«Els nostres fills no estan aprenent»

Farmacèutica, amb vocació assistencial. Investigadora biomèdica, vinculada al CSIC i a l’Hospital de Bellvitge. Considera que l’educació ha estat per a ella molt important. Promou la Plataforma de Famílies per a una Educació de Qualitat a Catalunya, per fer front als problemes que estan generant en l’ensenyament formes d’aprenentatge arriscades i mancades de rigor.

Per què la Plataforma de Famílies per una Educació de Qualitat a Catalunya?

Ve d’un petit primer pas que vam fer a la nostra escola, un centre públic, quan mig centenar de famílies comencem a adonar-nos que els nostres nens no estaven aprenent. Vam anar al Consorci d’Educació a plantejar que no estàvem d’acord amb les coses que s’estaven fent. Aquí vam veure que el problema no és només de l’escola. Ve de molt més amunt. Els meus fills grans van anar a aquesta escola. Jo sabia com funcionava, i vaig començar a notar que les coses estaven canviant quan la meva filla petita va entrar a primer. Algunes famílies vam coincidir que alguna cosa anava malament, però fèiem front a la situació cadascú com podia. Des de fer nosaltres mateixos classes als nostres fills a les tardes, amb llibres com els que teníem abans, fins a recórrer a acadèmies. Hem fet la plataforma per traslladar a la societat el que està passant, que no se sap. I volem fer-nos sentir als departaments d’Educació i de Presidència perquè es pari esment al que està passant a l’ensenyament.

Què respon el Consorci a les vostres inquietuds?

Vam anar a parlar amb el Consorci d’Educació i la primera reacció va ser gairebé sarcàstica. Després, suposant segurament que nosaltres no enteníem de què anava la història, van optar per fer un pla de comunicació. Per ells la qüestió no rau en què i com s’ensenya o deixa d’ensenyar, sinó que els professors no es comuniquen bé amb les famílies. Ara tenim una persona del Consorci. La relació és millor. La direcció no està tan parapetada i veu que ha d’explicar més coses. S’ha fet també una enquesta en la qual el 70% de les famílies han dit que no saben què fan els seus fills.

Quan va arrencar la iniciativa i com va desenvolupant-se?

Nosaltres vam fer això el curs passat. Llavors va ser quan vam acordar amb el Consorci posar un tutor, al setembre. En comptes d’això, col·loquen una persona encarregada de fer el pla de comunicació… A principis de curs, ho vam deixar córrer una mica, però quan van sortir els resultats de PISA, el desembre passat, vam considerar que havia arribat el nostre moment, perquè les dades ens estaven donant la raó. Vam establir contacte amb altres centres, associacions de professors… Ara estem començant a organitzar-nos a una escala més gran, amb diverses escoles, sobretot de Barcelona i alguna de Sabadell. També hem llançat un manifest i habilitarem una pàgina web amb informació de pedagogs, docents, famílies, publicacions…

La plataforma qüestiona, doncs, la mateixa visió i el concepte de l’educació, tal com està duent-se a terme?

Sí, i anem prenent consciència d’això estirant el fil. Si a mi algú em diu el que està passant, no m’ho crec. I no es tracta, per descomptat, d’acusar els docents. També ells resulten perjudicats. A partir de la nova llei d’ensenyament, que a Catalunya ha empitjorat, es planteja que els nens aprenguin per competències, en comptes de per adquisició de coneixements. A més, obliga a fer un aprenentatge basat en projectes. Amb això, s’eliminen les assignatures. Tenen moments d’aula, situacions d’aprenentatge, àmbits… Tot és transversal, des de primer de primària. Moment en què els nens han d’estar aprenent a llegir i a escriure, matemàtiques…, de manera sistemàtica. Ara, res d’això. Cal buscar informació sobre els planetes, perquè som la classe dels planetes, amb nens que no saben llegir ni escriure…, després veiem una pel·lícula sobre planetes… Sense llapis ni paper… Això s’està fent a primària i molts instituts ho estan introduint a secundària.

Això és una cosa peculiar, pròpia de Catalunya, o s’està fent també en altres llocs de la Unió Europea o del món?

