Dues de cada tres platges catalanes han patit regressió des del 1956 i només un 35% han guanyat terreny al mar

L'Empordà és la zona amb més retrocés en la línia de la costa, al contrari que l'àrea metropolitana

La platja de les Filipines de Viladecans, després del temporal de Setmana Santa (AMB)
La platja de les Filipines de Viladecans, després del temporal de Setmana Santa (AMB).

Prop de dues de cada tres platges catalanes han perdut terreny respecte al mar en les últimes set dècades. Segons dades preliminars d’un estudi de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC) a què ha pogut accedir l’Agència Catalana de Notícies (ACN), un 65% de les platges han patit regressió entre el 1956 i el 2019, és a dir, 319 de les 489 de què es tenen dades.

Per contra, un 35% (170 platges) han crescut en el mateix període. Les comarques amb més platges afectades pel retrocés han estat el Baix i l’Alt Empordà, amb un 70%, mentre que la majoria de les que es troben a l’àrea metropolitana de Barcelona han ampliat el seu tram de línia de costa.

“La franja litoral de Catalunya està urbanitzada en un 59% en els primers 100 metres de platja i, si traiem el Delta de l’Ebre i el Cap de Creus, el percentatge augmenta fins a un 81%, i això fa que a les platges els hi sigui molt difícil adaptar-se de manera natural a les condicions d’onatges”, explica Jordi Pinyol, tècnic en riscos geològics de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC).

Pinyol indica que la línia de costa catalana l’any 1956 era de 740 km, mentre que el 2019 va créixer fins als 911 km per la construcció d’estructures com els ports, dics i espigons. Segons explica a l’ACN, a la urbanització de la línia de costa se li suma un dèficit sedimentari que fa anys que s’arrossega, així com l’augment del nivell de mar, que en els últims 30 anys ha incrementat en 10 centímetres. “Podem dir que hi ha una tendència regressiva a les platges”, sentencia Pinyol.

Tanmateix, l’institut alerta que les dades recopilades formen part d’un estudi preliminar que encara s’ha d’estudiar amb més profunditat platja a platja i que, a més, no compta amb registres de totes les platges catalanes. Ara com ara, treballen en la recopilació de les dades recollides des de 2020. “S’ha d’estudiar perquè hi ha moltes interaccions i aspectes a tenir en compte i s’ha de fer platja a platja i veient la història de cada una per poder extreure una conclusió. Després d’un temporal és evident que el que més es veu és l’erosió, però també és esperable que en relativament poc temps hi hagi una certa redistribució de la sorra i que aquesta torni a la platja”, assenyala el tècnic.

(Visited 72 times, 1 visits today)

avui destaquem

Feu un comentari