sense càstig “la vulneració més greu produïda en quatre dècades del principi de solidaritat” i “la destrucció de la unitat territorial de l’Estat”, i “trenca el principi d’igualtat”. A més, els populars sostenen que l’amnistia només podria ser legal mitjançant una reforma de la Constitució, motiu pel qual posen en dubte que el Congrés pugui aprovar la norma i critiquen que els lletrats de la cambra baixa avalessin la seva tramitació. De fet, adverteixen que si el Tribunal Constitucional no l’atura es crearà un precedent perillós.

Vots particulars del PSOE, ERC i Junts

PSOE, Junts i ERC han presentat vots particulars que rebaten aquests arguments. Al seu vot particular, ERC recorda que la llei d’amnistia “no afecta l’Estat Autonòmic” ni “cap competència de cap comunitat autònoma”, perquè les lleis penals, com aquesta, són competència exclusiva de l’Estat. Els republicans també recorden que les amnisties s’han utilitzat arreu del món per “reduir les tensions i crear un entorn propici per a resoldre conflictes” i tenen “tradició i perfecta cabuda en els marcs legals espanyol i europeu”. A més, segons ERC, l’amnistia és una “eina útil i necessària en el cas del conflicte polític obert entre Catalunya i Espanya”, perquè “contribuirà a retornar a l’àmbit de la política el que mai hagués d’haver sortit de la política”.

Junts, per la seva banda, assegura que l’informe del PP “és més un acte de manipulació partidista que una avaluació tècnica del seu impacte econòmic”. Segons el partit postconvergent, la llei “s’ajusta a la Constitució espanyola, que atorga a l’Estat la competència exclusiva sobre matèries penals, sense afectar les competències autonòmiques”. En aquest sentit, Junts assegura que les acusacions contra polítics i líders socials catalans per part del Tribunal Suprem “s’han criticat com a persecucions polítiques injustificades”, i recorda que organismes internacionals i tribunals europeus “han reconegut la naturalesa pacífica i democràtica de les accions per les quals es persegueix l’amnistia”.

Segons Junts, la llei “segueix les recomanacions internacionals” i busca “un tracte equitatiu i la no criminalització d’actes pacífics”. A més, recorda que la Constitució “no prohibeix la concessió d’amnisties” i que la jurisprudència “valida la seva compatibilitat amb la Constitució”.

El PSOE també ha presentat un vot particular contra l’informe. Els socialistes asseguren que l’amnistia és plenament constitucional i retreuen al PP que l’hagi portat a la Comissió General de les Comunitats Autònomes del Senat per interessos partidistes. En aquest sentit, recorden que l’amnistia no afecta les competències autonòmiques, com si que ho feien altres lleis que el PP va decidir no portar a aquest mateix escenari com la LOMCE o la Llei d’habitatge. Tot plegat, segons el PSOE, “confirma una flagrant contradicció” i mostra la “vocació partidista” dels populars.

Segons el PSOE, l’amnistia és “una eina” que “enforteix” el marc legal i “mira cap al futur” per “tornar al debat parlamentari les divisions que segueixen tensant les costures de la societat” amb l’objectiu d’un “interès superior: la convivència democràtica”.

(Visited 59 times, 1 visits today)

avui destaquem

Feu un comentari