Menys processons i més cultura d’esquerres

Les ments pensants de les nostres televisions i mitjans de comunicació públics i privats sembla que no s’hagin assabentat que Espanya és una país laic i ens han tornat a bombardejar aquests dies amb mil-i-una processons cristianes i pel·lícules de Jesucrist i de romans.

Un clàssic d’aquestes setmanes santes que ens fan empassar als ciutadans que no creiem en deus de cap color –com jo- o que confessen altres religions és “Espartac”. L’escena final de la llarguíssima pel·lícula de Stantley Kubrick ens mostra una carretera flanquejada per persones crucificades. També ens ofereix combats a mort entre esclaus per entreteniment dels capitostos romans i la població en general. Eren tradicions de l’època. Afortunadament aquestes tradicions ja no estan vigents i no s’organitzen baralles a morts entre persones ni es crucifica ningú. La pena de mort encara és tristament vigent a massa països. Arribarà un dia en què també decaurà aquesta tradició salvatge.

Aquests dies ens hem fet un fart de veure a les nostres televisions –TV3 i TVE incloses- com passejaven la imatge d’un home clavat en una creu a processons de tota Espanya, inclosa Catalunya. Una imatge gore que espanta a qualsevol persona amb un mínim de sensibilitat. Tampoc no han faltat les retransmissions de misses diverses i aparicions del Papa al Vaticà, quan la salut li ho ha permès.

Quan et queixes d’aquest exhibicionisme religiós –al qual s’apunten polítics de tot l’espectre polític al costat de militars i capellans- et diuen que no és ben bé una qüestió de fe cristiana sinó de tradició popular. Igual que les baralles a mort dels gladiadors.

Quant temps haurà de passar perquè ens deixin en pau amb aquest exhibicionisme que tan feliç fa a la gent de dretes i al qual se sumen els governants d’esquerres, o aspirants a ser-ho, per tal de no perdre els vots dels que participen amb entusiasme en aquestes processons i shows?

No cal ser un analista fi per veure que aquestes celebracions de Setmana Santa fidelitzen les idees conservadores i religioses de molta gent. L’esquerra hauria de ser valenta i criticar-ne l’ús que se’n fa.

A Catalunya passa el mateix quan amb l’excusa de celebrar actes tradicionals ens colen estelades i exaltacions independentistes a la Patum de Berga o a qualsevol correfoc, trobada castellera o actuació d’una coral.

Hi ha tradicions que hem de superar, deixar enrere. A Andalusia ja tenen la Fira d’Abril. La podrien fer durar uns quants dies més i deixar les processons pels legionaris i els cristians. A Catalunya podríem guardar les estelades a casa quan anem a una manifestació per Palestina o participem en una cursa popular.

Als cristians el que és dels cristians i als catalans el que és dels catalans. Al César el que és del César. César era un dels que crucificava gent que no li agradava i presidia combats a mort entre legionaris als circs romans. Tot això al cubell de les escombraries de la història i a les festes populars potenciem els valors d’esquerres, la llibertat, la igualtat, la fraternitat, el coneixement científic i no les supersticions i els fanatismes. Si perdem aquests vots, què hi farem! Igual en guanyem uns altres.

I a la Setmana Santa li podríem posar el nom de Setmana de vacances de primavera. Rebatejar-la no, que això també sona a coses de la religió.

(Visited 116 times, 1 visits today)
Facebook
Twitter
WhatsApp

AVUI DESTAQUEM

Feu un comentari