Ayuso i una dotzena de presidents més del PP confrontaran amb Aragonès al Senat el pròxim dilluns

La cambra alta aprovarà un informe que sosté que l'amnistia és "un cop mortal" al model constitucional

Isabel Díaz Ayuso
Isabel Díaz Ayuso

La presidenta de la Comunitat de Madrid, la popular Isabel Díaz Ayuso, ja ha confirmat la seva assistència el pròxim dilluns a la Comissió General de les Comunitats Autònomes del Senat, a la que també participarà el president de la Generalitat, el republicà Pere Aragonès. Ayuso és una dels tretze presidents autonòmics del PP que poden prendre la paraula a la sessió.

La comissió ha de debatre i aprovar l’informe sobre la llei d’amnistia que ha redactat el PP aprofitant la seva majoria absoluta a la cambra alta. És un document molt dur contra la llei que, entre altres, assegura que l’amnistia suposa el “pitjor atemptat contra la seguretat jurídica que s’ha produït a Espanya des de 1978” i “un cop mortal per al nostre Estat constitucional i autonòmic”.

La comissió començarà a les 10 del matí amb la presentació de l’informe per part del senador del PP Antonio Silván. Posteriorment, es presentaran els vots particulars dels grups respecte al document.

ERC n’ha registrat un, i segons la portaveu dels republicans al Senat, Sara Bailac, el seu vot particular defensa la constitucionalitat de la llei d’amnistia i apunta que és una eina per superar la fase de la “repressió” i obrir “una segona fase” en què els catalans puguin votar sobre la independència.

Després del debat dels vots particulars, comença el torn dels presidents autonòmics amb la intervenció del president català, Pere Aragonès. És així perquè els presidents autonòmics intervenen segons l’ordre d’aprovació de cada estatut d’autonomia, i el lehendakari, Íñigo Urkullu, no té previst assistir-hi.

El president de la Generalitat ha anunciat aquest dijous a la Ser que serà present a la cita per defensar l’amnistia. “Volien que fos un monòleg, i no serà així. Trolejar el PP sempre ve de gust”, ha afirmat.

Encara no ha transcendit si Aragonès parlarà i seguidament marxarà del Senat, com va fer a la reunió d’aquesta mateixa comissió el 19 d’octubre del 2023, o bé si es quedarà a escoltar les intervencions de la resta de presidents autonòmics.

Després d’Aragonès, i malgrat que el PP encara no confirma que hi assisteixin tots els seus presidents, l’ordre d’intervencions segueix amb el president de la Xunta de Galícia, el popular Alfonso Rueda; el de la Junta d’Andalusia, el popular Juanma Moreno; la de les Balears, la popular Marga Prohens; la de Cantàbria, la popular María José Sáenz de Buruaga, i el de La Rioja, el popular Gonzalo Capellán.

Després el de Múrcia, el popular Fernando López Miras; el de la Generalitat valenciana, el popular Carlos Mazón; el de Ceuta, el popular  Juan Jesús Vivas; el d’Aragó, el popular Jorge Azcón; la d’Extremadura, la popular María Guardiola; la de Madrid, Isabel Díaz Ayuso (PP); el de Melilla, el popular Juan José Imbroda, i tancarà el de Canàries, el popular Manuel Domínguez.

Després serà el torn dels senadors que hagin demanat la paraula, que disposaran d’un torn de cinc minuts, i dels portaveus dels grups parlamentaris, que podran parlar durant deu minuts per ordre de menor a major nombre de senadors.

El govern espanyol pot intervenir en qualsevol moment del debat, tot i que no ho va fer en l’anterior reunió de la comissió, i de moment no ha aclarit si pensa enviar algú a la de dilluns.

Després de totes aquestes intervencions, la comissió farà un recés de quinze minuts per incorporar, o no, a l’informe qüestions que s’hagin debatut, i finalment es produirà una votació del document i dels vots particulars que hagin presentat els grups.

L’informe que s’aprovarà ha estat aprovat en ponència aquest dijous amb la majoria absoluta del PP a la cambra alta. El document sosté que la llei d’amnistia “deixa desprotegit l’Estat autonòmic perquè crea un precedent perillós per a la seva supervivència”.

Segons el PP, la llei ofereix “una expectativa d’impunitat a tota mena de moviments separatistes i d’actes insurreccionals que, en el futur, poden tornar a desafiar els principis constitucionals d’unitat, autonomia i solidaritat sobre els que s’assenta el nostre model d’organització territorial”.

(Visited 53 times, 1 visits today)

avui destaquem

Feu un comentari