Ve de la Unió Europea. Olga García i Enrique Galindo ho expliquen en un llibre titulat Aprendizaje basado en proyectos: un aprendizaje basura para el proletariado. En qualsevol cas, molts països ja estan reculant, perquè constaten un retrocés alarmant en l’ensenyament. Finlàndia, que era el model de referència educativa de la Unió, és un dels llocs que ha caigut en picat en l’informe PISA. S’entén que hi pot haver maneres d’ensenyar millors i pitjors, però si no donem coneixements, no entrenem la memòria…, anem malament.

A aquesta particular situació, s’hi afegeixen altres agreujants (salaris baixos, privatitzacions, biaixos ideològics particulars…), que empitjoren encara més les coses?

Amb el canvi metodològic, de direcció…, l’escola no està organitzada. Més enllà del marc general de la Unió, hi influeixen les polítiques dels països que, en el cas de Catalunya, adquireixen tints particulars. El que s’ha denominat “fer una política educativa de país”. Això vol dir fer les coses amb unes metodologies totalment diferents. Una cosa que, en qualsevol cas, no és patrimoni exclusiu de les institucions, dels estaments públics relacionats amb l’Ensenyament. Un univers d’entitats, de particulars, com la Fundació Bofill, Abacus, Òmnium i un llarg etcètera, tenen muntat un sistema que, pràcticament, mana més que el Departament d’Educació. Són ells els que estan dirigint aquesta transformació. Tenen interessos i estan privatitzant l’escola pública. Són portes giratòries i hi ha polítics. S’estan apoderant de la formació dels professors. S’estan fregant les mans des que s’ha anunciat que es faran matemàtiques i reforç socioafectiu a les tardes.

En aquest entramat d’interessos, continues pensant que els nens són conillets d’índies?

Quan ens reuníem amb la inspecció, reien perquè parlàvem de llibres. Deien que els nens no tenien per què saber llegir i escriure fins als 9 anys. Això respon a la implantació de noves metodologies, sense suport de l’evidència i amb la pèrdua de democràcia als claustres. Influència d’entitats privades, com dèiem, en les polítiques educatives. Dedicació de recursos a despeses no prioritàries: pantalles interactives, robòtica… Papereria subministrada per Abacus. Extraescolars, que se les ha emportat Pere Tarrés… A més, s’està veient que un nen petit aprèn menys amb pantalles… Amb l’Innovamat és com ara aprenen els nostres fills matemàtiques. Es tracta d’una startup creada fa uns cinc anys, en la qual també hi ha la Fundació Bofill i la Fundació La Caixa. Forma part de la transformació educativa, i ja està en 3.000 escoles. L’han implantat sense cap evidència científica, i està resultant pitjor del que hi havia.

No resulta xocant que, precisament en el mateix moment en què hi ha un gran debat plantejat sobre l’ús de les pantalles pels nens, se n’incentivi d’alguna manera l’ús des dels mateixos centres educatius?

Fins fa uns deu anys, tothom ho abraçava això, però s’està veient molt clarament que els nens no estan aprenent. Una cosa que PISA i altres agències i programes d’avaluació constaten. El problema és general, però Catalunya, com sol passar, s’ha avançat. En el conjunt d’Espanya, associacions de professors, sobretot de secundària, estan mobilitzant-se per evitar que les assignatures es transformin en una cosa transversal. Però s’ha de reconèixer que els docents estan dividits. I les famílies també. No se sap ben bé de què va la cosa. Sobre el paper resulta molt bonic dir que el nen vagi descobrint els coneixements…

Quin és el rol de les famílies en l’ensenyament?

Les escoles tenen una representació de les famílies i també hi ha el Consell Escolar, que és l’òrgan de govern de l’escola, on també estan representades les famílies. També hi ha una associació de famílies de Catalunya (ANFAC), que es dedica més a temes socials. Hi ha tot un corrent docent i administratiu que considera que l’escola, més que en una funció acadèmica, té una funció social, no gaire ben definida.

Segurament, no acaben aquí els problemes, sinó tot el contrari…

Amb el decret de plantilles, la direcció de les escoles de primària és externa, ve imposada per la Inspecció. No està integrada per professors que formen part de la plantilla, i es posen o es treuen els mestres que ella decideixi. No pot decidir com donar les classes als alumnes.